Política

Pressió a Rússia perquè deixi la planta nuclear de Zaporíjia

El G7 alerta que l’ocupació fa créixer el risc atòmic

Onze morts en un atac rus contra un bloc de pisos al sud d’Ucraïna

Zelenski insta a “alliberar Crimea” l’endemà de l’explosió en una base russa

Els ministres d’Afers Estrangers del G7 van exigir ahir a Rússia que retiri les seves forces de la central nuclear de Zaporíjia i d’altres plantes d’Ucraïna i les torni al control de les autoritats ucraïneses per tal de garantir-ne un funcionament segur. La crida del G7 –format pels EUA, el Regne Unit, Canadà, Japó, França, Itàlia i Alemanya– coincideix amb una agreujament de les tensions al voltant de la central atòmica més gran d’Europa. “És la permanència del domini rus sobre la central nuclear el que posa en risc la regió,” afirmen els ministres en un comunicat en què es declaren “profundament preocupats” per la “seriosa amenaça” que representa l’ocupació russa de les instal·lacions estratègiques. “Augmenta significativament el perill d’un accident o d’un incident nuclear i posa en risc la població d’Ucraïna i dels estats veïns i de la comunitat internacional”, hi van afegir.

Segons els ministres, el control rus impedeix, a més, que l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA) pugui implementar mesures de supervisió de les activitats nuclears civils a Ucraïna. El juny passat, Kíiv va bloquejar una visita de l’OEIA a Zaporíjia amb l’argument que “legitimaria” l’ocupació russa.

Després de diversos atacs contra aquesta central –la més gran d’Europa– a finals de la setmana passada, Ucraïna i Rússia –que controla la instal·lació des de, pràcticament, l’inici de la invasió– s’acusen mútuament de posar en risc la seguretat de la planta.

No més visats turístics

Al costat de Zaporíjia, a la regió meridional de Dnipro (o Dnipropetrovsk), almenys onze persones van morir ahir i tretze més van resultar ferides a causa de bombardejos russos. “L’enemic ha llançat un atac deliberat i insidiós quan la gent dormia a casa seva, les comunitats de Marhanets i Myrove han estat atacades“, van denunciar les autoritats regionals ucraïneses. Entre els objectius bombardejats hi hauria més d’una vintena de blocs de pisos, un centre de serveis administratius, un palau de la cultura, dues escoles i un edifici de l’ajuntament, entre altres instal·lacions administratives. Els atacs també van afectar la línia elèctrica i gasoductes.

També ahir, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va instar a “alliberar” Crimea l’endemà de les fortes explosions en una base aèria russa en aquesta península. “La guerra va començar a Crimea i s’acabarà a Crimea”, va proclamar.

Per la seva banda, el cap de la diplomàcia ucraïnesa, Dmitro Kuleba, va demanar ahir als països de la Unió Europea i del G7 que deixin d’expedir visats als ciutadans russos. “Se’ls ha de privar del dret a travessar fronteres internacionals fins que aprenguin a respectar-les”, hi va afegir.

Les declaracions de Kuleba van arribar després que Estònia i Finlàndia instessin també la UE a posar fi a l’expedició de visats turístics que permetin als ciutadans russos de viatjar a través de l’espai Schengen. “No està bé que, mentre Rússia lliura una brutal guerra d’agressió a Europa, els russos puguin fer una vida normal, viatjar per Europa, ser turistes”, va afirmar aquesta setmana la primera ministra finlandesa, Sanna Marin.

Moscou tornarà a bombejar cru cap a Hongria

Rússia tenia previst ahir reprendre el transport de petroli a través de l’oleoducte Druzhba, interromput el dia 4. El cru, que passa per territori ucraïnès, ha d’arribar a Eslovàquia i Hongria.

En ruta més vaixells per carregar blat a Ucraïna

Dos vaixells amb destinació a ports ucraïnesos per carregar cereals van arribar ahir a la costa d’Istanbul, on seran inspeccionats per verificar que no porten armes abans de reprendre la ruta. Són el tercer i quart mercant que van a Ucraïna per carregar gra. Fins ara 12 vaixells amb cereal, productes de gira-sol i soja han salpat dels ports ucraïnesos d’Odessa, Txornomorsk i Yuzhni.

Armes per als ucraïnesos “pel temps que calgui”

El secretari de Defensa dels EUA, Lloyd Austin, va declarar ahir a Riga (Letònia) que confia que Washington, l’OTAN i la resta d’aliats continuïn subministrant armes a Ucraïna “el temps que faci falta” perquè el país pugui defensar la seva sobirania. Segons Austin, Rússia ha perdut homes i armament en el conflicte d’Ucraïna, però mirarà de regenerar les seves capacitats militars.

Kíiv diu que ha abatut nou avions russos en un dia

Sense reivindicar l’atac de dimarts a una base aèria russa a Crimea, l’estat major de les forces ucraïneses va assegurar ahir haver destruït nou avions de Rússia en les darreres 24 hores.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

polònia

Tusk avisa d’una “era de prebèl·lica” a Europa

barcelona
política

La candidatura encapçalada per Albiach es dirà Comuns Sumar

barcelona
guerra a gaza

Desenes de morts per un bombardeig israelià a Síria

barcelona
societat

L’Audiencia Nacional cita les defenses de l’Operació Judes per dilluns de Pasqua

barcelona
guerra a europa

Rússia ataca amb drons i míssils la infraestructura energètica ucraïnesa

barcelona
guerra a europa

Un avió de combat rus s’estavella prop de Sebastòpol, a Crimea

barcelona
POLÍTICA

Jaume Veray serà el candidat del PP per Girona

GIRONA
sud-àfrica

La comissió electoral exclou l’expresident Zuma de la cursa electoral

barcelona
portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona