Política

Reflexió, celebració i canvis

aniversari

El Mume afronta el curs dels seus quinze anys fent dialogar passat i present

Les fotos de Robert Capa dels camps francesos són “l’estrella” expositiva

El 16 de febrer del 2008 va obrir el Museu Memorial de l’Exili (Mume)

L’últim repor­tatge de Robert Capa sobre la Guerra Civil espa­nyola són les imat­ges dels com­ba­tents repu­bli­cans tan­cats dar­rere les fil­fer­ra­des d’Arge­lers i Bar­carès. Són ins­tantànies pre­ses el 18 de març del 1939. L’endemà, Capa va con­ti­nuar foto­gra­fi­ant la mirada dels inter­nats als camps d’Aude, Bram i Mon­to­lieu, pre­sos i exi­li­ats d’un con­flicte que encara no havia aca­bat. Capa es va poder moure lliu­re­ment pel camp d’Arge­lers, a Bar­carès se’l va super­vi­sar, men­tre que a l’Aude va ser vigi­lat de prop. Va fer 300 foto­gra­fies en dos dies. L’edició del 15 d’abril del refe­rent britànic del foto­pe­ri­o­disme The Pic­ture Post va publi­car vint-i-qua­tre foto­gra­fies en un repor­tatge titu­lat The For­got­ten Army (L’exèrcit obli­dat) i en el text s’hi denun­cien les pèssi­mes con­di­ci­ons de vida a la platja d’Arge­lers, on de la sorra emer­gei­xen les pri­me­res bar­ra­ques de fusta. “Ja car­re­ga­des per un pro­blema de refu­gi­ats sense pre­ce­dents en la història, les democràcies del món han de tro­bar refugi ara per als exi­li­ats de l’Espa­nya fei­xista. Qui seran els següents?”, con­clou de manera pre­mo­nitòria l’arti­cle. Només una altra publi­cació, una revista sueca, es va fer ressò d’aques­tes foto­gra­fies de Capa, menys cone­gu­des, menys vis­tes, menys icòniques com les que ens venen a la memòria, en espe­cial la mort d’un milicià, la imatge de la cai­guda, la foto qüesti­o­nada, des de la seva auto­ria —Capa tre­ba­llava amb la seva com­pa­nya Gerda Taro i l’amic David Sey­mour, Chim— i fins i tot la vera­ci­tat de l’ins­tant. Ara una mos­tra de les foto­gra­fies que Capa va pren­dre el 18 de març del 1939 a Arge­lers es podrà veure a par­tir del 10 de setem­bre al Mume. És la gran aposta expo­si­tiva, el “regal d’ani­ver­sari” del Museu Memo­rial de l’Exili de la Jon­quera en el que serà el curs en què com­pleix quinze anys; el museu va obrir les por­tes el 16 de febrer del 2008.

La com­me­mo­ració dels 15 anys del Mume, amb dife­rents acti­vi­tats, ha de ser­vir de “cele­bració però també de replan­te­ja­ment del museu, per reo­ri­en­tar alguns aspec­tes i saber quins can­vis hem d’intro­duir-hi”, asse­nyala el seu direc­tor, Enric Pujol. És, doncs, un període de “cele­bració, reflexió i can­vis” per al Mume.

Objec­tiu pedagògic

El 2022 és l’any també de la recu­pe­ració de visi­tes, no només esco­lars sinó també de públic en gene­ral després de la pandèmia. “El mes de juny ja s’ha igua­lat el nom­bre total de visi­tes de tot el 2021”, asse­nyala el direc­tor del Mume, tenint en compte “l’any negre” que va ser el 2020 amb els con­fi­na­ments. La pre­visió del museu és tan­car el 2022 acos­tant-se a les xifres habi­tu­als, entorn dels 15.000 visi­tants totals. Enric Pujol des­taca l’objec­tiu pedagògic que té el Mume diri­gint-se a un públic esco­lar i uni­ver­si­tari. El cen­tre ofe­reix recur­sos edu­ca­tius i pro­pos­tes didàcti­ques entorn de la temàtica de l’exili, “una cons­tant històrica”, refle­xi­ona Pujol, i en aquest sen­tit el Mume con­necta el pas­sat amb el pre­sent, una dialèctica que en aquesta reflexió de futur del museu es vol poten­ciar. Un dels exer­ci­cis pedagògics que els res­pon­sa­bles del museu pro­po­sen als visi­tants per cons­ci­en­ciar-los de l’impacte de l’exili és fer-los deci­dir què posen en una maleta reduïda, quan s’ha de mar­xar pre­ci­pi­ta­da­ment d’un lloc i un ha de triar el que és impres­cin­di­ble. Enric Pujol recorda la maleta de Miquel San­taló que hi ha expo­sada en una vitrina i la com­para amb les mot­xi­lles mínimes dels refu­gi­ats ucraïnesos actu­als, “un altre con­cepte, que con­trasta amb les imat­ges del 39 d’exi­li­ats car­re­gats amb flas­sa­des, male­tes i cabres”. El 3 de setem­bre es podrà veure a la secció Art i memòria.

La pro­gra­mació de setem­bre inclou la pro­jecció, el dia 9 a les set de la tarda, als por­xos de Can Laporta de la Jon­quera, d’un docu­men­tal de Felip Solé sobre les Bri­ga­des Piri­nen­ques. Paral·lela­ment, el Mume col·labora en l’obra de tea­tre Fa mol­tes nits que no vinc, basada en l’exili de l’intel·lec­tual Fer­ran Sol­de­vila i que vol donar a conèixer la seva figura d’una forma “ico­no­clasta i desen­fa­dada”, i que repre­senta La Fun­ci­o­nal Tea­tre el 23, 24 i 25 de setem­bre a l’audi­tori Narcís Mon­tu­riol de Figue­res.

És un any de celebració però també de reflexió per tal de replantejar el museu, reorientar aspectes
Enric Pujol
director del mume
La dialèctica entre passat i present, la reflexió de l’exili com a constant històrica, es vol potenciar en el futur del museu

La perspectiva de gènere i la memòria de les dones

Entre els canvis que vol introduir el Mume inclosos en el replantejament del museu coincidint amb el quinzè aniversari hi ha la dimensió de gènere a l’exili. En aquest sentit, i amb vista al març del 2023, s’està treballant en una exposició temporal sobre les dones exiliades. Pel director, Enric Pujol, la incorporació de la perspectiva de gènere “canvia la mirada i és un canvi substantiu”. La voluntat dels responsables del museu és reflexionar a partir d’aquesta mostra temporal del març per poder incloure els elements de la memòria històrica en femení, la visió de la dona exiliada, en l’exposició permanent del museu.

‘L’exili del 39 al còmic. Vinyetes a la frontera’

Aquesta mostra, que es podrà veure a partir del 17 de desembre, forma part d’un projecte d’investigació sobre l’exili enfocat des de la literatura gràfica i vol mostrar bona part de la producció gràfica en format còmic realitzada els darrers vint-i-cinc anys sobre l’exili. En la selecció hi haurà textos en francès, català i castellà, tant de França com de l’Estat espanyol, amb l’objectiu d’apropar el públic a la història de l’exili del 39 a través del llenguatge mixt entre il·lustracions i textos que utilitza el còmic. Els comissaris són els professors de la Universitat de València Francisco Collado Cerveró i Josep Vicent Garcia Raffi.

Art i memòria: ‘La motxilla ucraïnesa’

A partir d’una instal·lació artística de diferents imatges de motxilles utilitzades per refugiats ucraïnesos de fa pocs mesos, l’artista visual Marcel Dalmau Brunet (les Planes d’Hostoles, 1961) proposa una reflexió sobre el que els refugiats escullen o es poden emportar a l’exili. Serà a partir del 3 de setembre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia