Política

Turull crida a la mobilització per empènyer cap a la unitat

Aposta per “recomençar” i deixar de “veure-les venir”

L’executiva de Junts valorarà la situació política passat vacances abans de deixar en mans de la militància la decisió sobre si surt del govern

Recosir la unitat política i estratègica de l’independentisme a partir de “l’efecte arrossegament” que pugui produir la reactivació de la pressió popular, com ja ha succeït en el passat. Aquest és el repte que va llançar ahir el secretari general de Junts, Jordi Turull, que des d’un curs de ciència política a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) –justament el dia que feia cinc anys que, en plena inauguració com a conseller de la Presidència, n’havia hagut de marxar precipitadament per l’atemptat a la Rambla de Barcelona– va fer una crida a “recomençar” el procés allà on es va deixar fa cinc anys per poder culminar-lo. És a dir, a passar a l’acció i reprendre la iniciativa a través de la mobilització, en lloc de continuar “veient-les venir”. Turull creu que, si hi ha unitat social, la unitat política acabarà venint naturalment com a conseqüència, i va destacar la teoria del replà, que és que un ha d’estar disposat a pujar un graó i un altre a baixar-lo per reunir-s’hi tots. “I qui feia que això passés és la gent; ens continuarem tirant els plats pel cap si no tenim la pressió de la gent”, concloïa, mentre exemplificava que Junts pel Sí es va fer “per la força i determinació” de la gent. “Les institucions han de ser impulsores de la mobilització, en cap cas el fre de mà”, va proclamar també.

El mateix passa amb el full de ruta, la “partitura” que segons ell demana tot el moviment. “Ens diuen que deixem de barallar-nos i que agafem la direcció, perquè, si anem seriosament i a l’una, la gent hi serà”, va reflexionar. En aquest sentit, va indicar que, després del congrés de fa un mes que va aprovar la ponència política, Junts ha iniciat contactes bilaterals amb diversos actors del procés a fi de reprendre les converses. Això sí, el gran “repte” ara és recobrar la il·lusió i trobar “el sentit” a tornar-se a mobilitzar. “Això és més adversari que l’Estat, perquè hem demostrat que els podem desbordar”, va reblar, fent una apel·lació a l’autoestima i a deixar de banda els profetes “del derrotisme i el desànim”.

De cara a marcar aquesta nova “traçabilitat”, Turull també va reflexionar que cal que es tinguin presents els ensenyaments dels grans actius i passius que van deixar els fets de l’octubre del 2017. Entre els punts forts, així, hi va situar la mateixa mobilització, l’aptitud i l’actitud d’autoexigència, la confiança que es va generar entre els actors, la determinació general i l’“acció capil·lar” de totes les administracions. Entre els punts dèbils, va citar que no es va posar prou èmfasi en la “resistència pacífica” a la repressió, ni en la mentalitat de conflicte. “Quan fas un full de ruta has de saber que et trobaràs un estat disposat a tot”, va exemplificar, mentre lamentava igualment la visió “massa paternalista” sobre el que la gent estaria disposada a fer, veient les mobilitzacions a l’aeroport o a Urquinaona després de la sentència del Suprem: “La gent estava disposada a fer molt més del que estaven disposades les institucions.”

Turull, que ahir va estar acompanyat del diputat Ramon Tremosa i l’exconseller a l’exili Lluís Puig –que de fet està matriculat com a alumne a l’UCE–, va evitar fer sang sobre les discrepàncies amb els socis d’ERC, i va relativitzar que de moments “de desànim i d’enfrontament” ja se n’han viscut molts durant el procés, tot i que també va deixar clar, en al·lusió a l’aposta pel diàleg, que l’Estat mai no “deixarà legitimar” un referèndum, i que negociar amb el govern espanyol és infructuós perquè no representa l’Estat. “Representa els ciutadans, és simplement l’aparador, que pot ser blau o vermell, però a dins la botiga no tenen mai res”, va comparar.

Responent a preguntes posteriors de la premsa, Turull va confirmar que Junts no presentarà cap candidat a la presidència ni a la vicepresidència primera del Parlament, i que defensaran el càrrec de Laura Borràs per la via política i en instàncies jurídiques si cal. Sobre la possibilitat de convocar una consulta interna per sortir del govern, com faculten els estatuts del partit, va exposar que tornant de vacances, havent escoltat “molta gent” aquest agost, i segurament ja amb la diagnosi interna que està elaborant de fa mesos sobre el funcionament del govern sobre la taula, l’executiva farà una “reflexió seriosa, profunda, amb el cap i el cor i no amb l’estómac”, sobre quina és la millor manera tant per culminar el mandat de l’1-O com per “construir solucions” per als problemes del país en l’ordre econòmic i social. Després, va assegurar, faran una proposta i els afiliats tindran “la darrera paraula”, en dates que podrien arribar després d’un debat de política general que sembla clau, l’última setmana de setembre.

Han intentat enfrontar presos i exiliats, però els exiliats estan posant l’Estat espanyol davant del mirall
La rehabilitació que pretenien amb la nostra presó ha estat un fracàs total i absolut
Després de cinc anys d’aguantar els cops i de veure-les venir, hem de tornar a passar a l’acció
Jordi Turull
secretari general de junts

Tret de sortida a la 54a Universitat Catalana d’Estiu

La 54a edició de l’UCE es va inaugurar ahir amb un acte al Teatre Lido que va ser alhora un homenatge a la figura del poeta reusenc Gabriel Ferrater, del qual es compleix el centenari del naixement i cinquantenari de la mort. “Va ser el més gran intel·lectual català de la segona meitat del segle XX”, va proclamar el comissari de l’Any Ferrater, Jordi Cornudella, que va destacar que va contribuir a la renovació del llenguatge poètic, fent servir més sintaxi “de llengua parlada que de llengua escrita”. També hi van ser el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i el de l’Obra Cultural Balear, Joan Miralles, que a la tarda van participar en un debat sobre el despoblament que afecta parts de tots els Països Catalans, com ara la Catalunya del Nord, on tres quartes parts de la població viuen en un radi de 25 km al voltant de Perpinyà. A les Illes, el problema és que la població es va concentrar al litoral amb l’esclat del turisme, tot i que el fet que molts turistes hi hagin establert ara la residència a l’interior ha compensat en part el fenomen. Més greu és a Ponent i el Pirineu. Talarn va receptar millores als eixos viaris, serveis bàsics i no tan bàsics, activitat econòmica arreu per propiciar “projectes de vida” i la lluita contra l’estigmatització del món rural. També veu fonamental fer polítiques d’habitatge, i va proposar afavorir que les moltes cases buides que hi ha es posin a la venda o a lloguer a través d’incentius o pressió fiscal. En canvi, és menys favorable a les línies d’ajut perquè se n’ocupin els ajuntaments, ja que creu que correspon als particulars.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

La candidatura encapçalada per Albiach es dirà Comuns Sumar

barcelona
guerra a gaza

Desenes de morts per un bombardeig israelià a Síria

barcelona
societat

L’Audiencia Nacional cita les defenses de l’Operació Judes per dilluns de Pasqua

barcelona
guerra a europa

Rússia ataca amb drons i míssils la infraestructura energètica ucraïnesa

barcelona
guerra a europa

Un avió de combat rus s’estavella prop de Sebastòpol, a Crimea

barcelona
POLÍTICA

Jaume Veray serà el candidat del PP per Girona

GIRONA
sud-àfrica

La comissió electoral exclou l’expresident Zuma de la cursa electoral

barcelona
portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona