Argimon ja no seria al govern si en volgués sortir
Denuncia el dèficit del sistema de finançament i demana almenys la sobirania fiscal
No tanca portes al seu futur
“Si fos partidari de sortir del govern, no hi estaria; si hi continuo és perquè soc partidari de continuar-hi, això és clar.” En ple debat a Junts sobre la idoneïtat de convocar una consulta interna per abandonar l’executiu arran de les discrepàncies de fons amb ERC sobre la suspensió de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i la taula de negociació, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va deixar clar ahir que ell no es planteja pas plegar. “Però no soc militant de Junts i no voldria opinar sobre elements interns del partit”, va puntualitzar, això sí.
Argimon ho va dir als mitjans després d’intervenir en un debat sobre la tensió del sistema sanitari a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), on es va queixar del dèficit de recursos que provoca el sistema de finançament actual, caducat des del 2014, que veu “pervers” i que, va lamentar, “no es renova ni es pensa renovar, almenys aquesta legislatura”. “És igual quin partit hi hagi, veurem el 2024 si el pròxim govern espanyol l’agafa com el primer problema sobre la taula”, va reblar.
Segons els càlculs d’Argimon, si Catalunya dediqués a sanitat al voltant del 8% del PIB, com fan en països amb un sistema similar com Dinamarca i el Regne Unit, hi destinaria uns 19.000 milions. “Si en descomptéssim 2.000 o 3.000 de solidaritat, estaríem al voltant dels 16.000, però enguany la despesa no arribarà ni als 13.000”, va denunciar. “Aquest (uns 3.000 milions) és el forat anual, i això és insostenible”, va cloure.
En aquest sentit, el conseller considera que el primer que es necessita a Catalunya “és tenir sobirania”. “I la volem tota i plena; si més no una sobirania fiscal”, va matisar, amb tots els mecanismes de solidaritat que calgués. És a dir, una mena de pacte fiscal just com el que es reclamava ara fa deu anys. “Nosaltres volem la sobirania fiscal, no un pacte”, va matisar després. “Com a partits independentistes no volem renegociar un pacte, però denuncio que Espanya ni tan sols compleix això”, va tancar.
Argimon també va constatar com a segon gran element de distorsió del sistema sanitari el dèficit de professionals, ja que les jubilacions no es compensen amb les altes, fet que va atribuir a la falta de planificació i acreditació, on la majoria de competències són de l’Estat. D’aquí que exigís que, com a mínim, es transfereixi a la Generalitat el que li pertoca segons l’Estatut, que és la formació de postgraus (els metges interns residents, MIR). El conseller, a més, va justificar la insistència a demanar fons covid el 2022 per poder consolidar les reformes estructurals que ha calgut introduir al sistema amb la pandèmia, com la incorporació de personal i més llits d’UCI.
Argimon va dir que està centrat en la conselleria i va tirar pilotes fora sobre el seu futur polític. Així, va evitar pronunciar-se, com s’ha especulat, sobre la seva eventual candidatura a Barcelona en tàndem amb l’exalcalde Xavier Trias. “Ni tanco ni obro portes, però ni l’alcalde Trias s’ha pronunciat, imagini’s si ho he fer jo”, va concloure.
La quarta vacuna, també d’Hipra, a l’octubre
Argimon va confirmar que a partir de l’octubre, amb la campanya de la grip, probablement ja estiguin disponibles les quartes dosis de la vacuna contra la Covid, que s’espera que estigui aprovada a mitjan setembre i es distribueixi a partir de final de mes. Va dir que possiblement hi haurà la de la catalana Hipra, que està pendent, això sí, de l’aprovació de l’Agència Europea del Medicament (EMA) per ser distribuïda a molts més països. La idea és començar pels col·lectius de risc i possiblement estendre-ho a principis d’any a la resta de la població. El conseller admet que al setembre repuntarà la Covid, però es mostra tranquil i confia que, com en la setena onada, no tindrà un alt nivell de gravetat i per tant no caldrà fer tests i es podrà fer vida normal.