Aniversaris enmig de la psicosi
Fugida de civils de Kíiv per por de nous atacs russos coincidint amb els sis mesos de la invasió i els 31 anys de la independència
Zelenski amenaça Moscou amb una “resposta contundent” si colpeja la població
Coincidint amb els sis mesos des de l’inici de la invasió russa, Ucraïna es prepara avui per commemorar el 31è aniversari de la seva independència de l’URSS enmig d’una psicosi de represàlia de les forces ocupants. Els motius serien la falta d’avenços russos en el front de guerra i l’atemptat que va costar la vida, dissabte passat a Moscou, a Dària Duguina, filla de l’ideòleg ultranacionalista Aleksandr Duguin, pròxim a Putin, i del qual Rússia culpa els serveis secrets ucraïnesos.
Un nombre indeterminat de civils ja han fugit de la capital, Kíiv, per por de nous atacs, segons va assegurar ahir a la BBC l’assessor presidencial ucraïnès, Alex Rodnianski. Hores abans, els EUA van instar els seus ciutadans a abandonar Ucraïna pel seu compte i de manera segura en vista dels indicis d’atacs russos a infraestructures civils i centres de poder ucraïnès durant els pròxims dies.
Amb tot, el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, es va mostrar desafiador tot assegurant que els hipotètics atacs russos rebrien una “resposta contundent”. Zelenski va dir també que Ucraïna recuperaria la seva sobirania sobre Crimea, annexionada per Moscou el 2014: “Cal alliberar Crimea per restablir l’ordre i la legalitat internacionals.”
Bombardejos al sud
“Per superar el terror, cal obtenir la victòria en la lluita contra l’agressió russa”, hi va afegir. Ho va dir en l’obertura del fòrum Plataforma Crimea, en solidaritat amb Ucraïna i en el qual van participar, per videoconferència, desenes de dirigents internacionals. Entre els delegats, també va parlar el primer ministre italià en funcions, Mario Draghi: “Us fem costat en la vostra lluita per resistir la invasió de Rússia, restaurar la integritat territorial d’Ucraïna i protegir la vostra democràcia i independència”, va dir. Sobre el terreny, les forces russes van llançar ahir nous atacs aeris i d’artilleria a la regió de Zaporíjia, al sud-est del país, on es continuen lliurant combats al voltant de la central nuclear. A l’alba, també van bombardejar Khàrkiv, la segona ciutat d’Ucraïna, a l’est, aparentment sense causar víctimes. El Ministeri de Defensa rus també va informar que un avió de combat ucraïnès havia estat abatut en aquesta regió. Les forces ucraïneses, per la seva banda, van bombardejar l’edifici de l’administració local de la ciutat de Donetsk, a l’est, controlada pels separatistes prorussos, amb un resultat de tres morts.
Catalunya acull més de 30.000 ucraïnesos
Catalunya ha tramitat i concedit proteccions temporals a 31.347 ciutadans i residents d’Ucraïna des de la invasió del país, al febrer. És la xifra més alta en el conjunt de l’Estat (138.000), després del País Valencià (34.649). La segueixen les comunitats de Madrid (20.716) i Andalusia (19.728).
L’ONU alerta contra el judici als defensors de Mariúpol
L’ONU va avisar ahir Rússia que cometrà un crim de guerra si jutja il·legalment i fent escarni públic els presoners ucraïnesos capturats després de la caiguda de la ciutat de Mariúpol. Segons la portaveu de l’Oficina de Drets Humans de l’ONU, Ravina Shamdasani, hi ha indicis clars que Rússia i els grups armats que operen a les seves ordres a Donetsk, a l’est d’Ucraïna, estan preparant el judici de presoners de guerra, als quals col·locaria en gàbies en un edifici públic de Mariúpol. Els presoners en qüestió són els que defensaven la ciutat i, en particular, la planta d’acer d’Azovstal, que va caure el maig passat.
Polèmica retirada d’un monument soviètic a Letònia
Letònia va iniciar ahir la demolició del controvertit Monument a la victòria, que recorda el triomf de l’Exèrcit Roig sobre l’Alemanya nazi, el 1945. El monument, construït el 1985 durant la dominació soviètica, consta de dos grups d’estàtues, un obelisc de 79 metres d’alçària, una gran placa amb les dates 1941-1945 i un mirall d’aigua. Dilluns al vespre, quan s’instal·lava una tanca de seguretat a la zona, unes 50 persones s’hi van aplegar. Algunes de les quals, per protestar per l’enderrocament; d’altres, per celebrar-lo. Segons mitjans locals, hi va haver baralles a crits i cinc detinguts acusats de desobediència.
Més de 5.500 civils morts i 8.000 ferits
RedaccióMig any després de la invasió russa d’Ucraïna –que ha causat milers de morts i milions de refugiats i que ha destruït ciutats senceres–, el conflicte està estancat. Les forces russes controlen àmplies zones del sud –incloses les costes dels mars Negre i d’Azov– i parts de la regió del Donbass, a l’est. Segons l’ONU, 5.587 civils han mort com a conseqüència d’aquest conflicte i 7.890 més han resultat ferits, entre el 24 de febrer i el 21 d’agost, principalment en atacs d’artilleria, amb míssils i coets. L’Unicef, per la seva banda, xifra en almenys 972 els nens morts o ferits en sis mesos de guerra. Finalment, l’exèrcit ucraïnès afirma que ha perdut prop de 9.000 soldats en el conflicte –segons dades del seu cap, el general Valeri Zalujni–, en el primer balanç militar fet públic. Rússia no ha difós xifres de les seves baixes.
Lavrov: “Sense pietat” en la mort de Dària Duguina
El ministre d’Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, ha dit que no hi haurà “pietat” per als autors de l’assassinat de Dària Duguina, filla d’un ideòleg ultranacionalista pròxim a Putin. Lavrov no va precisar si va ser un “acte d’intimidació o per passar comptes”, però va recordar que l’espionatge rus n’ha culpat Ucraïna.
