Política

OLGA ARNAU I SANABRA

ALCALDESSA DE VILANOVA I LA GELTRÚ (ERC)

“Hem de preparar la ciutat per respondre al canvi climàtic”

“Els vilanovins tenim molt clar que hem de fer una ciutat d’equilibri dels tres sectors: el primari, l’industrial i el sector de serveis”

“Queda molt bé dir que fas propostes, però quan les fas han de ser propostes realistes i no quimeres”

Hem vist que, quan actuem conjuntament, les polítiques que en surten són millors
Ens podrem tornar a endeutar perquè hem reduït en 48 milions d’euros el deute

Formada professionalment en el sector cooperatiu, Olga Arnau ha estat involucrada en diferents entitats de Vilanova vinculades a la cultura popular i la festa. Entén que la política són valors i, des d’aquesta perspectiva, considera important impulsar els espais necessaris perquè tothom es pugui sentir cridat en l’àmbit municipal.

Com han evolucionat, amb la pandèmia, els objectius del govern respecte del que teníeu previst per a aquest mandat?
L’objectiu era fer una transformació de la ciutat perquè la ciutat, pels condicionants que sigui, durant molts anys havia estat molt adormida. Teníem molt clares les línies a seguir i una de les coses més importants era aconseguir una administració local més propera, més amable. I aquest objectiu s’ha assolit, probablement afavorit també per la pandèmia, perquè una de les coses era dotar de més recursos humans els departaments que teníem més necessitats, i això la pandèmia ens ha obligat a accelerar-ho en el cas, per exemple, d’Acció Social... La primera inversió que vam haver de fer va ser posar-hi mans. Després també hem hagut d’incrementar els recursos per atendre les necessitats reals de les persones. Ara atenem més de 1.800 persones.
En l’aspecte social, teníeu previst tot aquest esforç?
Això ara sí que ha sigut atendre una urgència! Atendre, socialment, per fer una Vilanova més justa i equilibrada ja formava part dels nostres objectius, però en aquest cas encara s’han diversificat molt més les necessitats.
En quin cas?
Fent teletreball hem pogut posar, fàcilment, molta gent a treballar, però ara, amb el retorn a les dinàmiques normals, hem vist que no tenim l’espai físic on col·locar tota aquesta gent. Tots els serveis s’han de reorganitzar una altra vegada. I, a més, el que ja s’havia previst com una inversió en les persones s’ha acabat convertint en una despesa. Ara l’objectiu és retornar aquesta acció a la línia de la inversió, creant nous llocs de treball, perquè a Vilanova la pandèmia ha anat acompanyada del tancament d’una fàbrica històrica que afecta 300 famílies directament però indirectament pot arribar a unes 500. Teníem un pla d’actuació molt clar i vam haver de reconvertir-lo en un pla de xoc, i el pla de xoc s’ha reconvertit alhora en el pla de reactivació econòmica i social de la ciutat.
Hi sortirà guanyant, Vilanova?
El pla d’actuació municipal preveia fer accions en els diferents clústers d’activitat, però la realitat ens ha obligat a treballar conjuntament. Hem constituït un consell per l’economia amb tots els agents socials i econòmics, i hem vist que quan actuem conjuntament les polítiques que en surten són molt millors. I això ha estat fruit de la pandèmia.
Per què era important incrementar la incidència de l’administració local?
Perquè si no ho fem nosaltres ens ho farà un altre. I quan ho fa un altre, normalment, és algú de fora i és molt fàcil caure en el prejudici de veure Vilanova com una ciutat de serveis, quan, en realitat, els vilanovins tenim molt clar que la nostra vocació és fer una ciutat d’equilibri en els tres sectors: el sector primari, amb la pesca i l’agricultura, on no volem que es destrueixin més llocs de treball perquè no ens ho podem permetre com a societat; però alhora hem de ser una ciutat industrial, hem de seguir treballant amb les empreses que encara hi són i perquè en puguin venir de noves; i la part de comerç i turisme, que s’ha de mantenir desestacionalitzant el sector.
El comerç i el turisme van patir molt amb les restriccions. Com és el retorn?
Des de la Setmana Santa d’aquest any ja hem superat les xifres d’ocupació del 2019. Les expectatives han estat bones per a aquesta temporada, però l’any passat el sector de la restauració, per exemple, es va nodrir del turisme intern, que va fer possible un manteniment del sector, i ara ja podem parlar de la recuperació.
Com diria que estan ara les relacions amb l’oposició?
No gens diferents de com ho estaven al principi. El fet d’haver fet un acord de govern amb tres forces i deixar aquells que havien guanyat (per una petita diferència) a l’oposició, ja va posar una tensió que s’ha anat treballant, però es manté.
L’oposició es queixa d’una falta d’escolta per part del govern. Passa sempre? O són casos puntuals?
Queda molt bé dir que fas propostes, però quan les fas han de ser propostes realistes i no quimeres. Quan estàs a l’altra banda de la barrera és relativament senzill dir que faries determinades coses sense haver de tenir esment de les necessitats econòmiques que això genera. Les propostes han d’anar acompanyades d’una realitat executiva... Quan persones que han estat governant i executant pressupostos fan determinades propostes saben, de sobres, que hi ha coses que no es poden fer.
L’Ajuntament s’està refent de la seva situació econòmica?
En l’última reunió abans de vacances vam poder veure que estem suportant bé la situació d’aquest any, tot i que, malgrat haver-hi un pressupost quirúrgic, a darrera hora vam haver de treure 1,3 milions de subvencions a entitats perquè vam haver de complir una nova sentència sobre projectes urbanístics antics... Portem gairebé 5 milions d’euros en sentències des del 2007 fins ara! Són molts recursos! Ara que podíem destinar els superàvits a atendre les emergències de la covid, ara hem hagut de destinar un 19% a aquestes sentències... I hem fet mans i mànigues per aconseguir suport econòmic de fora.
Com ha afectat aquesta situació en la política fiscal de l’Ajuntament?
Els impostos no els hem tocat durant cinc anys. L’última variació va ser una reducció de coeficient el juliol del 2018 i el mantenim. I en el cas de les taxes, les hem incrementat d’acord amb la variació del cost.
Aquest context ha alentit l’acció de govern. Què ha quedat a la cua?
Malgrat tot, estem en el 80% d’assoliment dels objectius. L’espai definitiu de l’Espai Jove ja hem vist que és molt complicat tirar-lo endavant. Ja ho hem parlat amb la coordinadora d’entitats. Però ara estem treballant perquè el pressupost del 2023 ja inclogui la construcció de la nova caserna de la Policia Local, que és l’altra gran inversió que teníem prevista. I ho podrem fer perquè ara ens podrem tornar a endeutar perquè hem reduït en 48 milions d’euros el deute.
El pla de mobilitat ha estat polèmic.
Hem fet tres sessions informatives per explicar les tres línies del pla de mobilitat amb el centre de les persones que ja es va aprovar el 2018 i que és vigent. En la revisió que fem busquem que el centre comercial a l’aire lliure tingui accés en cotxe però que t’obligui a marxar, que no incorpori noves vies per travessar la ciutat més enllà de les que ja hi ha (la carretera de Cubelles, la ronda d’Europa i incloure la variant com una eina externa de suport); i envoltar la ciutat d’aparcament dissuasiu que, amb distàncies relativament curtes, et permeti arribar al centre.
Què és el que no s’ha entès d’aquest pla?
El que no s’ha entès és la part de la mobilitat activa i sostenible. Com a ciutat de més de 50.000 persones tenim l’obligació de delimitar unes zones de baixes emissions. Tenim una moratòria fins al 2023, però no tenim ni el transport preparat perquè sigui una alternativa real, i entenem que l’economia no està ara mateix per obligar els ciutadans a canviar de cotxe. Sabem que el futur és arribar a l’eco, però no podem castigar autònoms que necessiten el vehicle per treballar... Per això allargarem la moratòria dos anys més. Hem de treballar per frenar el canvi climàtic i hem de començar a prendre mesures i preparar les ciutats per donar respostes. I, finalment, hem d’afegir els carrils perquè tota la ciutat sigui accessible en bicicleta.
Què ha passat amb el servei d’Assistència Integral Social i Sanitària (Aissa)?
L’abril del 2019 es va signar la constitució de l’organisme autònom. Va ser un projecte de molt de temps amb l’anterior equip de govern. El problema és que veníem d’un consorci que atenia molta part de l’estructura (amb molts treballadors) i ara ens adonem que com a organisme autònom no tenim aquesta estructura que necessitem. Veiem que és molt complicat que tiri endavant perquè no tenim capacitat econòmica per cobrir-ho. Amb un pla d’estabilitat financera, un pla de sanejament i uns impropis que s’han de preveure, ens hem trobat cada vegada més problemes per poder garantir els serveis. Necessitem poder contractar persones d’un dia a l’altre, perquè el servei ho requereix, i l’administració no és prou àgil. Cada vegada estem més encotillats en la gestió i tenim dificultats, no només econòmiques, sinó també de gestió del dia a dia. L’objectiu era absorbir els treballadors que hi havia i garantir el reconeixement de la feina que s’hi fa. I això és molt important, perquè dependents comencem i dependents acabarem. Hem de treballar per preservar els llocs de treball i evitar que caigui el servei
.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.