Política

JOAN VIGAS I BONANY

ALCALDE DE PALAFRUGELL (SOM GENT DEL POBLE-SGP)

“A l’Ajuntament fan falta equips, no caps de llista”

Vigas subratlla que l’equip de govern ha creat un miler de noves places d’aparcament per millorar els accessos al centre

Considera que l’augment de l’incivisme hipoteca l’eficiència de serveis com ara la seguretat ciutadana i la recollida d’escombraries

Millorant la mobilitat també millorem el benestar del municipi
Els carrers de Palafrugell es van traçar per circular-hi amb carro i avui hi ha 18.000 vehicles
Hem d’entendre que som en una fase en què ja no podem tenir molt més creixement

Joan Vigas Bonany (Pala­fru­gell, 1958) és empre­sari del sec­tor surer, en repre­sen­tació del qual ha estat també vice­pre­si­dent de la Cam­bra de Comerç de Palamós i vocal de l’Asso­ci­ació d’Empre­sa­ris Surers (Aecork). És fun­da­dor del par­tit Som Gent del Poble (SGP), que va sumar majo­ria de govern amb ERC i Junts el 2019, i és alcalde de Pala­fru­gell des del mes de maig pas­sat en com­pli­ment d’aquest pacte.

Vostè ha estat pri­mer tinent d’alcalde fins al mes de juny, i des d’ales­ho­res, bat­lle gràcies a l’acord de govern entre Som Gent del Poble (SGP), ERC i Junts. Des de la seva posició, quin balanç fa d’aquest man­dat?
El balanç d’aquest man­dat està con­di­ci­o­nat per la pandèmia, que ha afec­tat les inver­si­ons, la con­vivència i el benes­tar del poble. Jo crec que l’equip de govern i tots els grups hem sabut tre­ba­llar de forma cohe­si­o­nada i que hem afron­tat amb encert tot el que calia aten­dre. Actu­al­ment l’atur és com el del 2019 o infe­rior i l’acti­vi­tat econòmica s’ha reprès amb molta empenta. Però no em vull posar les meda­lles que no em toquen: per sort tenim una estruc­tura turística, que és la prin­ci­pal eco­no­mia de la qual vivim, fona­men­tada en esta­bli­ments de qua­li­tat, en un turisme de segona residència esta­ble, i crec que això també ha estat fona­men­tal perquè el balanç d’aquests tres anys hagi estat, mal­grat tot, posi­tiu. A banda d’això, hem dut a terme la recu­pe­ració d’edi­fi­cis emblemàtics, com l’antiga Escola d’Arts i Ofi­cis, i l’eno­teca del Museu del Suro, i també hem actuat en qüestió de mobi­li­tat dotant-nos d’apar­ca­ments perifèrics, des­do­blant la pri­mera fase de l’avin­guda d’Espa­nya o acos­tant els nuclis de Pala­fru­gell, Cale­lla, Lla­franc i Tama­riu a través de les vies ver­des. Per què? Perquè cre­iem que millo­rant la mobi­li­tat també millo­rem el benes­tar del muni­cipi.
Si par­lem de mobi­li­tat, Pala­fru­gell és con­si­de­rat, pels seus habi­tants i pels visi­tants, un muni­cipi difícil en aquesta qüestió.
Hem creat un miler de noves pla­ces d’apar­ca­ment als prin­ci­pals eixos de cir­cu­lació (nord, sud, est i oest) però també al far de Sant Sebastià i a Lla­franc, per mirar de con­te­nir la pressió cir­cu­latòria. És evi­dent que ens fan falta més acci­ons, i pos­si­ble­ment abans d’aca­bar el man­dat ja puguem tenir en fun­ci­o­na­ment el bus llançadora que, en una pri­mera fase, amb una freqüència de 12 minuts, faci­li­tarà la mobi­li­tat entre Pala­fru­gell, Cale­lla i Lla­franc. I també hem fet una aposta per les vies ver­des, a peu i en bici­cleta. Ara bé, és evi­dent que men­tre els car­rers del cen­tre del poble estan traçats per cir­cu­lar-hi en carro, avui tenim 18.000 automòbils que a l’estiu són 40.000.
La limi­tació i la reor­de­nació de la cir­cu­lació a la car­re­tera vella de Cale­lla vol res­pon­dre també a aquesta satu­ració?
Hem tin­gut molt en compte la pro­li­fe­ració d’acci­dents. En els últims deu anys n’hi ha hagut 40, dos dels quals mor­tals. I també la insu­ficiència de l’amplada i dels mar­ges de la car­re­tera, el nom­bre de vehi­cles que hi pas­sen i les seves carac­terísti­ques. Si no hi hagués alter­na­tiva pot­ser hauríem d’accep­tar que alguns dels nos­tres fills es puguin matar en aquesta car­re­tera però, si no, hem d’inten­tar-ho evi­tar com més aviat pos­si­ble. Abans de fer una des­pesa impor­tant per refor­mar la via, hem de tenir en compte que hi ha una auto­via paral·lela. Entenc que per a un barri pugui ser un pro­blema que els can­vis els com­por­tin tres minuts més de des­plaçament i que això inci­deixi en el con­fort. Però vam dir que a l’octu­bre faríem balanç, i lla­vors serà el moment de dir què és posi­tiu, què és nega­tiu i què podem millo­rar.
Un dels can­vis impor­tants a Pala­fru­gell en aquests dar­rers anys és l’aca­ba­ment de la urba­nit­zació de la zona indus­trial. És real­ment un fac­tor impor­tant per al desen­vo­lu­pa­ment econòmic del muni­cipi o tindrà només un efecte espe­cu­la­tiu?
Jo no crec que hi hagi risc d’espe­cu­lació. Pot­ser sí que n’hi va haver quan es va deli­mi­tar la zona en el pla gene­ral, però ara, que s’ha obert el vial i s’ha urba­nit­zat, les par­cel·les s’estan cons­truint, hi ha interès per ins­tal·lar-s’hi. Tot ser­veis, això sí, no grans indústries, perquè tenim les comu­ni­ca­ci­ons com les tenim. També és veri­tat que ens diuen que fal­ten tre­ba­lla­dors i, nosal­tres, des de l’ofi­cina d’ocu­pació de l’Ins­ti­tut de Pro­moció Econòmica de Pala­fru­gell (IPEP) ajun­tem la gent que busca feina i la que n’ofe­reix, i la veri­tat és que no en tenim prou. Però des de l’IPEP i des dels cen­tres llui­tem per aju­dar a cobrir aquesta demanda.
El comerç també està en procés de trans­for­mació...
Hi ha una asso­ci­ació de comer­ci­ants molt potent que està obte­nint bons èxits. Que ens agra­da­ria desen­vo­lu­par un cen­tre comer­cial a dins del nucli de Pala­fru­gell? Sí, i per això mirem a veure com podem millo­rar aquest cen­tre, fent-lo més ama­ble i atrac­tiu. Ara bé, també hem d’enten­dre que som en una fase que ja no podem tenir molt més crei­xe­ment. No m’agra­da­ria que entréssim en una dinàmica en què la gent que fa molts anys que ve, es veiés expul­sada perquè passéssim a ser un lloc des­per­so­na­lit­zat. Perdríem l’essència com a poble.
Al cen­tre de Pala­fru­gell, també ha estat molt polèmica la reforma de la plaça del Pri­o­rat de Santa Anna per la supressió de pla­ces d’apar­ca­ment.
En aquesta plaça hi havia 18 apar­ca­ments de zona blava, i la resta eren de càrrega i descàrrega, que ara con­ti­nu­a­ran exis­tint. Però és que al cos­tat hi ha un apar­ca­ment sub­ter­rani de 160 pla­ces, cosa que molt pocs mer­cats poden dir que tenen. Ara, si es tracta de no per­dre les 18 pla­ces de zona blava, aviat aca­ba­rem el nou apar­ca­ment de la zona de l’Ener­gia amb 70 pla­ces. No serà a 20 o 40 metres, però serà a 200, que tam­poc és cap exa­ge­ració. A més a més, hem implan­tat la rotació en l’apar­ca­ment del Casal Popu­lar, perquè aquest ha de ser un apar­ca­ment comer­cial amb 220 pla­ces, més les 160 de Can Mario, més 70 a l’Ener­gia, més l’apar­ca­ment de Veri­tas, a 5 minuts del cen­tre, amb 250 cot­xes més... Quan anem a Bar­ce­lona tots estem dis­po­sats a cami­nar i a pagar. I a Platja d’Aro també. I pot­ser hem d’enten­dre que hem de cami­nar 150 metres entre el cotxe i el lloc on volem anar.
En matèria de benes­tar social hi ha també la qüestió de l’accés a l’habi­tatge. A Pala­fru­gell fa temps que es parla de pro­moure habi­tatge social perquè els joves es puguin eman­ci­par o perquè les per­so­nes amb difi­cul­tats econòmiques puguin acce­dir a un lloc digne per viure-hi. Però no s’ha vist una acció deci­dida de l’Ajun­ta­ment.
Aquest és un poble on el metre qua­drat és dels més cars de Cata­lu­nya. Un gran pro­jecte el veig difícil, però durant aquest man­dat hem com­prat tres habi­tat­ges, a través d’una coo­pe­ra­tiva n’hem sumat tres més, i aquesta set­mana tenim una reunió per dotze més. És una lluita. Però tenim 800 pisos tan­cats i uns quants d’ocu­pats, al vol­tant de 150. D’aquests pisos buits n’hi ha uns quants que són d’una empresa que tots conei­xem, que es diu Sareb, i que els té cedits per bancs que el poble ha aguan­tat amb els seus calés. Pot­ser seria bo que, donat aquest pro­blema social, la Sareb ens tornés alguns dels diners que vam posar per la banca en forma d’habi­tatge, que podria ser uti­lit­zat exclu­si­va­ment amb caràcter social.
Pel que fa a segu­re­tat ciu­ta­dana, a Pala­fru­gell es lamenta la poca visi­bi­li­tat dels agents locals al car­rer adduint que, si n’hi hagués més, pot­ser s’evi­ta­rien més delic­tes menors i actes incívics, que creen més sen­sació d’inse­gu­re­tat ciu­ta­dana.
Una de les coses que hem fet ha estat ajun­tar la comis­sa­ria de la Poli­cia Muni­ci­pal amb la dels Mos­sos d’Esqua­dra per donar un ser­vei més cohe­si­o­nat i efi­ci­ent. N’estem molt con­tents, de la nos­tra poli­cia local, perquè estadísti­ca­ment es demos­tra que els fets delic­tius han bai­xat en els dar­rers tres anys, més enllà del que es per­cep i de les carac­terísti­ques del nos­tre muni­cipi. No obli­dem que tenim 26 quilòmetres qua­drats d’extensió, el més gran del Baix Empordà, cinc nuclis habi­tats i, en gran part, urba­nit­za­ci­ons, 23.500 habi­tants per­ma­nents i 50.000 pun­tu­al­ment, que no vol dir un període con­cret sinó molts caps de set­mana o els mesos de juliol i agost... Per a tot això tenim 65 poli­cies divi­dits en torns, vacan­ces i bai­xes. En podríem tenir 100 i en comp­tes de tenir tres patru­lles a la nit en tindríem qua­tre o cinc. Arri­baríem abans? En comp­tes de cinc minuts hi arri­baríem en qua­tre? La sen­sació can­vi­a­ria? És pos­si­ble que ens fal­tin cinc, sis o set per­so­nes, i ho tenim en estudi.
Ha aug­men­tat l’inci­visme?
I tant! Cada vegada més ens pen­sem que el car­rer no és de ningú i ens per­me­tem el luxe de fer qual­se­vol cosa. Perquè si una patru­lla la tenim des­plaçada per un grup que fa soroll a Aigua Xelida, l’altra és a Cap Roig perquè hi cre­men un con­te­ni­dor, i una altra és a veure per què hi ha uns brètols que foten guit­zes als retro­vi­sors. O anem a la cul­tura d’enten­dre que el car­rer és de tots i que l’inci­visme és into­le­ra­ble o de poli­cies ja n’hi podem posar 200. Al final, 24 hores al dia, 365 dies l’any, aquest és un ser­vei que hem de donar, però som tan incívics que hauríem de tenir 24.000 agents vigi­lant 24.000 ciu­ta­dans. Perquè aquí pas­sen infi­ni­tat de coses: gent que baixa per la rampa del Port Bo amb cotxe, o que per evi­tar la càmera de con­trol passa per un car­rer d’esca­les, queda encas­tat al mig i l’hem de treure amb la grua, o que vol pas­sar amb cotxe del pas­seig del Cana­dell al de la Torre a través dels esca­lons. I aques­tes autènti­ques bre­to­la­des les ha de resol­dre la poli­cia local, i li impe­dei­xen d’acu­dir a llocs on pos­si­ble­ment fa més falta.
El civisme també té a veure amb un altre tema con­flic­tiu: la neteja viària i la reco­llida d’escom­bra­ries, que no acaba de fun­ci­o­nar prou bé, ni pel mateix ser­vei ni per l’acti­tud incívica de molts ciu­ta­dans.
Si pen­sem que perquè paguem una taxa de 150 o 160 euros per habi­tatge, ja s’espa­vi­larà l’admi­nis­tració a treure’ns les escom­bra­ries de sobre –tant si ens veiem amb cor de posar-les dins d’un con­te­ni­dor com si les dei­xem a terra perquè és ple i no ens pre­nem la molèstia de bus­car-ne un altre– és que tenim un pro­blema cul­tu­ral. El civisme és una qüestió cul­tu­ral: si ens volem sem­blar a Noru­ega pot­ser no hem de fer les coses com si fóssim en un país sub­desen­vo­lu­pat. A part del civisme, a Pala­fru­gell, fa deu o dotze anys, es va fer un con­tracte, i els con­trac­tes hi són per com­plir-los. Es va fer amb unes con­di­ci­ons adi­ents per a aquell moment, però, si lla­vors arri­ba­ven deu paquets de venda on-line, ara n’arri­ben 2.500 cada dia, i això vol dir molts més resi­dus. Per tant aquest con­tracte no és ni el que neces­sita el poble ni el que neces­sita l’empresa.
L’estan rene­go­ci­ant?
Volem fer un con­tracte dife­rent i que en el pro­per man­dat ens acos­tem més al ser­vei que volem. Amb el preu de 3.200.000 euros que paga Pala­fru­gell, això no qua­dra. És massa barat. No hi gua­nya ningú. L’Ajun­ta­ment, perquè no té un bon ser­vei i l’empresa perquè no gua­nya diners. El ciu­tadà paga 160 euros i pot­ser haurà de pagar una mica més perquè con­trac­tes com els nos­tres, en altres muni­ci­pis, pugen més. Però, compte: si con­ti­nuem tenint l’inci­visme que tenim, per més bon ser­vei que hi hagi sem­pre que­darà curt per al que ens merei­xem.
Som a menys d’un any de les elec­ci­ons muni­ci­pals. Gai­rebé tots els par­tits locals han anun­ciat ja els seus caps de llista, però SGP encara no ho ha fet. Vostè es tor­narà a pre­sen­tar?
A SGP no neces­si­tem fer llis­tes. Les llis­tes les fan els par­tits perquè han d’anar a ocu­par escons al Con­sell Comar­cal o a la Dipu­tació i han de gua­nyar vots i s’han de pre­sen­tar per tot. Déu nos en guard si no es pre­sen­tes­sin per tot, quin error tan gros! SGP, com que som gent del poble, no tenim per què pre­sen­tar-nos a tot arreu. Ens pre­sen­ta­rem el dia que tin­guem un equip, no una llista. Els par­tits s’afa­nyen a pre­sen­tar el cap de llista però per ges­ti­o­nar aquest Ajun­ta­ment es neces­si­ten equips, no caps de llista. Estem fent equip i ens pre­sen­ta­rem per jugar el par­tit. Qui serà el que tindrà la pilota més estona? Ja ho veu­rem. Em pre­sen­taré jo? No ho sé. Si ho asse­gurés ara, no diria la veri­tat. En Vigas d’aquí a qua­tre dies pot estar collint toma­tes i aparèixer una altra per­sona que agafi el relleu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia