El Tribunal Suprem brasiler restringeix l’accés a les armes

La Cort Suprema del Bra­sil ha res­trin­git el nom­bre d’armes i de muni­ci­ons a les quals poden acce­dir els ciu­ta­dans, en una decisió cau­te­lar que ha estat adop­tada excep­ci­o­nal­ment pel risc d’aug­ment de la “violència política” a menys d’un mes de les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als.

Les res­tric­ci­ons han estat impo­sa­des per una decisió cau­te­lar del magis­trat Edson Fac­hin, un dels mem­bres del Suprem Tri­bu­nal Fede­ral (STF), en res­posta a les peti­ci­ons de dife­rents par­tits polítics perquè es limiti l’abast de dife­rents decrets del pre­si­dent bra­si­ler, el líder ultra­dretà Jair Bol­so­naro, que fle­xi­bi­lit­zen l’accés a les armes al país.

Tot i que es tracta de mesu­res cau­te­lars, les res­tric­ci­ons tin­dran vigor fins que el ple del Suprem ana­litzi les deman­des pre­sen­ta­des pels par­tits de l’opo­sició con­tra els decrets de Bol­so­naro, un defen­sor de l’accés lliure a les armes que aspira a ser ree­le­git a les pre­si­den­ci­als del 2 d’octu­bre.

La mesura de Fac­hin imposa res­tric­ci­ons tant la quan­ti­tat d’armes com de muni­ci­ons que poden com­prar els caçadors, els col·lec­ci­o­nis­tes i els mem­bres dels clubs de tir. D’acord amb el magis­trat, les auto­ri­tats res­pec­ti­ves només poden ator­gar la pos­sessió d’armes a les per­so­nes que demos­trin “efec­tiva neces­si­tat” per uti­lit­zar els equi­pa­ments.

També sen­ten­cia que l’adqui­sició d’armes de foc només sigui auto­rit­zada tenint en compte la pròpia segu­re­tat pública o de defensa naci­o­nal i no motius d’ interès par­ti­cu­lar. Així mateix, deter­mina que “els límits quan­ti­ta­tius de muni­ci­ons adqui­ri­bles es limi­tin a allò que, de forma dili­gent i pro­por­ci­o­nal, garan­teixi el neces­sari per a la segu­re­tat dels ciu­ta­dans”.

Els recur­sos dels par­tits d’opo­sició con­tra els decrets que fle­xi­bi­lit­zen la legis­lació sobre les armes ja havien estat ana­lit­zats per dife­rents mem­bres de la Cort Suprema, però el procés va que­dar para­lit­zat fa exac­ta­ment un any quan el magis­trat Kas­sio Nunes Mar­ques, postu­lat per Bol­so­naro per al càrrec i defen­sor de l’actual pre­si­dent bra­si­ler, va dema­nar més temps per estu­diar-los.

Com a ins­truc­tor del procés, Fac­hin ja havia decla­rat incons­ti­tu­ci­o­nals tres dife­rents decrets del cap d’Estat per faci­li­tar l’accés a les armes i dos altres magis­trats van donar suport a la seva decisió.

Davant la para­lit­zació del judici, els par­tits van dema­nar a Fac­hin que es pro­nunciés sobre l’assumpte amb mesu­res cau­te­lars fins que el Suprem con­clo­gui l’anàlisi dels recur­sos.

El magis­trat, en res­posta, ha optat per les cau­te­lars res­tric­ti­ves amb l’argu­ment que el judici porta un any para­lit­zat i “a la llum dels recents i lamen­ta­bles epi­so­dis de violència política”. “El risc de violència política fa d’extrema i excep­ci­o­nal urgència la neces­si­tat de con­ce­dir res­pos­tes mit­jançant cau­te­lars”, jus­ti­fica el magis­trat.

Les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als d’octu­bre són con­si­de­ra­des com les més pola­rit­za­des en la història del Bra­sil perquè pràcti­ca­ment han divi­dit el país en dos, entre els segui­dors de Bol­so­naro i els de l’expre­si­dent Luiz Inácio Lula da Silva, que surt com a favo­rit. Lula lidera tots els son­de­jos d’intenció de vot, amb prop del 44 % dels suports davant el 32 % de Bol­so­naro.

La dis­puta ha radi­ca­lit­zat en alguns sec­tors i obli­gat les auto­ri­tats regi­o­nals a sol·lici­tar suport a les For­ces Arma­des per garan­tir la segu­re­tat a les elec­ci­ons i al Tri­bu­nal Elec­to­ral a pro­hi­bir les armes a menys de 100 metres dels llocs de votació.

Segons l’Anu­ari de Segu­re­tat Pública, el nom­bre de civils armats al Bra­sil ha aug­men­tat un 473 %, des de 350.000 el 2018 fins a poc més d’un milió el 2022, des que el líder ultra­dretà va assu­mir el seu man­dat al gener del 2019.