“La nostra voluntat era mantenir el pacte de govern”

S’ha perdut la confiança en una regidora. Sovint tenia una posició unilateral contrària a la de l’equip de govern quan la posició era unànime. En alguns temes determinava que la posició de l’Ajuntament havia de ser la seva. Això va provocar un desgast. A banda d’aquesta pèrdua de confiança, vam tenir coneixement d’algunes irregularitats, que hem compartit amb tots els regidors en un informe, i de tres expedients determinants d’algunes de les seves actuacions en què se la identifica a ella i altres persones.

No. Públicament he dit que em sentia còmode amb l’equip i en cap moment hem volgut trencar el pacte. Ells coneixien que hi havia la possibilitat de retirar les competències a aquesta regidora. El mateix tinent d’alcalde de Blanes en Comú havia parlat de la possibilitat de retirar-li les competències i d’assumir ell mateix Urbanisme. Però van canviar d’idea i van trencar el pacte quan vaig comunicar que retirava les competències a la seva regidora. Del juny a l’agost es van fer altres actuacions que afectaven la regidora i altres persones i això va desencadenar la decisió. S’estava fent molt bona feina i n’hi ha que l’hem deixat embastada i que donarà fruits perquè la gestió funcionava. Precisament per això ens va doldre que fruit d’això ells abandonessin aquest pacte de govern.

Els continguts dels expedients són confidencials, com tota la informació que tenim els regidors pel nostre càrrec i també com a alcalde. Alguns comencen a parlar del contingut d’aquests expedients. Cadascú els pot llegir com vulgui però els expedients diuen el que diuen i identifiquen les persones que identifiquen.

No ens ho hem plantejat. Volíem mantenir un govern de nou regidors i cercar confiances amb altres grups. Vist el comportament d’aquestes setmanes, caldrà seguir explorant la voluntat d’altres grups municipals. No vol dir un nou pacte de govern, sinó el mateix que hem fet des de l’inici del mandat. Hem governat en minoria però hem parlat amb la resta de grups municipals. Volem assolir aquestes confiances mútues i aquesta complicitat per tirar endavant projectes que, alguns, ja estan engegats i que no afecten només Urbanisme sinó totes les àrees. Hem acabat una temporada d’estiu que ha estat un èxit en l’àmbit turístic però ens queda un gran repte, que és la situació econòmica que tot el país arrossega i des de l’Ajuntament ens hi hem de posar per tirar-ho endavant. Hem de generar uns pressupostos reals.

No farem cap increment. Sí que farem ajustos. Hauria estat més fàcil amb nou regidors que amb cinc o amb vint-i-un. Però tenim clar que no apujarem l’IBI. No farem cap augment significatiu. Parlem de cèntims o d’un o dos euros sempre des d’una vessant de proposta tècnica. Sí que volem introduir el tema del tractament d’energies alternatives per millorar les bonificacions que tenim o millorar l’atenció a les famílies monoparentals o de persones o famílies que en algun moment tinguin un problema de tresoreria per circumstàncies que ens poden passar a tots.

El mes vinent començaran les obres de l’avinguda de Madrid, les de la plaça de l’Onze de Setembre. S’ha pogut fer per una millora de la situació econòmica municipal respecte a l’endeutament però també perquè vam aconseguir el suport de la majoria de companys del consistori. Segurament a l’octubre podrem adjudicar les obres de la nova comissaria de la policia local. També hem accelerat des del juny concórrer a una convocatòria de fons europeus per les obres de transformació d’un espai abandonat que abans havia estat una escola per convertir-lo en un centre de formació. És un espai que tenia una situació de degradació absoluta. Serà un espai de formació integrat dins el barri que no només doni formació a joves del municipi sinó que sigui un centre de referència a Catalunya.

Potser és perquè no eren tan imminents o no estaven tan treballades. En el mandat anterior hi havia sobre la taula un projecte d’un arquitecte del municipi d’uns set-cents mil euros. A l’oposició el vam qüestionar, no com a feina professional, que era magnífica, sinó perquè potser no era el moment de gastar-nos set-cents mil euros per remodelar la plaça, i també teníem dubtes sobre alguns dels aspectes del projecte. Al municipi tenim problemes d’asfalt i de deteriorament de l’espai públic. Potser ara no és el moment de posar aquesta quantitat a remodelar una plaça. Sí que hem donat continuïtat a un projecte del mandat anterior, que era fer el parc de l’Onze de Setembre. Allò és un espai que s’ha de generar com a nou punt de cohesió social, un espai verd que ens ajudarà a comunicar barris. Resolem també un problema d’aigües. Aquí sí que invertim diners en l’espai públic. Segurament també aviat podrem adjudicar les obres de la nova comissaria de la policia local. Però això no començarà el gener del 2023, comença molt abans. També hem accelerat per poder assistir a una convocatòria de fons europeus les obres de transformació d’un espai abandonat que abans havia estat una escola per transformar-lo en un centre de formació.

Ha estat positiu amb lletres molt grans per als establiments de restauració, hotels, càmpings i comerços. La feina de tots els departaments s’ha fet bé per aprofitar el retorn del turisme. Hem de continuar treballant en una de les assignatures pendents: que el sector turístic no tingui només aquesta força a l’estiu sinó reforçar el turisme esportiu i cultural o verd.

Gairebé ha estat fora de mercat. Durant un temps no es podia fer servir, després es podia fer servir de manera parcial o condicionada per les nostres entitats esportives, i recuperem la normalitat. Sí que és un equipament que si el considerem de manera individual és deficitari. Si l’entenem com tot allò que ens pot donar deixarà de ser deficitari. Quan està ple d’activitat de les entitats ens està donant molt. Si a més hi podem afegir altres activitats que no s’han fet mai, com podria ser un espai de concerts de gran format, doncs millor.

Si mires l’entorn no trobaràs cap municipi de 40.000 habitants sense piscina. Es van construir en un moment en què la situació econòmica era més bona. Una piscina per als blanencs? Sí. A qualsevol preu? No. Si obrim aquest debat també obrirem el de la ubicació, i sempre hem d’obrir un equipament esportiu molt pensat per als nostres ciutadans, sobretot per a la gent gran, que a dins d’un espai troba la possibilitat de fer esport d’una manera menys agressiva.

N’hi ha un de la Generalitat de fa molts anys que han obert i han tret dels calaixos. En temps de pandèmia sí que el govern ens va contactar i ens va dir que s’hi posaven amb tècnics de Lloret i Blanes treballant-hi per entendre això. Un espai per al transport col·lectiu, un espai per bicicletes i que aquesta connectivitat entre els dos municipis que és necessària millori. No vull sortir del debat tampoc de què passarà amb la C-32. La Generalitat també està en període d’al·legacions respecte d’un possible allargament que veurem què proposa. Aquest municipi en una consulta popular va dir que no i fins que no tinguem una altra proposta Blanes es manté en el no. Hem de millorar molt les connexions amb rodalies.

Espero que molt bé. És una manera d’augmentar l’ús del transport públic, que vol dir no tants cotxes a l’autopista, però això ha de venir acompanyat d’una inversió en la millora del mateix transport de Rodalies. Amb Adif i amb Renfe hi ha inversions pendents arreu del país que arrosseguem fa molts anys i esperem que una cosa vingui acompanyada de l’altra.

Ho estem resolent de moltes maneres. No hi ha una única manera de fer-ho. És també un problema social. No estem parlant només d’un problema d’un espai, d’un propietari i d’un racó específic. Aquell és un racó meravellós que hem de cuidar més, una cosa que no s’ha fet mai. Identificar aquell espai com a dolent perquè té una discoteca o altres espais d’oci nocturn és un error. Hem intensificat la presència policial, les comunicacions amb els Mossos sobretot en l’entorn de l’estació en el sentit de controlar alguns dels joves de fora que venen amb un afany determinat a un lloc determinat. Hem parlat amb el propietari d’aquest local per demanar-li que canviï la seva oferta. No és possible que els nostres joves identifiquin l’oci nocturn com un espai de degradació cultural i social de convivència. Ja treballem amb joves del municipi sobre com podem configurar l’oci nocturn. Consideren que no han participat en la definició del debat, que l’oferta que tenim és pobra, i això alguns gestors ho han entès i estan mirant d’aconseguir que el jovent que vagi als seus establiments sigui jovent de Blanes. Fins i tot alguns han col·laborat en festes de finals de curs dels instituts; per fer-se atractius, donar-se a conèixer. Ens hem de treure l’etiqueta de tot allò que passa a Blanes és dolent.

Tenim una sentència en contra per fets del 2015 de 180.000 euros que ha estat recorreguda. Si queda confirmada en segona instància, l’haurem d’abonar. El gestor ha entès que ha de canviar aquest model. No li convé enfrontar-se a l’aplicació de les ordenances, sinó que ha de canviar el concepte. L’entorn ara està molt més tranquil.

Hem de regular la mobilitat i l’aparcament. S’ha de donar resposta a les dues coses. Què fem? Hem de participar en el futur de l’aparcament de superfície, que afecta els turistes però també els mateixos veïns. No n’hi ha prou fent un plec i dient a algú que si ho vol venir a gestionar i a canvi d’un cànon que ho faci, com ho han fet els que hi ha ara. Al nostre municipi fa entre vint i trenta anys que això no canvia per la passivitat de la gestió municipal. Hem de passar a ser una administració proactiva. Per què no passem a ser un d’aquells municipis que gestionen en primera persona però en companyia d’un soci professional del sector de l’aparcament?

Considero que hem estat actius però no tant com ens hauria agradat i el que el poble necessita. Sense trobar l’excusa que molts trobaran en la pandèmia, poso un exemple... Quan vam arribar a l’alcaldia als calaixos vam trobar un únic projecte, el parc de l’Onze de Setembre. Podíem haver fet com altres i dir que com que no era nostre, doncs passem i anem a un altre barri. Vam seguir endavant. Les coses no són de cap alcalde ni de cap regidor. Les coses són municipals. Si avui acabés el mandat un nou equip de govern tindria en marxa l’adjudicació d’altres projectes que ja estan en marxa, com la comissaria de la policia, una demanda de fa més de vint anys, i altres projectes. Això és passivitat? No. Això és fer tot el que necessita el municipi? No. És impossible en tres anys fer tot el que teníem pendent.