“Els canvis a l’alcaldia el que fan és aturar l’Ajuntament, Sant Sadurní està aturat”

Tinc la sensació que Sant Sadurní està aturat, que no és només el tema de la pandèmia. Jo crec que amb la pandèmia i en aquesta legislatura hi ha hagut més entesa dins l’ajuntament, no hi ha hagut la tibantor d’altres legislatures. Això ho hem rebaixat una miqueta sobretot amb la meva figura. Però la sensació és aquesta, que fa 10 anys que el poble està aturat.

Només cal sortir al carrer i veure que la degradació de la via pública és molt important. O de la zona esportiva, la manca d’equipaments culturals, i són projectes de fa 10 anys... Per exemple, el tema de l’Ateneu. Hi havia un conveni per signar i hem esperat 10 anys i ens ha costat el doble. També tinc la sensació que tothom està anestesiat perquè la gent no protesta gaire. Ara, darrerament, amb el tema de les escombraries és quan... però en això es podria haver fet molt més. Jo no entenc com la UE Sant Sadurní no ha anat més dies a entrenar-se a la plaça de l’Ajuntament. Deu anys amb el tema dels vestidors, és terrible. Necessitem que la societat estigui més activada, sembla que ara al final de la legislatura s’ha començat a activar, però falta una mica això. Els governs aquests de Convergència-Junts i ERC han viscut tranquils, ningú els ha fet front.

Moltes. És veritat que s’excusen una miqueta amb el tema de la pandèmia, ha posat molts impediments, però també és veritat que ens hem posat tot el consistori des del minut zero al costat del govern a ajudar i sumar. Ningú ens ha demanat el parer o l’ajuda... o quan ens ho han demanat ja estava tot dat i beneït... Sempre dic que volem ser part de la solució i hem dedicat més temps a queixar-nos, sobretot de la comunicació. No es comunicaven i ens hem dedicat més a ser detectius que no regidors... Quan nosaltres sempre hem estat al costat dels projectes coherents, de millora.

De cop i volta et trobes que t’arriba al ple un projecte del qual ni ens han demanat el parer, o d’avui per demà un ple extraordinari. I t’arriba la informació a les quatre de la tarda, nosaltres no podem, no som professionals. Som quatre regidors per fer front a nou que són en el govern. No és fàcil fer oposició d’aquesta manera. Nosaltres l’única cosa que demanàvem era informació i sempre hem estat al costat. Ells ens retreuen que alguna vegada hem dit que estàvem d’acord i després hem votat en contra, però no tenim una altra manera de queixar-nos que votar en contra.

Tinc la sensació que no ens tenen en compte, només puntualment, quan els ha interessat. És clar que estan convivint, o bé... s’estan suportant Esquerra i Junts dins el govern i ara, amb la part que està en minoria, s’està notant moltíssim. I entre ells també se n’amaguen, d’informació. De vegades vas a les comissions i veus les cares dels regidors quan d’una banda o l’altra donen informació. La més recent, el tema del procés participatiu, que cadascú tirava cap a una banda. Junts fins i tot va demanar d’aturar-ho, però al final sempre han de –una paraula molt lletja– tragar. I això també ens ha passat amb l’arranjament de l’ermita d’Espiells... volien informar els veïns abans que els regidors. Doncs van suspendre la reunió i van informar en una comissió en el ple. Feu les coses com les heu de fer... Això són els malentesos, ha passat tota la legislatura. Recordo quan vam fer el ple d’investidura del Ton, va costar moltíssim, hi va haver molta tensió i estava tot una mica en l’aire, a mi fins i tot em van dir: “Estigues alerta”... perquè la cosa trontollava... Jo sempre ho he dit, quan presenten un projecte jo m’entenc bé amb un i amb l’altre, jo crec que és un dels nostres valors, estem en disposició de xerrar amb tothom i això fa un temps, quan hi havia la Susanna [Mérida, exalcaldessa], era més difícil, per la situació política de tots, ara s’ha rebaixat tot una mica. Jo he arribat sense cap contaminació.

És un altre exemple, el juliol del 2021 ens van presentar un pacte i... esperant fins que els ha esclatat als nassos. Ara em sembla que està ocupada, s’han reprès les negociacions amb el Ministeri i estem per recuperar-la buscant fórmules imaginatives. I, si al final s’ha de pagar, doncs ho paguem, però la idea és recuperar-la. És clar que ens agradaria a cost zero, però sabem que és una utopia i una part del govern està instal·lada en la utopia. Fins i tot aquesta part del govern deia que això no era una ocupació, era una protesta social, però el pitjor de tot és que l’altra banda no diu res perquè els únics que ens hem pronunciat públicament hem sigut jo o el grup. I sabem el que pensen... perquè amb Junts estem força en sintonia, als altres el projecte no els sona malament. El que volem és que hi hagi pisos tutelats i un centre de dia. Jo els he dit que els acompanyarem a tot arreu, perquè en estar companys nostres al govern seria una mica més fàcil. Ja estava mig parlat, però no hi ha hagut entesa. Han reprès les converses i esperem per ajudar.

Els canvis d’alcaldia el que fan és aturar l’Ajuntament. Costa més d’arribar a enteses.

Jo crec que sí. En aquests moments, sí, tot i que nosaltres no tenim cap problema amb ningú. Però estem més a prop.

El tema de la recollida ha despertat la gent, jo crec que haurien d’haver sigut d’altres, però bé, benvingut sigui. Escoltar la veu de la gent és important.

Quinze mesos sense control horari. Ens vam queixar i el regidor ens va dir que estàvem deixant de guanyar 15.000 euros i que això era la xocolata del lloro. Banalitzen molt. No tenen una mirada perifèrica, només el seu públic, com les fires de l’any passat, cap a un públic molt concret. Jo vaig anar a tot i va estar molt bé però hi ha la part que està molt dirigida, poc inclusiva. Però el format i l’execució van anar molt bé, els vam felicitar. Si remem junts... I això de les pistes, ells no hi creien, els vam convèncer i va sortir favorable. Ha sigut una llàstima que no s’hagi pogut licitar. El regidor em va explicar el que passava i vam dir: tenim un problema, expliquem-ho a la gent i treballem. Que se sàpiga que hi ha un problema i que us ajudem. Els problemes no els podem amagar. S’han d’explicar, és la nostra manera de treballar. El que no pot ser és que agafis els programes i hi hagi un 90 o 95 que volem fer el mateix i que estiguem barallats pel 10%. Nosaltres presentem propostes, ens diuen que no i al mes següent se les fan seves i dius... què? Ara ja tothom fa la guerra per la seva banda, nosaltres hem dit que treballarem fins al final.

Sí, hem d’aprofitar l’energia.

Com a mínim, estar en el govern. M’agradaria ser alcalde. En tinc moltes ganes i il·lusió, moltes ganes de treballar en equip però tenint en compte que l’últim responsable sempre és l’Ajuntament, cosa que ara trobo a faltar. No governen per a tothom. L’únic canvi real és el nostre i ho volem fer des de dins, amb gent jove, independent, més transversal. Volem estar oberts, ens barallarem però en molt estem d’acord. Lluitaré per ser alcalde quatre anys. I estarem al carrer i parlarem de tu a tu, que al final és el que m’agrada.

Tenim moltes mancances... falta un teatre, la zona esportiva se’ns ha fet petita, aprofitar l’entorn meravellós que tenim... manca de treball, projectes. Un ajuntament més professionalitzat, que els regidors s’hi puguin dedicar i en puguin viure, no és popular, però s’hauria de vigilar. L’alcalde està al 75%, no pot ser, hauria d’estar al 100% cobrant el que li toca. Això va en detriment del poble.

La treballarem, de moment ja és una sort estar aquí, que t’esculli la teva gent és un privilegi, poder arribar a ser alcalde del teu poble. I compto amb tothom, només cal que s’estimin Sant Sadurní. Treballar pel poble, i estic convençut que guanyarem i que seré el pròxim alcalde, després ja veurem i, si no, a treballar en l’oposició. Jo penso que guanyarem però una altra cosa és poder governar. En les darreres vam tenir un creixement espectacular, ningú s’ho esperava, la llàstima és el moment que vam viure, si no crec que hauríem estat a l’alcaldia, o ni això, perquè hi havia moltes línies vermelles, ningú va venir a parlar, i després hem tingut ocasió de parlar amb ells i els hem dit el que pensàvem, sobretot al Ton, que li donàvem els quatre anys, hauria sigut més dur, perquè érem vuit... però volíem governar, ens costa estar en l’oposició, i si hi som volem sumar. Treballar pel poble i recuperar l’autoestima, estem en un moment impressionant, aprofitem-ho i fem coses, ajudem la gent.