Política

opinió

Europa es mou

Les con­seqüències de la pandèmia ja s’intuïen devas­ta­do­res per a l’eco­no­mia i el benes­tar en gene­ral i la situ­ació es va agreu­jar amb l’inici de la guerra d’Ucraïna, que ho ha alte­rat tot. L’esforç de con­sens dins la UE fins a arri­bar a crear els Fons Next Gene­ra­tion EU amb 750.000 mili­ons d’euros per a la sor­tida orde­nada de la crisi de la covid era tota una decla­ració d’inten­ci­ons d’una Unió Euro­pea unida i amb volun­tat de tro­bar una sor­tida con­sen­su­ada de la crisi. I ara ens tro­bem incre­ments del cost de l’ener­gia que pro­voca una pujada de preus en altres sec­tors, donat que el trans­port i la indústria bàsica­ment fun­ci­o­nen amb ener­gia. I la inflació s’ha situat per sobre del 10%, que és total­ment incom­pa­ti­ble amb l’objec­tiu i man­dat del Banc Cen­tral Euro­peu (BCE), que és man­te­nir la inflació per sota del 2%, i també ho és des d’un punt de vista pragmàtic, donat que amb aquesta pujada de preus, sense que s’apu­gin els sala­ris, el poder adqui­si­tiu de les famílies baixa molt i aboca a mol­tes situ­a­ci­ons de pobresa.

La solució de lli­bre per fre­nar la pujada des­me­su­rada de la inflació és que el Banc Cen­tral Euro­peu apugi els tipus d’interès, i així ho ha fet aquests dies amb un incre­ment del 0,75%, situ­ant-se en 1,25%, decisió molt con­tun­dent si pen­sem que durant els dar­rers anys els tipus han estat al O%. El que es pretén amb aquesta mesura és que l’eco­no­mia es desac­ce­leri i con­següent­ment els preus bai­xin. El pro­blema que hi pot haver és que hi ha un ele­ment cen­tral, que és l’incre­ment de preus de l’ener­gia, que ho afecta tot, de manera que per acon­se­guir l’objec­tiu prin­ci­pal d’abai­xar la inflació i anar cap a la sos­te­ni­bi­li­tat de l’eco­no­mia fa falta, o seria desit­ja­ble, una bai­xada i con­tenció de preus de l’ener­gia. De fet, aquests dies la pre­si­denta de la Comissió Euro­pea, Ursula von der Leyen, ha pro­po­sat d’esta­blir un límit als preus de l’ener­gia que es com­pra a Rússia i també expan­dir l’excepció ibèrica a altres estats de la UE. Per acon­se­guir aquests dos objec­tius, s’han reu­nit els minis­tres d’Ener­gia dels 27 estats de la Unió Euro­pea i els resul­tats, com passa sovint a la UE, no han sigut del tot satis­fac­to­ris, bàsica­ment perquè hi ha estats que depe­nen molt de l’ener­gia russa i no volen collar tant Putin, per no tenir més enda­vant con­seqüències de falta de sub­mi­nis­tra­ment.

Així, quan ja sortíem de la pandèmia hem entrat en la guerra, que és més letal que la mateixa pandèmia, pels efec­tes de morts i des­tros­ses econòmiques. De fet, però, l’aposta de secun­dar els EUA i fer front a l’agres­si­vi­tat de Putin té també les seves con­seqüències nega­ti­ves per a la ciu­ta­da­nia euro­pea. La decisió està presa i l’objec­tiu d’Occi­dent és dei­xar de depen­dre de l’ener­gia russa, fet que obliga a cer­car i con­so­li­dar altres vene­dors i rutes d’arri­bada. El que con­vin­dria, per al bé de tot­hom, espe­ci­al­ment per a la ciu­ta­da­nia ucraïnesa, és que es trobés la fórmula per atu­rar la guerra i per man­te­nir la pau, que sovint és encara més difícil. Si s’acon­seguís, hi gua­nya­ria molt la població ucraïnesa, també l’euro­pea i, en fi, tota la huma­ni­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.