“Des de la moció s’ha fet molta feina, l’harmonia a l’Ajuntament ha canviat”

Al final perds la confiança en l’equip de govern, en aquell moment amb Esquerra, per moltes coses que van passar. Entre les quals discrepàvem molt en un empadronament massiu per a tothom. Això només comporta un efecte crida i genera més ocupació d’habitatge. Això al final depèn d’alcaldia i aquí tothom ho veia igual. A més van passar altres esdeveniments. La secretària el va denunciar formalment per un decret sobre un sergent, per una mala praxi. Uns fets que no havien de ser o un expedient que no havia d’anar d’aquella manera. I a més va portar a l’Oficina Antifrau unes targetes [moneder, d’aliments per serveis socials] l’expedient de les quals tampoc era del tot correcte. I això va generar molta inseguretat i molta inquietud entre l’equip de govern. Això va anar in crescendo i llavors quan veus que no vas cap al camí on vols anar el que fas és fer moviments, vam prendre decisions molt dures, que és la proposta de la moció de censura com a Junts per Piera. Tant ens feia estar en l’oposició com estar en el govern, però el que no volíem era ser partícips d’aquell desgovern que en aquell moment s’estava produint amb decisions que nosaltres no compartíem. La moció estava plantejada per tres partits molt diferents amb tres plantejaments molt diferents. I, quan tres partits tan diferents s’alineen i es posen d’acord, no hi ha escletxa possible. La prova és que la moció va prosperar amb nou regidors sobre vuit, amb l’abstenció de Ciutadans. Això ens referma i reforça que havia de ser així i és evident. S’ha fet molta feina, l’harmonia a la casa ha canviat. Hi ha molt més equip i això genera pau i tranquil·litat per avançar en el mandat del municipi.

Ningú ha dit que estigui arxivada, només està fent el seu procés. És al jutjat. Quan hi hagi sentència ja veurem qui té la raó. No és tan sols la denúncia, són una sèrie d’esdeveniments i una línia de govern que des de Junts per Piera no compartíem. Per això es va prendre una decisió dura, i no fàcil. Perquè al final a darrere dels partits polítics hi ha persones i amb aquestes persones estableixes llaços d’amistat.

Nosaltres ho valorem molt bé. Realment des del desembre del 2020 hem vist un canvi en positiu. Ens va costar fer equip i ens vam conjurar d’alguna manera a treballar junts i ara això és una realitat. I és evident. L’any passat vam fer una incorporació de 8 milions d’euros del romanent i hem fet una sèrie d’inversions que Piera mai havia vist d’aquesta magnitud. Justament en asfaltatge vam fer una partida de 4 milions d’euros i s’està asfaltant. I a mi abans fins i tot em feia vergonya. S’havien de tirar coses endavant i no es podia. Per què? Jo no vull culpar ningú. També formo part d’aquell govern anterior. També és culpa meva segurament, però al final s’han de prendre decisions i executar, que és el que hem fet. Hem incorporat 16 milions d’euros d’un estalvi que teníem de romanent que no era normal que tinguéssim, perquè això vol dir que són anualitats i projectes pressupostats que no s’han executat i això vol dir que no hem fet bé la feina. I el que hem fet és fer molta inversió en asfaltatge, que els veïns feia anys que reivindicaven. Havia de ser així i així ha estat. I ara el que fem és incorporar més romanent per asfaltar la carretera de Can Bou, la de Ca n’Aguilera, que són de màxima urgència per poder asfaltar, com els equipaments esportius, com la plaça de la Creu, com el carrer de l’Estació. Hi ha diferents projectes en marxa que aquest any s’executaran i altres que ja s’han executat. Jo crec que hi ha hagut un canvi important. Executar 16 milions no és fàcil. El que és difícil és acumular-los i és el que hem fet durant molts anys. Jo ja entomo la meva part de culpa.

L’any passat es van invertir 4,5 milions d’euros en asfaltatge, es va comprar una escombradora, es va ampliar la brigada de neteja, el carrer del Parc, la teulada de Cal Sanahuja, que era de fibrociment i l’hem substituïda. I una partida d’asfaltatge per fer els camins de Ca n’Aguilera, Can Romeu i Can Bou. També aquest any executarem la plaça de la Creu, un projecte que hem refet després d’escoltar els veïns. I també renovarem l’entorn de l’estació de ferrocarrils.

El primer que ha de mirar que això s’executi és l’alcalde i, en tot cas, hem executat projectes que ja estaven fets i n’hem fet de nous. Ara governem amb el PSC i Ara És Demà i les prioritats són diferents. Per fer allò que diuen haurien d’estar en el govern i ara ERC no està en el govern.

A la policia local no hi ha hagut incorporacions durant molts anys. Des del canvi de govern hem convocat tres places i estem a punt de convocar-ne cinc més i per tant crec que això s’està revertint. S’incorpora un nou sergent que replantejarà tota aquesta plantilla i la seguretat del poble. Arribarem a l’objectiu de 21 o 22 agents de plantilla que havíem tingut fa anys. Nosaltres també hi érem, en el govern, però per part d’ERC potser hi ha hagut una deixadesa a l’hora de no convocar places. Ara tindrem una plantilla suficient per cobrir tots els torns i poder donar un servei del poble.

Ho hem fet tot, però sempre tens un copet a l’esquena dient que ho tindrem i poca cosa més. Hem ensenyat els terrenys que oferim, ens diuen que han fet un projecte que no hem vist... Et sents una mica enganyat. Continuarem insistint davant de qui sigui, però de moment no ha estat així.

Piera té una població de 17.000 habitants distribuïts en 19 barris i pobles. 7.000 viuen al nucli urbà i la resta es distribueixen entre la resta de nuclis. I la gestió no és fàcil, perquè cada un d’aquests, a més, són barris i pobles molt grans, per exemple tens Can Canals, amb 1.500 habitants. Hi ha molts municipis de l’Anoia amb molts menys habitants. Nosaltres confiem molt en els presidents de les associacions de veïns de cada barri, pel que fa a incidències, festes majors... És una col·laboració molt necessària perquè nosaltres no arribem a tot arreu. La brigada d’obres és la que tenim i cada vegada que ha d’anar d’aquí [nucli urbà] a Can Canals és igual que anar d’aquí a Igualada. Això comporta molts trajectes, moltes distàncies, molt temps. Estem intentant tenir petites brigades de neteja a cada lloc. Però tot i així Piera és molt gran, estem parlant de 57 quilòmetres quadrats. Tenim una realitat que és aquesta i la gestió no és fàcil.

Estem tocant al Baix Llobregat, ens hem trobat que venen moltes empreses i realment no tenim sòl industrial. I amb Masquefa i els Hostalets hem parlat de preveure aquest creixement conjunt, perquè si et venen a trucar a la porta vol dir que hi ha una necessitat. Per això estem preparant aquest pla director urbanístic que plantegi nou sòl industrial i les infraestructures necessàries per atraure empreses que generin feina i riquesa. Cap al mes d’octubre preveiem tenir enllestit aquest document que dibuixarà el creixement industrial d’aquesta zona. Estem parlant de 40.000 habitants, jo crec que tenim un pes suficient per impulsar-ho.

Nosaltres tenim la zona de Can Canals, a davant de la planta logística de Carreras [a Masquefa]. Allà és una zona de creixement que plantegem, tot i que també reclamarem que es millori la carretera que va a Sant Sadurní d’Anoia, que és insuficient. També tenim la nova variant de la B-224, que en principi hauria d’haver començat, perquè l’obra ja està adjudicada. La millora de la connexió ens permetrà créixer.

Doncs, això, ho fa la Diputació de Barcelona, que és la titular de la carretera. La Diputació s’ha compromès a tenir el projecte aprovat i quantificat aquest mes de setembre o octubre. La meitat del projecte la finança la Diputació i l’altra meitat, entre Piera i els Hostalets. Segurament l’execució podrà ser al llarg de l’any vinent.

Piera el que persegueix és el tancament, no hi ha cap dubte. Aquí Hostalets és qui té la capacitat de decidir, com el procés de participació ciutadana que va acabar amb un sí a l’ampliació. Els perjudicats som Piera, Masquefa i els Hostalets, però darrere del perjudici dels Hostalets hi ha una remuneració econòmica i cada municipi sap allò seu. Però nosaltres ni el volem tenir, ni volem que s’ampliï, ni volem que hi hagi noves infraestructures al seu costat com se n’ha parlat.

Un cop executada la variant de la B-224, l’objectiu seria urbanitzar l’eix central de Piera, que ara és un eix amb molta circulació de vehicles i l’hem de fer més amable. Aquest és un dels grans reptes que volem encarar. I el projecte de nova zona esportiva que volem fer a Can Bonastre, amb un camp de futbol, un pavelló i una pista d’atletisme. Aquest mandat mirarem de tenir el projecte redactat i el següent mandat, amb el vistiplau de tothom, sigui qui sigui qui governi, entenc que això serà una realitat.

Nosaltres ens vam presentar com a Junts per Piera a les eleccions del 2019 i continuarem fent-ho com a Junts per Piera perquè el partit som el que som, tenim estatuts i entitat pròpia. Per tant, continuarem sent Junts per Piera passi el que passi. I, a títol personal, jo estic a disposició del partit, jo em presentaré i, si així ho considera l’assemblea, seré el cap de llista.