Política

Conflicte bèl·lic a l’est d’Europa

El Congrés ratifica l’adhesió de Suècia i Finlàndia a l’OTAN

Els dos socis de govern, PSOE i Unides Podem, han votat en sentits diferents; IU tampoc ho ha fet com Podem i el ministre Alberto Garzón s’ha desmarcat del seu partit

El Parlament grec també avala l’entrada dels dos països nòrdics a l’Aliança Atlàntica

El Congrés dels Dipu­tats ha apro­vat aquest dijous els pro­to­cols al Trac­tat de l’Atlàntic Nord (OTAN) sobre les peti­ci­ons d’adhesió de Suècia i Finlàndia a l’OTAN. L’aval espa­nyol a l’entrada dels dos països nòrdics a l’Aliança Atlàntica ha tirat enda­vant amb els vots de PSOE, PP, Vox, Cs, PDe­CAT, Junts i PNB. Podem, ERC i Bildu s’han abs­tin­gut i els dipu­tats d’IU i del BNG hi ha votat en con­tra. En total 290 vots a favor, 47 abs­ten­ci­ons i 11 en con­tra.

Les dues for­ma­ci­ons del govern espa­nyol, PSOE i Podem, han votat en sen­tits dife­rents. El PSOE ha fet un vot a favor i Podem s’ha abs­tin­gut. Dins del grup de Podem, els dipu­tats d’Izqui­erda Unida (IU) hi han votat en con­tra. el minis­tre de Con­sum, Alberto Garzón, que és el coor­di­na­dor fede­ral d’IU, s’ha des­mar­cat del govern tant de l’exe­cu­tiu com del seu par­tit i s’ha abs­tin­gut.

El dipu­tat d’En Comú Podem Gerardo Pisa­re­llo ha insis­tit que cal tro­bar una “sor­tida nego­ci­ada”. I és que, a parer seu, “la pri­o­ri­tat de l’OTAN és no per­me­tre que Europa tin­gui una política de segu­re­tat pròpia” i arros­sega la població euro­pea “al risc cert de l’ani­qui­lació nuclear”. Segons Pisa­re­llo, l’OTAN “és una oli­gar­quia mili­tar i econòmica” que “arros­se­garà Europa a l’extrema dreta” i per tant Podem no pot donar el vis­ti­plau al crei­xe­ment de l’Aliança.

El dipu­tat del PSOE Ser­gio Gutiérrez ha defen­sat que les democràcies euro­pees “no poden ser equi­dis­tants” entre “agres­sors i agre­dits”.  Segons ell, l’adhesió de Suècia i Finlàndia no és fruit d’unes ànsies expan­si­o­nis­tes d’aquests dos països, sinó del seu temor a Rússia. Gutiérrez ha recor­dat que “abans de la guerra d’Ucraïna hi va haver [l’annexió russa de] Cri­mea”, la intro­missió del govern de Putin als Estats Units i el seu finançament de l’extrema dreta a Europa.

En aquest sen­tit, ha pre­gun­tat als qui rebut­gen els pro­to­cols d’adhesió com pen­sen garan­tir la “pau” sense forçar la ren­dició d’Ucraïna, i els ha acu­sat de con­ver­tir aquesta “pau” només en un “eslògan”. A parer seu, seguir les seves recep­tes supo­sa­rien inde­fec­ti­ble­ment la “ren­dició” d’Ucraïna davant l’agressió russa.

Els dos països van sol·lici­tar entrar a l’OTAN a la cimera que l’orga­nit­zació va cele­brar al juny Madrid de juny, en la que Tur­quia va reti­rar el veto que havia plan­te­jat d’entrada. A prin­ci­pis de juliol els ambai­xa­dors dels 30 països mem­bres de l’OTAN van sig­nar a Brus­sel·les els pro­to­cols d’adhesió dels dos països nòrdics, però el seu ingrés a l’aliança mili­tar no cul­mi­narà fins que cadas­cun dels Estats rati­fi­qui aquests docu­ments, com ha fet aquest dijous el Congrés espa­nyol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.