“La ciutadania ha de saber que el vot útil del canvi que no els fallarà és el nostre”

A Tortosa estem en un final d’etapa política. Portem setze anys amb governs convergents amb les mateixes persones. Aquest darrer mandat ha quedat reflectit en un continuisme de polítiques i de pràctiques caciquils i en una manca d’ambició en relació amb el que Tortosa necessita. Amb un govern en minoria, han anat a remolc de l’oposició. Primer rebutgen les nostres propostes i al cap d’un temps les tiren endavant per a posar-se la medalla. També hi ha una crisi de govern amb el PSC i dins del PSC i ha quedat demostrat que tothom qui ha governat amb la senyora Roigé ha sortit escaldat.

Ni a la vida ni a la política es poden fer servir aquestes frases, però és evident que si faig el pas, després d’haver estat primera força en molts barris i pobles i de no haver pogut materialitzar el canvi per la negativa d’altres forces progressistes, és perquè hi ha molta gent que ens està demanant que ens presentem i que a la tercera vagi la vençuda.

Primer que res, una regeneració democràtica. Quan unes persones o un partit porten tant de temps al capdavant d’un Ajuntament, el patrimonialitzen, es pensen que és com una finca privada seua. I després, cal apostar per polítiques de progrés tant social com econòmic. Som l’única capital de comarca de Catalunya que no té llar d’infants pública i no s’està fent res per a pal·liar la situació crítica dels comerços del centre de la ciutat.

Estem d’acord amb la nova plaça de l’Ajuntament, tot i que el moment no va ser l’adequat perquè es requerien més recursos per als que patien la pandèmia, però no ho estem ni amb el carrer de Cervantes mateix, amb una gran inversió de recursos que s’haurien pogut utilitzar per a altres qüestions. De fet, ara que s’han aconseguit fons europeus que cobriran part del cost d’aquelles dos obres, l’Ajuntament va proposar tot just una modificació pressupostària amb el que els estàvem demanant: millora de camins, de via pública, d’enllumenat. Si no haguessin arribat aquests fons inesperats, no ens haurien fet cas tot i la demanda social.

El Parlament és un aprenentatge personal i polític i hi he pogut portar moltes demandes de les nostres comarques. El que més soroll ha fet ha estat la moció de l’hospital, que va desencadenar un compromís oficial per a construir un nou hospital mentre aquí la senyora Roigé hi votava en contra, però també hem portat altres qüestions com el pacte per l’Ebre. Es pot compatibilitzar ser cap de l’oposició i ser diputat. Ara bé, si assumim l’alcaldia, em centraré en la ciutat de Tortosa.

Ferran Bel continua remenant les cireres i marca el guió de Junts per Tortosa o PDeCAT a la nostra ciutat. L’única diferència és que ara estan en minoria, però l’actitud cap al nostre grup sempre ha estat de menyspreu, tant amb l’un com amb l’altra.

L’hi hauria de preguntar a l’alcaldessa. A cada debat de pressupostos, nosaltres hem fet públiques les nostres propostes, i la resposta de l’alcaldessa ha arribat al cap de pocs minuts, rebutjant-ho tot. Ens intenta expulsar de la governabilitat amb una política infantil que ens beneficia, perquè som els únics que estem creixent electoralment d’una manera sostinguda. Quan ells diuen que som els del no, la ciutadania veu que cada setmana estem fent propostes.

Això caldria preguntar-ho a ERC i al PSC. Nosaltres teníem l’obligació de fer-ho, com a primera força progressista, però si a l’altra banda no hi ha voluntat... El PSC ja tenia el pacte fet abans de les eleccions. I tant el PSC com ERC estan sent damnificats electoralment a Tortosa, perquè han jugat als pactes amb els postconvergents. ERC va haver de canviar de candidat i el PSC el canviarà.

Les estem treballant, sí, però a part els fets els estan dient que la seua marca treu pitjors resultats en les municipals que en altres eleccions a la ciutat i espero que rectifiquen perquè la majoria de tortosins i tortosines volen un canvi. La ciutadania ha de saber que el vot útil que no els fallarà és el de Movem.

L’encert? Després que l’oposició bloquegés l’ampliació de l’auditori com una obra faraònica, el govern es va adonar que no era el camí i que calia començar a invertir en via pública. El principal error continuen sent les formes. A totes les institucions, el president o alcalde acostuma a tenir una bona relació amb el cap de l’oposició, i aquí l’alcaldessa no s’hi reuneix més enllà de quan toca per una qüestió de protocol. Jo el que veig és un intent d’aïllar-nos, però això és un error, perquè la gent ho veu i ens dona més força.

Primer que res, la llar d’infants. Ara que la Generalitat fa gratuïta l’educació I2, al nucli principal de Tortosa no tenim cap llar d’infants pública. Després, ens cal una nova escola de Remolins, per a equilibrar l’oferta educativa a la ciutat i que a la part més antiga hi hagi un equipament del segle XXI. I després hi ha la qüestió important de l’habitatge social. En setze anys, la senyora Roigé i el senyor Bel han invertit un 0% en habitatge públic. Nosaltres portem molt de temps defensant que caldria rehabilitar les cases antigues del centre històric i del call jueu, per a fer una doble funció: donar valor als barris i fer habitatge protegit per a joves com fan altres ciutats. També és molt important per a nosaltres la recuperació de les muralles, perquè han de ser un actiu turístic diferenciador.

Reunir-me amb totes les entitats socials que em consta que estan tenint una allau de peticions d’afectats per la crisi i la inflació. Cal un pla de xoc des del punt de vista social, perquè de vegades ens centrem en l’urbanisme i els monuments i el que fan les ciutats són les persones. A mi ara em preocupen molt totes les famílies que tenen problemes per a arribar a final de mes.

Hi ha el perill que un cop finalitzada l’ampliació de l’actual Verge de la Cinta se’ns digui que Tortosa no mereix cap inversió més fins d’aquí a vint o trenta anys. Hi ha un compromís, però en qualsevol moment pot caure, i més si hi ha canvi de conseller. El tema de l’hospital no està guanyat i no el guanyarem si no continuem pressionant. Nosaltres hem liderat aquesta lluita, i si soc alcalde serà una de les principals batalles.

Primer que res, parlem d’una promesa que s’ha fet molts cops durant els darrers setze anys. Per tant, anem molt tard. Si ara es tira endavant, també gràcies al govern de coalició estatal, sempre hem dit que ha de ser un pulmó verd de connexió entre l’eixample i el barri del Temple, amb una zona de comerç que no sigui una macrozona que remati el comerç petit, i una part d’habitatge social. I insistim que es mantinguin els antics magatzems com a patrimoni ferroviari de la ciutat.

Ens preocupa, perquè està generant una imatge negativa de la nostra ciutat. Quan surts de la ciutat o de Catalunya i dius que ets de Tortosa, et parlen del monument inaugurat pel dictador Franco i es genera una imatge de ciutat franquista i tancada que no és bona. M’agradaria que es parlés de la catedral, les muralles o els edificis renaixentistes. Hem d’aconseguir una solució definitiva i tancar la polèmica.

Creure-s’ho més i exercir una capitalitat més solidària, oberta, moderna i innovadora.