Foc que va inflamar el procés
Aquesta setmana ha fet 15 anys de la crema d’imatges reials a la plaça del Vi, que va acabar amb dos encausats
El TEDH, el 2018, els va reparar i ho va inscriure dins la “llibertat d’expressió”
-
La crema de fotografies reials, el 13 de setembre del 2007, a la plaça del Vi. A la dreta, a dalt, el fotoperiodista Jordi Ribot lliurant imatges requerides per l’Audiencia Nacional. I, dessota, veïns de Banyoles celebrant la sentència d’Estrasburg, el 2018, calant foc a més imatges JOAN SABATER / LLUÍS SERRAT / MANEL LLADÓ. -
La crema de fotografies reials, el 13 de setembre del 2007, a la plaça del Vi. A la dreta, a dalt, el fotoperiodista Jordi Ribot lliurant imatges requerides per l’Audiencia Nacional. I, dessota, veïns de Banyoles celebrant la sentència d’Estrasburg, el 2018, calant foc a més imatges JOAN SABATER / LLUÍS SERRAT / MANEL LLADÓ. -
La crema de fotografies reials, el 13 de setembre del 2007, a la plaça del Vi. A la dreta, a dalt, el fotoperiodista Jordi Ribot lliurant imatges requerides per l’Audiencia Nacional. I, dessota, veïns de Banyoles celebrant la sentència d’Estrasburg, el 2018, calant foc a més imatges JOAN SABATER / LLUÍS SERRAT / MANEL LLADÓ.
Els cronistes situen l’inici del procés independentista en la manifestació del 2010 en resposta a la retallada de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional. Però abans ja hi havia hagut el referèndum d’Arenys de Munt, el setembre del 2009, i un altre episodi que havia caldejat força l’ambient des de la plaça del Vi de Girona, quan una concentració de l’esquerra independentista, el 13 de setembre del 2007, va acabar amb la crema simbòlica de diverses fotografies del rei –l’ara emèrit Joan Carles I. Aquesta setmana s’han complert 15 anys d’un episodi que va acabar amb dos processats gironins, Jaume Roura i Enric Stern, i condemnats en totes les instàncies de la justícia espanyola per haver incendiat els retrats reials. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d’Estrasburg no hi va veure cap delicte una dècada després, i va condemnar l’Estat a reemborsar les sancions de 2.730 euros que cadascun d’ells va haver de pagar per eludir l’entrada a presó i indemnitzar-los, a més, amb 9.000 euros per compensar les despeses i honoraris per defensar-se del procés judicial.
No era pas el primer cop que alguna imatge dels monarques acabava fumejant en alguna manifestació independentista. Però tant el lloc, amb uns 400 manifestants encerclant el tòtem en flames davant de l’ajuntament aleshores governat per Anna Pagans, com la coincidència amb la visita del monarca a la ciutat, on havia de presidir el sopar de la Nit de l’Empresari de la FOEG, van encendre el fiscal en cap de l’Audiencia Nacional, en aquell moment Javier Zaragoza, el mateix que una dècada després va encapçalar l’acció fiscal en el judici contra els líders del procés al Suprem.
Zaragoza va cursar una instrucció al Departament d’Interior de la Generalitat perquè els Mossos d’Esquadra que havien vigilat la protesta identifiquessin els responsables de la crema. I dies després van identificar, primer, el banyolí Jaume Roura i, posteriorment, Enric Stern.
Tots dos van haver de declarar aquells dies a Madrid davant del jutge d’instrucció Santiago Pedraz, que els va deixar en llibertat però amb càrrecs. Dos mesos després arribaria un primer judici, en què el jutge José María Vázquez Honrubia ja els va condemnar a la multa, tot i que es va haver de repetir, mesos després, perquè el magistrat no els va autoritzar a declarar en català amb l’ajut d’un intèrpret.
Tot i el vot particular discrepant d’un terç dels magistrats que ja invocaven també el dret a la llibertat d’expressió, en la repetició del procés i en el recurs desestimat finalment pel Constitucional, ja el 2015, no es va moure ni una coma de la sentència. Així, l’advocat dels dos condemnats, Benet Salellas, va decidir emprendre el camí de la justícia europea, cap al TEDH.
Solidaritat i foc arreu
La fiblada repressiva, però, va fer que el foc es propagués més enllà de la plaça del Vi, on, a mesura que s’anaven coneixent imputacions, cada cop més activistes cremaven fotografies de la monarquia. Mentrestant, a l’Audiencia Nacional, l’actual ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, aleshores jutge en exercici de l’òrgan, requeria al fotoperiodista Jordi Ribot imatges de la concentració del dia 22, que, malgrat el suport del Col·legi de Periodistes i altres associacions, va acabar cedint per no acabar processat per obstrucció a la justícia.
D’aquelles imatges seves, i de les que havien captat policies des de la seu de l’Ajuntament, en van sortir altres processats, però curiosament ja van ser absolts per un altre magistrat, que hi va esgrimir l’atenuant que ho havien fet en forma de protesta a Girona i altres municipis catalans, com ara Molins de Rei, Manresa i Lleida, i en diversos campus universitaris. Tampoc van ser processades centenars de persones que es van autoinculpar solidàriament.
Aquelles flames també van arribar al Parlament, on l’aleshores president, José Montilla, tot i desmarcar-se’n, va acabar assumint, setmanes després, que l’actuació de l’Estat envers els catalans havia de canviar pel risc de “desafecció”. Hi barrejava, però, el dèficit inversor en infraestructures –aquell estiu Barcelona havia quedat a les fosques, Rodalies fallava com ara i s’acumulaven retards en l’arribada del TAV a Barcelona i Girona– i les primeres retallades i recursos del PP contra l’Estatut, que el 2010 van acabar d’inflamar la foguera del procés.
Mesos després, a Girona, cremava també de manera accidental la carrossa del rei ros en la cavalcada del 5 de gener. Però encara faltaven 10 anys fins que, el 2018, Roura i Stern no van rebre les bones notícies del TEDH, en plena onada de repressió i empresonaments després de l’1-O. Va ser una victòria més, després d’altres també sonades, com ara la censura del mateix tribunal d’Estrasburg el 2004 contra l’operació Garzón del 1992, però en un moment força simbòlic. Des d’aleshores, la llibertat d’expressió ha permès despenalitzar la crema d’imatges del monarca, i la família reial ha evitat Girona any rere any per lliurar els premis de la Fundació Princesa de Girona.