La Itàlia jove que no vota

La tri­om­fa­dora de les elec­ci­ons no serà Gior­gia Meloni, sinó, pro­ba­ble­ment, l’abs­tenció. Es pre­veu que 16 mili­ons d’ita­li­ans no ani­ran a les urnes: seria l’abs­tenció més alta del país en unes gene­rals. Amb la crisi de la pandèmia cue­jant i la de l’ener­gia fent estralls, la cam­pa­nya ha estat mar­cada per una bar­reja d’esgo­ta­ment i des­a­fecte. En les elec­ci­ons en què els hereus del Par­tit Fei­xista aspi­ren a obte­nir la pre­sidència del govern, molts dels abs­ten­ci­o­nis­tes seran joves. I, majo­ritària­ment, d’esquer­res.

Segons l’ins­ti­tut de recerca SWG, només un 48% dels ita­li­ans menors de 35 anys tenen pre­vist anar a votar. I dels joves d’entre 18 i 24 anys, només un 41%. D’aquests, el 87% con­si­de­ren que amb aquesta classe política “no can­viarà mai res”. I és que tots els can­di­dats són vells cone­guts de la política. No votar no vol dir no tenir inqui­e­tuds polítiques. La majo­ria dels joves que diuen que no vota­ran es defi­nei­xen com a “eco­lo­gis­tes, pro­gres­sis­tes, euro­peis­tes i anti­fei­xis­tes”. Només un 3% com a sobi­ra­nis­tes –avís de fals amic: així és com s’ano­mena a Itàlia l’extrema dreta iden­titària– i un 2% com a fei­xis­tes. Queda força clar qui no ha sabut mobi­lit­zar el seu elec­to­rat.

Entre el jovent de dre­tes que no vota, el motiu sol ser el des­in­terès per la política o l’argu­ment comú a totes les fran­ges d’edat: “Votar no ser­veix per a res.” Els joves abs­ten­ci­o­nis­tes d’esquer­res, en canvi, apun­ten direc­ta­ment als par­tits del seu espec­tre ideològic: estan dece­buts amb l’actual esquerra, no tro­ben qui els repre­senti, qui s’ocupi dels temes que els impor­ten.

Men­tre que la dreta i l’extrema dreta es pre­senta unida i, per tant, ben forta, el cen­tre­es­querra està desu­nit i inde­fi­nit ideològica­ment, i l’esquerra és molt mino­ritària. El par­tit prin­ci­pal del cen­tre­es­querra, el Par­tit Democràtic (PD), que podria fer de pal de paller, és en mans d’Enrico Letta, que prové de la Democràcia Cris­ti­ana i fa cam­pa­nya per l’exban­quer Mario Draghi. L’Esquerra-Verds es pre­senta en coa­lició amb el PD, on ocupa una posició mino­ritària, men­tre que l’esquerra anti­ca­pi­ta­lista inten­tarà entrar al Par­la­ment amb Unió Popu­lar, un movi­ment guiat per l’exal­calde de Nàpols Luigi de Magis­tris. La llei elec­to­ral, que pre­mia les coa­li­ci­ons i difi­culta l’entrada de nous par­tits, els ho posarà difícil.

Convèncer el jovent indecís o des­en­can­tat ha estat un dels objec­tius dels can­di­dats, que han ater­rat en massa a Tik­Tok. La majo­ria de joves, però, en els vídeos dels polítics hi veuen alguna cosa sem­blant al senyor Burns, l’ancià i ric per­so­natge d’Els Simp­son, en el capítol en què, per fer-se pas­sar per jove, es posa samar­reta i gorro i fa ser­vir expres­si­ons guais. Els poden fer gràcia uns segons, però no els repre­sen­ten.