“El canvi i la transformació que anunciava el bipartit no els hem vist”

Tenint en compte que s’han produït fets extraordinaris, el que hi ha hagut és un continuisme respecte a les polítiques que hi havia. I, en aquests tres anys, hi ha hagut moments difícils, però també moments, pel que fa a economia i recursos cap a les administracions locals, com no se n’havien vist mai, ja que el 2021 i el 2022 tenim els pressupostos més grans de la nostra història. Aquest canvi i aquesta transformació que anunciava aquest bipartit no els hem vist. Esperem a veure aquest final de mandat, que tampoc serà fàcil per temes d’inflació. Creiem que segurament es podria haver fet més, tot i que també entenem que ha estat un mandat extraordinari.

Efectivament. Crec que hi ha massa soroll de les xarxes socials. Moltes vegades s’anuncien moltes coses i, realment, per a mi, la política és allò que fem. I això és una característica de molts llocs, però de Terrassa especialment, perquè l’alcalde és un expert en gestió de xarxes socials, però la política són fets i és transformar la realitat i donar solució als problemes de la gent. Moltes vegades tot aquest soroll és fum que després no el veus en la realitat del dia a dia de la ciutat. I això és, per dir-ho d’alguna manera, una pandèmia general, però que hauríem d’anar canviant, perquè, si no, s’està fent una política buida davant dels problemes.

A la nostra ciutat, el que sí que és cert és que el ciutadà té la percepció que és una ciutat insegura. Això no vol dir que tingui els nivells que, de vegades, la gent percep, però la percepció també és una realitat. I si la gent se sent insegura, com demostrava el baròmetre, és que aquí tenim un problema. S’han contractat més policies i segurament en calen més. I no només és policia municipal, també agents dels Mossos d’Esquadra. La seguretat és un element clau de la llibertat i, per tant, l’hem de considerar un factor molt important quan el resultat del baròmetre ens diu això. Ara hi ha més tranquil·litat per part del cos de policia, però també s’ha produït que la regidoria i el servei no s’han entès. Esperem que es vagi solucionant i que millori pel bé de la ciutat. Les relacions entre el servei i la regidoria han de ser molt fluides.

És important la informació real, però, sobretot, amb molta presència policial. A la gent, quan no veu policia, qualsevol situació li pot generar por. Potser no ha de tenir por, però li’n genera. I per a aquesta persona és un problema. Millorar la presència policial és important, i això s’aconsegueix tenint els efectius suficients de totes les forces de seguretat. Una part correspon a l’Ajuntament, a través de la policia municipal, però també al cos de Mossos d’Esquadra, que en els darrers anys ha registrat una rebaixa d’efectius. És un dels elements més importants: que hi hagi una presència al carrer i que la gent pugui tenir confiança que sortir-hi no comporta perill.

Ara sí que està en una recta final creïble. És un element clau per a la mobilitat de la nostra ciutat. El tram Terrassa-Olesa crec que estarà enllestit aquest any vinent i ja em sembla un avenç important. La Generalitat també ha rebut diners per a la connexió que s’ha de fer entre el final del tram Terrassa-Olesa i Sabadell, en una connexió a Castellar. Finalment, el ministeri n’està convençut i hi ha els recursos perquè aquest tram, com a mínim de Terrassa a Olesa, estigui acabat aquest any vinent. I correspon a la Generalitat l’execució d’aquest altre, que és importantíssim per a Terrassa, però també per a Sabadell i Castellar, que és aquesta connexió per enllaçar d’alguna manera aquesta B-40 amb el que és la ronda de Sabadell i amb la C-58.

Estem en un moment en què, des d’Europa, des de les Nacions Unides i fa poc des de la nostra ciutat es donava suport a l’Agenda Urbana, i la mobilitat n’és un element clau. I com canviar-la per fer-la més eficient, menys contaminant... Segurament hi ha moltes mesures, però una d’important, si no la més important, és tenir un bon transport públic. És la millor manera de dissuadir la ciutadania d’utilitzar el transport privat. Aquí a Catalunya ens queda molt per avançar. Per exemple, un aeroport com el de Barcelona és un element clau. A Madrid, pràcticament amb dos euros i un quart d’hora vas de l’aeroport a Sol. Aquí, potser hi ha una mica més de distància, però per fer el mateix trajecte pots trigar hora i mitja i, a més, moltes vegades en cotxe privat. Aquest tema i d’altres necessiten un plantejament en tota aquesta àrea metropolitana, que pensem que és l’àrea metropolitana instituïda, però que, de fet, és una regió metropolitana, on la connectivitat, la mobilitat i moltíssimes coses no són compartides. Hi hauria d’haver algun instrument de gestió, tal com ja s’està intentant des de molts municipis de la banda exterior que ens sentim una mica allunyats del centre de decisió i patim moltes de les conseqüències de l’àrea metropolitana: contaminació, habitatge...

L’alcalde i el seu partit van prometre molt i, de fet, van crear una regidoria de rieres i es van posar un assessor, que tampoc sabem la feina que ha fet. Terrassa és una ciutat que està molt marcada per la presència de dues rieres i per una trama urbana molt gran, dividida. El primer element és la seguretat. Som en una plana en caiguda on a la tardor moltes vegades hi ha pluges molt intenses de les quals tenim experiències molt amargues, com la del 1962. El 2018 ja es va treballar amb la conselleria de Territori, perquè les rieres encara són elements que pertorben la mobilitat de la ciutat i, en una segona fase, cal adoptar solucions en aquesta línia, més a llarg termini, perquè és una obra molt costosa. Aquest estiu s’hi estaven fent obres, i el 17 d’agost, com ha passat altres vegades, es van desbordar. Cal una inversió important per reafirmar-les i, després, renaturalitzar-les, fer-les més amables... i superar allà on són una barrera, fer unes plataformes que permetin una fluïdesa en la mobilitat. S’han fet moltes coses, però, en determinats trams, continuen sent una cicatriu que impedeix un desenvolupament més harmònic.

No és una situació fàcil. I no hi ha una recepta fàcil. Es necessita una visió més global, i la realitat és que Terrassa viu al nord però surt pel sud, i Arquímedes i Galileu són la línia més recta per fer-ho. El que cal fer és agilitar el que és la B-40 amb un accés que sigui molt fàcil i, d’altra banda, el que ara ja compleix per a una part de la ciutat l’avinguda del Vallès, al costat de la riera de les Arenes, és el que hauria de fer també la ronda Ponent, al costat de l’altra riera i, per aquí, facilitar una mena de cinturó interior. Això què necessita? Doncs unes connexions molt fàcils des del nord i des del sud.

Per moltes coses. La primera, perquè penso que és el millor per a aquest partit. Aquest és un projecte col·lectiu, pel qual realment les persones passem, i he tingut anys, tinc una història... i penso que cal una renovació. Estic molt content perquè Eva Candela és una persona molt preparada, que té la confiança total i el suport de tot el col·lectiu. El que toca és que hi hagi persones noves, preparades, amb idees noves... Serà molt positiu per a Terrassa i, si és positiu per a Terrassa, també ho serà per al PSC.

S’han definit una sèrie de candidatures, però en d’altres hi ha una certa incertesa sobre com acabaran... i això segurament és determinant. En qualsevol cas, el que veig és que al final la cosa acabarà sent entre el PSC i Tot per Terrassa, Eva Candela o Jordi Ballart. Ara, falten ben bé nou mesos... Nosaltres pensem que la gestió que està fent el Partit dels Socialistes a Madrid és, malgrat les dificultats, molt positiva, de molt compromís amb la ciutadania, i això ens suma molt. D’altra banda, aquí a Catalunya el PSC és el partit que el 14 de febrer del 2021 va guanyar les eleccions i és un partit fort. Salvador Illa i el govern alternatiu estan fent una bona feina. Són elements que ajuden, perquè les municipals tenen un vessant de la persona, però també un de més global.