La meitat del govern de l’1-O, en política activa

El 130è president de la Generalitat va marxar a l’exili l’octubre del 2017, on encapçala el front internacional contra la repressió de l’Estat amb la seva lluita a la justícia europea. Disposa d’un altaveu com a eurodiputat al cor de les institucions comunitàries, des d’on internacionalitza la causa catalana. Sense anar gaire lluny, la setmana passada va ser rebut al Parlament d’Àustria. El juny passat va fer un pas al costat i va deixar la presidència de Junts per Catalunya, que exercia de manera simbòlica. Continua sent una figura cabdal per a l’independentisme, amb ascendència dins el seu espai i peça de caça major per a l’Estat. També presideix el govern del Consell de la República.

L’exvicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, condemnat a 13 anys de presó i 13 d’inhabilitació, va sortir de Lledoners amb l’indult parcial revisable el mes de juny de l’any passat. El març del 2020 va fitxar per la Universitat de Vic i va sortir a donar classes en virtut de l’article 100.2 del Reglament Penitenciari. El president d’ERC continua tallant el bacallà en el partit i es presentarà a la reelecció, al costat de la secretària general exiliada, Marta Rovira, al congrés nacional que el partit havia de celebrar el 2023 però que ha avançat al pròxim 6 de novembre. Protagonitza una lluita judicial a escala comunitària pel seu escó al Parlament Europeu.

L’actual secretari general de Junts va sortir de la presó i va fer l’anomenada travessa per la llibertat, des de Portbou a Arnes, un retrobament amb el país enyorat durant els tres anys llargs de presó i un agraïment a la solidaritat rebuda. L’exconseller de la Presidència exercia com a advocat fins que va decidir tornar a la primera línia política per omplir la vacant que deixava Jordi Sànchez a la secretaria general del partit. Va pactar amb Laura Borràs una candidatura conjunta per pilotar la formació, però el cert és que des del congrés d’Argelers el seu sector s’ha anat imposant al de la presidenta del Parlament suspesa.

En espera de judici, i inhabilitat fins al 2031, l’exconseller d’Afers Exteriors ha fet servir el seu pas per la presó per denunciar la situació del sistema penitenciari i proposar canvis. Va escriure A l’altra banda del mur i va fer la seva segona tesi doctoral, la primera escrita des d’una presó, L’esport i l’activitat física als centres penitenciaris de Catalunya. Entreteniment, rehabilitació o transformació? Una mirada axiològica des del republicanisme cívic. Actualment és vicesecretari general de prospectiva i Agenda 2030 d’ERC, i durant aquest últim any està recorrent el país per conèixer projectes d’arreu del territori sobre desenvolupament sostenible. Dijous va presentar el poemari Pres i treballa en dos llibres més, un sobre esport i política, i un altre sobre el respecte. També és professor a la Universitat Ramon Llull de l’assignatura esport i desenvolupament.

L’exconsellera d’Agricultura va tornar de l’exili brussel·lès el març del 2021 per recollir l’acta de diputada al Parlament, on és portaveu adjunta del grup republicà i, des de la setmana passada, presidenta de la comissió d’investigació sobre l’espionatge amb els programes Pegasus i Candiru. A l’exili era delegada del govern de la Generalitat davant la Unió Europea. En el pròxim congrés d’ERC passarà a ser vicesecretària general de Partit Obert. La fiscalia demana per a ella un any d’inhabilitació i 12.000 euros de multa per la seva participació en l’organització del Primer d’Octubre.

L’exdiputat de Ciutadans pel Canvi i de Junts pel Sí es va allunyar de l’òrbita d’ERC i es va acostar a Carles Puigdemont a l’exili belga, on es va convertir en eurodiputat. L’exconseller de Salut és vicepresident del govern del Consell de la República.

El cara a cara entre el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i l’exili català va situar l’exconseller de Cultura a la primera plana. Fins ara la justícia espanyola ha topat reiteradament amb la belga i no ha pogut extradir Puig. L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea és del parer que Bèlgica es va equivocar amb els arguments per denegar l’extradició, però ara és el tribunal qui hi ha de dir la seva. De portes endins, el terrassenc ha estat protagonista també al Parlament. La mesa ha comptabilitzat el seu vot com a diputat, malgrat que la repressió exercida en aquest cas pel Tribunal Constitucional va anul·lar la delegació de vot.

L’exconseller de Territori i Sostenibilitat, que ha passat tres anys, quatre mesos i un dia a la presó, és avui advocat a la Mútua de Terrassa i continua lligat a la política com a president del consell nacional de Junts. La temporada passada es va estrenar com a presentador de televisió amb el programa Cel·la 61, de 8TV.

Un dels versos més lliures de l’independentisme és avui eurodiputada al costat de Puigdemont, malgrat les crítiques que recull al necessari Molts i ningú. Embastat de memòries i altres històries. Viu a l’exili des de l’octubre del 2017, però en les eleccions del 21-D va ser elegida diputada al Parlament. Va renunciar a l’acta el gener del 2018 i l’any següent es va presentar a les eleccions europees.

L’empresari Jaume Roures va fitxar l’exconseller d’Interior com a jurista especialitzat en dret públic a Mediapro, quan Quim Forn encara era a la presó de Lledoners. L’exregidor de l’Ajuntament de Barcelona forma part també de la junta d’Òmnium Cultural, escollida el mes de febrer passat.

Dolors Bassa no ha pogut tornar a exercir de mestra a causa de la inhabilitació. Poc després de l’indult, va treballar un temps a la Fundació de Pobres i Malalts del seu municipi, Torroella de Montgrí. Després va començar a treballar com a tècnica a la Fundació Josep Irla. Ha estat preparant-se per dirigir un curs d’especialització en mediació laboral a la Universitat de Girona, que començarà al gener. Continua afiliada al sindicat UGT, participa en molts actes arreu del territori i fa presentacions del seu llibre, Carregades de raons, escrit conjuntament amb la seva germana, Montse Bassa. A ERC presideix el consell assessor i copresideix l’Assemblea de Dones amb l’expresidenta del Parlament i de l’ANC Carme Forcadell. S’ha matriculat a les dues assignatures que li quedaven per acabar el màster de filosofia dels reptes del segle XXI, que va iniciar durant l’empresonament.

Va tornar a exercir d’advocat en el sector privat el gener del 2018, reincorporant-se al seu despatx professional, a Barcelona, on ja treballava abans de ser conseller de Justícia. Continua vinculat a ERC, col·laborant en diversos àmbits. A finals del 2019 va publicar el llibre El referèndum inevitable, on explica les vivències del judici al Tribunal Suprem i on fa una reflexió política de com encarar el futur. També ha estat encausat pel Tribunal de Comptes. El juny del 2020 va presentar una reclamació a l’Estat pels 33 dies que va estar tancat a la presó d’Estremera, però encara està pendent de resolució.

L’exconsellera de Governació es va incorporar a la Universitat de Vic l’octubre del 2018 com a coordinadora de polítiques corporatives, càrrec que va abandonar per esdevenir, el febrer passat, directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades en el marc del pacte que van assolir ERC, Junts i el PSC per renovar diverses institucions que depenen del Parlament.

El gener del 2018, l’exconseller d’Empresa, que va baixar del carro el dia abans del 27-O, va fitxar per la companyia Aigües de Banyoles com a director general i presideix la Fundació Cercle d’Infraestructures. Disposat a tornar a la política, el febrer passat es va oferir d’alcaldable de Centrem a Barcelona, l’experiment que Àngels Chacón ha abandonat aquest estiu.