Lula, la revenja
El Brasil celebra avui la primera volta de les eleccions presidencials més tenses i polaritzades de la seva història recent, que confronta dos models antagònics
L’expresident d’esquerres, que es va passar més de 500 dies a la presó, és el favorit d’aquests comicis en què l’ultradretà Jair Bolsonaro busca renovar el mandat
Les eleccions d’avui al Brasil tenen aire de revenja per a Luiz Inácio Lula da Silva. Un cadàver polític fins fa uns mesos, qui va ser dues vegades president del Brasil és ara a les portes d’un tercer mandat. Lula va estar pres durant més de 500 dies per corrupció, fins que les condemnes li van ser anul·lades per errors de forma. Va sortir de la presó, es va casar per tercer cop –va enviduar dues vegades– i es va llançar a la presidència. Diu que és l’únic capaç de retornar el Brasil a aquells anys daurats de la primera dècada dels 2000, quan la pobresa va baixar del 33% a poc més del 15%. I de vèncer aquest diumenge el president actual, Jair Bolsonaro, un exmilitar d’ultradreta que busca un segon mandat. Els sondejos donen a Lula la possibilitat de superar el 50% dels vots necessaris per guanyar en primera volta. En cas contrari, es veurà cara a cara a les urnes amb Bolsonaro el 30 d’octubre.
El Brasil és la democràcia més gran de l’Amèrica Llatina, amb més de 212 milions d’habitants i 156 milions de persones aptes per votar. I mai va estar tan dividida entre l’esquerra i la ultradreta com fins ara. Lula i Bolsonaro generen adhesions i rebutjos sense matisos entre una ciutadania que es recupera dels estralls de la pandèmia i una crisi econòmica que ha colpejat sobretot els més pobres. Els brasilers tenen davant seu dues visions de país antagòniques.
Lula, al capdavant de l’històric Partit dels Treballadors (PT), promet retornar als pobres el primer lloc en el llistat de prioritats de l’Estat. Ha assegurat que no té rancor pels anys que va passar a la presó –va ser empresonat sis mesos abans de les eleccions que va guanyar Bolsonaro el 2018–, i ha cridat a “votar amb amor” contra l’odi que, al seu entendre, representa el seu adversari. “Soc aquí perquè tots els pobres tornin a menjar tres vegades al dia”, va dir en una entrevista recent. Criat en una llar molt pobra, va viatjar amb la seva família des del nord-est del país a São Paulo, la gran metròpoli, sent un nen per iniciar una carrera com a torner mecànic i sindicalista. Des d’allà va forjar la seva carrera política.
Bolsonaro és la contracara de Lula. Amb una història familiar sense l’èpica del seu oponent, va ser capità de l’Exèrcit i després un diputat sense gaire visibilitat durant 27 anys. Ha estructurat la seva campanya al voltant dels conceptes “Déu, pàtria i família”. La seva candidatura és forta entre els protestants, els empresaris i els defensors dels agronegocis. També entre els homes i els més rics. Al seu discurs misogin i xenòfob hi ha sumat el desmantellament de les polítiques mediambientals a l’Amazònia i la defensa tancada al dret de portar armes. Ha omplert el seu govern de militars en llocs clau. Els últims mesos de campanya ha impulsat a més una campanya de desprestigi contra el tribunal electoral, al qual acusa de preparar un frau en contra seu per permetre “el retorn del comunisme” al poder.
Les denúncies de frau de Bolsonaro han generat al Brasil el temor que s’estigui preparant per no reconèixer una eventual derrota. El president ha carregat contra la seguretat de les urnes electròniques que els brasilers usen per votar des de fa 25 anys, sense que hi hagi hagut mai dubtes sobre la seva fiabilitat. Al Brasil es coneixen els resultats en menys d’una hora, malgrat la immensitat del país i la quantitat d’electors. Si els sondejos es compleixen i Lula guanya per un grapat de vots en primera volta, és d’esperar impugnacions que demorin la proclamació del nou president. Mentrestant, la campanya va continuar fins ahir a la nit. Les lleis electorals brasileres prohibeixen els grans mítings des de 48 hores abans dels comicis, però no els actes públics en espais oberts ni la difusió d’enquestes. Totes donen a Lula prop del 50% dels vots, contra el 35% de Bolsonaro. La resta es reparteix entre altres sis candidats que van del centreesquerra de Ciro Gomes (exministre de Lula) a la dreta liberal. L’únic que supera el 5% és Gomes, mentre que la resta es queda les engrunes. El Brasil renova també el Congrés i tria governadors i alcaldes. Ningú els menysprea; cada vot suma.
Dissabte, els dos candidats principals es van mobilitzar per São Paulo, una ciutat de vint milions d’habitants i motor econòmic del país. Lula va recórrer els voltants de l’avinguda Paulista, la principal, acompanyat de centenars de seguidors en una marxa amb els colors tradicionals del PT. Bolsonaro es va concentrar una mica més al nord, en una plaça pública, des d’on va partir a bord d’una motocicleta en una de les seves motociatas, com anomena unes sorolloses manifestacions sobre rodes plenes d’adrenalina electoral. Si Lula és el color vermell, Bolsonaro ha aconseguit apropiar-se del verd i groc de la bandera del Brasil. I els últims dies va rebre un suport de pes, quan Neymar, una estrella al seu país, va demanar el vot a favor seu en un vídeo a TikTok.
La sort està tirada per al líder de l’esquerra que busca la seva redempció política i un president d’ultradreta que vol continuar en la batalla. Les urnes diran quin model de país prefereixen els brasilers.
LES XIFRES
LES XIFRES
Votació electrònica a prova de frau
El sistema electrònic de votació que s’utilitzarà avui és motiu d’“orgull” dels responsables brasilers perquè la seva implantació ha portat “seguretat i confiança” a les eleccions. Es va crear per reduir el nombre de fraus i augmentar la velocitat del recompte, que abans durava dies i ara s’acaba en poques hores. També serveixen per facilitar el vot de la població analfabeta, la qual cosa ha repercutit en una reducció dràstica dels vots nuls.
Semblants a una calculadora gegant, tenen una pantalla, un teclat numèric, dos botons per corregir o confirmar el número del candidat triat i un d’addicional per votar en blanc. Cada urna és una màquina electrònica tancada, que compta amb font d’energia, processador i un programa informàtic antiplagi. No estan connectades a internet i no tenen mecanismes que possibilitin la seva connexió a xarxes. Els votants utilitzen el teclat per posar el número del candidat pel qual volen votar. Després, l’urna mostra a la pantalla el nom, partit i foto del candidat perquè el votant confirmi el vot o el corregeixi si ha comès algun error. Cada urna té una targeta de memòria interna que emmagatzema els vots de manera encriptada per garantir la seguretat de la informació i prevenir el frau. En tancar les votacions, s’imprimeixen cinc còpies del butlletí d’urna, amb els resultats, que són comprovats i signats pels membres de la mesa i els observadors. En aquestes eleccions, per primera vegada, els butlletins seran publicats a internet, perquè qualsevol persona o institució pugui fer el seu propi recompte. Després d’imprimir el butlletí, el president de la mesa extreu de cada urna la memòria amb els resultats i la remet a un centre electoral. Allà se’n verifica l’autenticitat per després transmetre les dades a la seu del màxim tribunal electoral mitjançant una xarxa privada i encriptada. Un superordinador suma tots els vots emesos a tot el país i els publica immediatament.
El far de la ultradreta a l’Amèrica Llatina
L’actual president brasiler, Jair Bolsonaro, capità en la reserva de l’exèrcit, va causar inquietud en l’esquerra i la dreta moderada llatinoamericana quan va arribar al poder el 2018 amb un ideari d’extrema dreta desacomplexat. Bolsonaro aspira ara a repetir victòria amb la mateixa base: militars, policies, pastors evangelistes, empresaris del camp i treballadors descontents amb la gestió dels darrers anys del Partit dels Treballadors (PT) de l’ara rival seu Luiz Inácio Lula da Silva. El líder ultradretà basa el seu ideari en la seva interpretació del respecte a les tradicions judeocristianes i de la llibertat, que vincula al dret de portar armes. Aquesta dèria per les armes l’acosta a la dreta més extrema dels Estats Units i els darrers anys s’ha concretat en l’excel·lent relació que va mantenir amb Donald Trump mentre va ser president dels EUA. Nostàlgic confés de la dictadura brasilera (1964-1985), veu, com Trump, “comunistes” a tot arreu, especialment als països llatinoamericans governats per l’esquerra i, naturalment, en l’arxienemic Lula.
La promesa de la bonança del passat
Luiz Inácio Lula da Silva va revolucionar el Brasil amb la seva victòria en les eleccions presidencials ara fa vint anys. Es va convertir, a més, en una icona de l’esquerra a l’Amèrica Llatina. Durant el seu mandat, es van fer grans avenços en la lluita contra la fam, però la seva gestió i la de la seva formació, el Partit dels Treballadors (PT) va quedar entelada pels escàndols de corrupció que el van esquitxar a ell i a la seva successora, Dilma Rousseff. Lula, condemnat dues vegades per diversos casos de corrupció, es va passar un any i mig a la presó i no es va poder presentar a les eleccions presidencials del 2018, les que va guanyar Bolsonaro. Un any després, el Tribunal Suprem va anul·lar les dues causes per errors i irregularitats processals i va retornar a Lula la llibertat i els drets polítics. El líder d’esquerres, de 76 anys, apel·la ara al record dels anys en què va ser president, temps de bonança econòmica, per convèncer els electors. Ja no aixeca passions com abans, però manté la capacitat de seducció, especialment entre els pobres.