El mur de les lamentacions

La plaça de Sant Jaume es va omplir per par­ti­ci­par en la per­for­mance de l’ANC, que va cons­truir un mur d’urnes de l’1-O davant del Palau de la Gene­ra­li­tat. Els cen­te­nars de per­so­nes que van omplir la plaça ana­ven amb les samar­re­tes negres que l’Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana va pro­po­sar per a aquest 11 de setem­bre i la majo­ria duien pan­car­tes, sobre­tot per rei­vin­di­car el referèndum que es va fer “i es va gua­nyar” i cri­ti­car els polítics i, espe­ci­al­ment, els del govern, el pre­si­dent Ara­gonès el pri­mer de tots. Entre crits de “Fora, fora, fora la ban­dera espa­nyola”, “La cons­ti­tució és una farsa”, “U d’Octu­bre, ni oblit ni perdó”, “Fora boti­flers” i rei­vin­di­car que “La gent hi som”, es van sen­tir diver­ses vega­des i a l’uníson crits dema­nant la dimissió d’Ara­gonès i també crits a favor de Car­les Puig­de­mont (“el nos­tre i legítim pre­si­dent”, deien).

Feia una calor que espan­tava però des de les tres de la tarda hi havia gent, sobre­tot gran, espe­rant que a dos quarts de qua­tre es fes l’acte, que bàsica­ment va con­sis­tir en la lec­tura d’un mani­fest per part de la pre­si­denta de l’ANC, Dolors Feliu, davant del mur d’urnes, con­ver­tit en un veri­ta­ble mur de les lamen­ta­ci­ons davant del qual tot­hom lamen­tava el que hau­ria pogut ser i no va ser. El vice­pre­si­dent de l’enti­tat, Jordi Pes­sar­ro­dona, que va ser dels pri­mers d’arri­bar i xer­rar amb els mani­fes­tats, expli­cava que no es pene­deix de res. “Ho tor­na­ria a fer i, és més, farem mol­tes més rei­vin­di­ca­ci­ons amb humor”, expli­cava qui fa cinc anys es va posar el nas de pallasso al cos­tat d’un guàrdia civil a Sant Joan de Vila­tor­rada i per això ha seguit un via­cru­cis judi­cial perquè el van acu­sar de deso­bediència greu. Pes­sar­ro­dona manté: “No només hem de cri­ti­car i lamen­tar la gestió dels polítics, sinó que tots hem de fer autocrítica, perquè nosal­tres, la gent, també vam fallar.” I sosté: “Quan fa cinc anys i després de dies al car­rer ens van dir que ens retiréssim, ens vam reti­rar molt obe­di­ents. No ho hauríem d’haver fet, no hauríem d’haver obeït.” És la seva tesi.

En el seu dis­curs, la pre­si­denta de l’ANC, Dolors Feliu, va rei­vin­di­car els resul­tats del referèndum i la DUI: “Farem la inde­pendència perquè for­mem part d’aquest anhel uni­ver­sal de lli­ber­tat. La victòria de l’1 d’octu­bre del 2017 ens ense­nya el camí per fer-la efec­tiva. Sense por. I siguem-ne cons­ci­ents: la majo­ria de naci­ons han neces­si­tat diver­ses con­fron­ta­ci­ons per vèncer les metròpolis, i si vam vèncer una vegada, hi tor­na­rem fins a la victòria defi­ni­tiva.” “Tenim un repte molt impor­tant –va dir–: demos­trar-nos, com a nació, i a Espa­nya i al món, que som un poble impa­ra­ble.” Però ho va dir tan bai­xet que quasi no la va sen­tir ningú.