Víctimes del franquisme demanen canviar el nom de vuit municipis en aplicació de la llei de memòria

Eduardo Ranz, advocat de víctimes del franquisme, ha presentat aquest dimarts peticions a vuit municipis d’Espanya perquè canviïn el seu nom i a vint arquebisbats i bisbats perquè retirin simbologies franquistes en aplicació de la recentment aprovada llei de memòria democràtica.

En un comunicat, el lletrat recorda que encara hi ha vuit municipis amb noms dedicats “als qui van fer viure la pitjor etapa de la història més contemporània” d’Espanya.

N’hi ha tres a Castella i Lleó, Quintanilla de Onésimo (Valladolid), Alcocero de Mola (Burgos) i San Leonardo de Yagüe (Sòria); dos a Extremadura, Guadiana del Caudillo i Villafranco del Guadiana, tots dos a la província de Badajoz; dos més a Castella-la Manxa, Alberche del Caudillo (Toledo) i Llanos del Caudillo (Ciudad Real), i un a Andalusia, Villafranco del Guadalhorce (Màlaga).

L’advocat al·lega que l’article 35 de la nova llei estableix que seran considerats elements contraris a la memòria democràtica les referències realitzades en topònims.

Les víctimes també relacionen vint territoris diocesans amb símbols franquistes. Ranz assenyala que la nova llei estableix que quan els elements contraris a la memòria democràtica estiguin ubicats en edificis de caràcter privat o religiós, però amb projecció a un espai o ús públic, les persones o institucions titulars o propietàries dels mateixos hauran de retirar-los o eliminar-los.

En aquest sentit fa referència a set arquebisbats: els d’Oviedo, Mèrida-Badajoz, Pamplona-Tudela, Santiago de Compostel·la, Sevilla, València i Saragossa, i tretze bisbats, els de Getafe, Alcalá de Henares, Cartagena, Ciudad Rodrigo, Almeria, Còrdova, Coria-Càceres, Ourense, Oriola-Alacant, Santander, Tui-Vigo, Calahorra i La Calzada-Logronyo i Segòvia.

El lletrat que representa les víctimes adverteix que l’article 61.2.d) de la llei qualifica com a infracció greu el manteniment de simbologia franquista en un Ajuntament o a l’església catòlica. Ranz indica que l’“incompliment de la resolució per la qual s’acordi la retirada de símbols i elements contraris a la memòria democràtica quan comportin descrèdit, menyspreu o humiliació de les víctimes o dels seus familiars” suposarà una multa d’entre 2.001 i 10.000 euros.

Ranz celebra que “aviat la simbologia d’exaltació dels qui van cometre crims contra la humanitat a Espanya desapareixerà i serà gràcies a una llei democràtica”. No obstant això, lamenta que encara estigui present a “carreteres, mapes o centres religiosos d’Espanya [simbologia] que recorda” el franquisme.