Política

FRANCESC BONET NIETO

ALCALDE SANTA EULÀLIA DE RONÇANA (POBLE UNIT)

“Amb els recursos que tenim millorem el dia a dia dels veïns de Santa Eulàlia”

“Santa Eulàlia és el poble de Catalunya que té més plaques solars per cada mil habitants. També és el número 1 en reciclatge en tot el Vallès Oriental”

“Ja vam fer una connexió per a vianants amb Lliçà. Ara treballem en l’altra part, que és arribar fins a Bigues”

La llista Poble Unit va fer saltar la sorpresa en entrar a l’Ajuntament en les eleccions del maig del 2015. Encara es va superar, quatre anys més tard, en aconseguir la majoria absoluta.

Repetireu com a candidat?
Ara estem fent un debat intern. Com a grup tenim clar que ens presentem, però estem en fase de treball i estudi dels punts i objectius que volem millorar.
Què espereu de les pròximes eleccions municipals?
Que Poble Unit romangui en el govern i aporti el màxim. El primer any que ens hi vam presentar va ser per fer una mica de balança i dir la nostra en la presa de decisions. La gran sorpresa va ser que de dir-hi la nostra vam passar a poder tirar endavant les polítiques municipals. Per tant, podem esperar seguir contribuint-hi. Si en surt un altre, el nostre grup treballarà i col·laborarà perquè el municipi tiri endavant.
A què atribuïu l’èxit electoral?
Suposo que és perquè els veïns ens veuen com a gent del poble implicada. Fem un cop de mà en tot allò que podem.
Quins són els principals problemes de Santa Eulàlia?
Ara mateix el que s’ha de resoldre tant sí com no és la mobilitat i l’habitatge per a joves. Cada vegada hi ha menys habitatge i cada vegada és més car. És un problema general a Catalunya, però com a administració local mirem d’atendre’l.
Sí, però com?
Tenim un projecte per fer-hi 11 habitatges de protecció oficial, de lloguer. Però falten els recursos i en això treballem. Hi ha un bloc al centre del municipi que és en mans del banc, amb alguns pisos ocupats, i mirem la manera d’alliberar-lo per comprar-lo i promocionar habitatge públic. En el segment privat, no hi podem incidir gaire...
Per què?
Perquè tenim tots els promotors de polígons d’urbanització del municipi pendents de recepcionar i desenvolupar. Això és molt costós i llavors els particulars, com que veuen que no els surten els números, no ofereixen habitatges.
L’Ajuntament pot fer-hi poc...
Ara mateix no hi ha oferta d’habitatge públic. Si els sectors es desenvolupessin seria possible. La idea és fer una oferta de lloguer, perquè hi hagi rotació.
Rotació?
Fa uns anys es va fer una oferta d’habitatge públic però en propietat. Si una persona viu de lloguer i al cap d’uns anys la seva situació millora i té més ingressos, pot accedir a un altre habitatge. I així, el seu habitatge queda alliberat per a una altra persona. Nosaltres creiem en això. I també tenim una altra proposta per a la gent gran.
Quina?
Mirar de fer un edifici al centre perquè la gent gran que està repartida pel poble pugui accedir-hi i que pugui posar el seu habitatge a lloguer. La gent gran, amb dificultats de mobilitat, accediria millor als serveis, i els joves, amb més capacitat de mobilitat, tindrien un habitatge en lloguer.
El projecte està prou avançat?
És part d’una pluja d’idees del grup. El que sí que hem fet és demanar una subvenció per fer un projecte, que si es consolida seria un gran èxit, que consisteix a construir un edifici de protecció oficial. No n’hem fet cap anunci perquè fins que no estigui ben lligat... És un projecte que pot anar a llarg termini. L’altra és la qüestió de lloguer de pisos que són en mans dels bancs o que estan ocupats, com he dit abans.
Més coses millorables...
A curt termini, que tinguem a l’abast i que hi estiguem treballant, l’asfaltatge dels carrers i la neteja viària. Ara hem incorporat dues persones més a la brigada. Som un municipi de 13 quilòmetres quadrats, molt dispers, i això en dificulta la feina. Ara, creiem que en els anys que hi som hem fet coses per resoldre petits problemes.
Tenir un poble dispers és una complicació...
És clar. Si tinguéssim un nucli compacte amb una brigada i una màquina de netejar es podria fer en un no res... Estem dispersos: més quilòmetres de camí, que s’han de cuidar i asfaltar, urbanitzacions pendents de recepcionar que no estan asfaltades, i que s’ha de fer tota una feina. És complex. Però...
Però?
La disseminació del municipi és un obstacle per al manteniment, sí; però, alhora, és un valor afegit. No estem concentrats. Tenim un centre cívic molt gran que ens uneix. Som un municipi dispers, però amb sentiment de poble.
Amb quines iniciatives esteu més satisfet?
Sempre estem pendents de millorar el municipi. Hi ha petites accions que potser no es veuen, però la gent sí que les veu.
Com ara?
En la nostra primera legislatura, de totes les coses que es van fer, tenint en compte que vam heretar un deute de 7 milions, la més visible va ser la connexió per a vianants entre Santa Eulàlia i Lliçà. Això ha millorat la mobilitat. Hem connectat millor la carretera amb l’eix comercial. També hem fet connexions entre barris. Abans no hi havia voreres. Hi hem posat il·luminació, per seguretat. Són petites accions que milloren la vida quotidiana. És clar que podem parlar de grans accions amb grans pressupostos. Però aquestes que he dit són les que els veïns agraeixen més.
Què és Santa Eulàlia?
Per a mi és el millor poble del món, ha, ha! És un municipi amb molts espais verds i de vegetació, amb una gran massa forestal, que té agricultura, un lloc on sempre trobaràs un espai de reflexió. També és un poble plurifamiliar, amb un bon eix comercial, amb serveis. Tens totes les necessitats cobertes. A poca distància tens poblacions com ara Granollers, Caldes, Barcelona..., on hi arribes en mitja hora o tres quarts. Per a mi és el poble ideal.
L’oposició troba a faltar una planificació a mitjà termini...
En l’àmbit intern, com a grup, tenim un pla d’acció municipal. Mirem de seguir les pautes que ens hem marcat. És clar que la pandèmia dels últims anys ho ha retardat tot. Però en qüestions d’eficiència energètica, per esmentar-ne un cas, gràcies a les polítiques que hem portat, Santa Eulàlia és el poble de Catalunya que té més plaques solars per mil habitants. En recollida d’escombraries tenim el sistema de porta a porta, i Santa Eulàlia és la número 1 de tot el Vallès Oriental en reciclatge. També hem apostat per la zona esportiva, per millorar l’entorn i per facilitar la vida de les persones. I, a més, hem sanejat l’economia. Aquest any hem aconseguit acabar de pagar el deute que arrossegàvem. No és que sobrin els diners, però estem al corrent i amb els recursos que tenim millorem el dia a dia de Santa Eulàlia.
Amb les escombraries hi va haver rebombori...
Crec que som l’únic poble de Catalunya que teníem la recollida porta a porta, que es va eliminar i que es va tornar a adoptar. Però a més el vam recuperar després d’un procés participatiu de la ciutadania. Aquí també hi va haver un treball previ de dos anys. Vam fer un consell de medi ambient, en què hi havia representades entitats del municipi i d’àmbit polític. Perquè una de les qüestions que hi havia abans era la desavinença entre partits. Nosaltres volíem que això tingués la unitat de tothom, cosa que vam aconseguir. Un cop tancat això, es va fer el procés participatiu.
Estendreu aquesta acció participativa a més àmbits?
Els processos participatius, creiem, s’han d’aplicar a les qüestions importants que afecten les persones, on pot haver-hi conflicte i on la ciutadania reclama dir-hi la seva. Per exemple, ara acabarem la plaça Onze de Setembre, que va arrencar amb concurs d’idees i un procés participatiu. O també l’ús de l’antiga escola bressol, que ara serà un centre de joves. Per a grans coses, sí. Tampoc hem de cremar la gent.
L’oposició es queixa de l’ús de l’antiga escola bressol...
L’escola bressol ja estava tancada. Tenia un problema d’estructura. En poques paraules: quan plovia, plovia més a dins que a fora. Hi havia un judici pendent. Es va arribar a un acord amb l’arquitecte i amb l’empresa que va fer l’obra. Llavors hi vam treballar, a veure què s’hi podia fer.
I les necessitats educatives?
Tenim una escola bressol amb capacitat per a noranta infants i escaig. I quan vam començar el projecte del centre de joves només n’hi havia 60. La previsió de natalitat indica que podem aguantar amb aquesta escola bressol. Però és que a més tenim l’escola de primària Ronçana, on ara mateix hi ha cinc aules buides. Si hem de créixer, tenim marge per fer-ho.
Entesos.
Llavors vam pensar de donar un altre ús a l’edifici de l’antiga escola bressol. Al final, el que s’ha de mirar és que hi havia un equipament buit al qual havíem de donar ús. A més, molts veïns demanaven un centre de joves. Vam fer un procés participatiu, i és el que va sortir. No és que hi hagués una necessitat i féssim un edifici nou. Teníem un edifici fet i li vam donar ús. L’oposició volia una escola bressol, però nosaltres no ho vèiem. Els veïns van coincidir amb el que jo defensava mentalment, però que mai vaig expressar explícitament, per no influir.
Quina transformació voldríeu per al poble?
Que no perdés la seva identitat, que els veïns se l’estimessin, que el fessin seu. Que fessin comunitat. Però això depèn de fer activitats junts. Que els carrers estiguin ben arreglats i ben asfaltats. Un creixement contingut, a poc a poc, que satisfaci bé totes les demandes. I, sobretot, conservar el seu patrimoni, que és el seu entorn: la zona del riu, la dels boscos, i el centre que fos més verd, més agradable.
Quart cinturó, sí o no?
Per a Santa Eulàlia, i com està plantejat, no. Una millora de les carreteres que hi ha, sense fer mal a l’entorn, possiblement sí. Hi ha altres opcions que no són partir el territori en dos, tal com es fa ara.
Què troba a faltar en infraestructures?
Es treballa per millorar la freqüència del bus e-7, que és l’exprés a Barcelona i que té molt d’èxit. Fa cinc anys que n’augmentem les expedicions, i totes les anem omplint. En la carretera de Barcelona ja es va fer l’enllaç amb el pas de vianants amb Lliçà, i ara treballem en l’altra part, que és arribar a Bigues. Hi ha un tram molt petit, que és el de can Trias que el tenim com a prioritari. Ja tenim el projecte, però tardarà uns dos anys a concretar-se. És una obra important per a la comunicació de barris del poble. Connectaria tot el municipi.
Quin és el paper de l’oposició?
Hem tingut molt bona relació. Al final, si mirem els programes electorals, veurem que hi ha una coincidència en el 80% de les coses. Hi ha coses que nosaltres volem fer d’una manera i l’oposició d’una altra. La convivència és important. Si hi ha bona relació, les coses surten millor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia