Política

Rússia acabarà aquest mes la mobilització de reservistes per a Ucraïna

Putin assegura que la gran majoria ja s’han traslladat al front

Exclou per ara més atacs massius contra infraestructures ucraïneses, però “més endavant, ja ho veurem”

El president rus, Vladímir Putin, va anunciar ahir que la mobilització parcial de reservistes per a la guerra d’Ucraïna acabarà a finals d’octubre. En una roda de premsa, el mandatari hi va afegir que donarà per finalitzat el procés d’aquí a “aproximadament dues setmanes” i que, a hores d’ara, 222.000 de les 300.000 persones cridades a files ja s’han traslladat al front.

La mesura va ser anunciada al setembre, després que el Ministeri de Defensa presentés un decret que tenia com a objectiu “protegir Rússia, la seva sobirania i la integritat del territori”. Criticada per caòtica per alguns aliats del Kremlin, Putin va assegurar ahir que la crida de reservistes havia estat clau per mantenir la línia de front a Ucraïna. Moscou va mobilitzar els nous efectius per reforçar el front després que els ucraïnesos guanyessin terreny en les últimes setmanes, i també va amenaçar d’utilitzar armes nuclears per defensar el seu territori, incloses les quatre regions ucraïneses que es va annexionar el mes passat, però que encara no controla totalment. “La línia de contacte és de 1.100 quilòmetres, de manera que és pràcticament impossible mantenir-la amb només soldats regulars, especialment si participen en activitats ofensives”, va dir Putin.

En la mateixa intervenció, el cap del Kremlin va assegurar també que no considera necessaris més atacs massius contra infraestructures ucraïneses, després d’haver destruït, aproximadament, un terç de la xarxa elèctrica del país. “Ara tenim altres objectius, ja que, dels 29 que teníem planificats, només set no van ser destruïts”, va afirmar al final de dos dies de cimeres regionals a Astanà, la capital del Kazakhstan. Segons el mandatari, l’exèrcit rus està a punt d’aconseguir aquests objectius que li falten. De moment, va dir, no cal una altra onada de bombardejos. “Més endavant, ja ho veurem.”

Objectiu: Kherson

Rússia va llançar els atacs aeris massius d’aquesta setmana contra Ucraïna –els més intensos en els gairebé vuit mesos de guerra– en resposta a les explosions d’origen “terrorista” al pont de Kertx, que la uneix a la península ucraïnesa de Crimea.

Quant a Kíiv, el seu principal objectiu ara és Kherson, la regió més estratègica de les annexionades per Rússia. L’avenç de les forces ucraïneses, aquests darrers dies, va forçar l’evacuació de civils d’aquesta zona controlada pels prorussos. Els primers evacuats d’aquesta regió tenien previst arribar ahir a Rússia, segons va informar l’agència TASS. Altres civils han fugit, per contra, cap a l’oest d’Ucraïna.

LES XIFRES

300.000
reservistes
han estat cridats per Rússia a reforçar el front d’Ucraïna, després dels avenços de l’exèrcit ucraïnès.
1.100
quilòmetres
mesura la línia de contacte que separa les forces russes i les ucraïneses a Ucraïna.
600
localitats
diu que ha recuperat Ucraïna de mans de l’ocupant durant el mes passat: 75 a Kherson i 43 a Donetsk.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

POLÍTICA

Jaume Veray serà el candidat del PP per Girona

GIRONA
sud-àfrica

La comissió electoral exclou l’expresident Zuma de la cursa electoral

barcelona
portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ exigeix a Israel que deixi d'impedir l'accés d'ajuda humanitària

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs