FERRAN AYMERICH I TORNER
CAP DE L’OPOSICIÓ A BERGA (JUNTS)
“Suspenc el govern de la CUP i ERC perquè no ha sabut aprofitar la majoria”
El cap de llista del 2019 va plegar al cap d’un any i Aymerich, que era el número 6, va assumir el lideratge del grup
El partit li va oferir ser el candidat el 2023, però ho ha refusat per motius laborals: serà a la llista de Junts, però no serà l’alcaldable del partit
-
Aymerich, de 34 anys, ha fet de portaveu de Junts per Berga des de finals del 2020. M.C. -
Berga. -
VÍDEO: Berga. Ferran Aymerich. Cap de l'oposició (Junts). 18/10/2022. MARC CANTURRI
A la Patum li cal un tècnic que endreci el finançament i l’ordre a la ciutat els dies de Corpus
Han passat quatre anys i els grans projectes de ciutat estan com estaven el 2019
Ferran Aymerich (1988) ha estat el portaveu de Junts per Berga, el principal grup de l’oposició a l’Ajuntament, durant bona part del mandat. Era el número 6 de la llista del 2019, però la dimissió del cap de files, Jordi Sabata, el novembre del 2020, va convertir-lo en el líder opositor.
De número 6 a portaveu. Li van vendre gat per llebre quan el van convèncer per ser a la llista o ja va comprometre’s a ser un home fort del partit d’entrada?
Vaig entrar de 6 perquè tenia inquietuds i ganes de formar part del projecte, però la meva disponibilitat laboral era complicada i no em podia col·locar a davant. Ara bé, una vegada es passa a l’oposició i no hi ha una dedicació concreta, no hi ha problema en ser-ne portaveu.
El seu cap de files va plegar mesos abans que ho fes l’alcaldessa, Montse Venturós. És casualitat que els dos candidats més votats hagin dimitit?
Són casos molt diferents, però és cert que la política municipal desgasta.
Ha canviat el govern sense Venturós?
Ha canviat.
Com?
El govern Venturós d’aquest mandat enganxa dos anys complicats per la pandèmia, però s’actua com si es tingués majoria absoluta sense tenir-la.
I a mig mandat, la CUP va decidir pactar amb ERC. Ho va entendre?
Sí. La CUP va llegir malament els resultats de les eleccions. Va vorejar la majoria, sí, però no la tenia, i els tres grups de l’oposició, junts, érem més. Això provoca alguna tensió i llavors s’opta per fer el pacte estable.
Fins ara, les regidories d’ERC han estat més aviat discretes. Té la sensació que hi ha guanyat més la CUP que ERC amb el pacte?
Sens dubte. Al final ERC ha fet de crossa a un govern de la CUP sense treure’n pràcticament res a canvi, sense tenir notorietat en el govern, sense marcar paquet i sense fer gala d’una de les àrees més importants de la ciutat. Havia de ser la legislatura de l’estació de busos, el mercat municipal, Sant Francesc... I no ho serà. I ells [ERC] en seran corresponsables.
Els últims pressupostos, amb el pacte, el govern podia tirar-los endavant sol, però vostès van oferir uns acords de mínims per vorejar la unanimitat. Per què?
Per una qüestió pragmàtica. Sent conscients que no érem necessaris per a l’acord, sí que vam intentar fer un pacte de mínims per a la ciutat: si aconseguim major finançament per a les entitats, millores que ens demanen barris o enderrocar la casa del carrer Major, serà quelcom que haurem aportat a la ciutat i que amb un no rotund no hauríem aportat.
Ara volen repetir l’estratègia, van dir en l’últim ple. Ha complert el govern, doncs?
No estan complint al 100%, queda molt per fer, però hi estan treballant.
Una de les queixes més recurrents cap al govern té a veure amb el desgavell de contractes de l’Ajuntament.
N’hi ha desenes, sí. No tenim la llista, i fa anys que la demanem per poder fer el calendari.
Un dels més sonats és el de la neteja viària. L’empresa està cobrant a preus del 2015, sense els increments que hi ha hagut, i el personal amenaça amb una vaga. Veu el govern encaminat?
Les últimes notícies són que sí. Però l’únic responsable aquí és qui des del 2015, que hi ha el contracte caducat, no ha fet res per resoldre-ho. És a dir, el govern de la CUP.
El deute de l’Ajuntament continua baixant. Fa set anys era de més de 20 milions, ara ronda els 6,5. Però vostès sempre han dit que haurien fet les coses diferents. Com?
Portem tres anys d’oasi financer. Hem viscut molt bé perquè hem hagut de retornar poc deute i, en canvi, a partir del 23 haurem de tornar-ne més. Amb una major planificació, el sotrac hauria estat menor. No hauríem viscut tan bé, sí, però hauríem esponjat el retorn.
Una de les queixes que fan més és que s’abusa dels pedaços.
Cada cop que hi ha un tema sobrevingut, fem la resolució més ràpida sense pensar en el futur. No tenim projecte per al mercat municipal, ni per a Sant Francesc. No desencallem l’estació de busos. Han passat quatre anys i els grans projectes de ciutat estan com estaven el 2019.
Ara que en parla... El trasllat de la biblioteca a Sant Francesc sembla que queda descartat.
Sí, però hi ha alternatives. Berga necessita un revulsiu econòmic pel que fa al comerç. I això per a nosaltres passa per uns estudis de grau superior. La Seu d’Urgell fa quatre dies ha obtingut un grau, Vic i Olot tenen grau superior... I nosaltres, no. Si ho aconseguim, tindrem alumnes fent vida a Berga, un professorat que s’hi podria establir, i això seria un motor tractor per rellançar la ciutat.
Tampoc avança la transformació del mercat municipal en un pàrquing.
Tenim una artèria, que és el carrer Major, que ens demana aparcaments. Ara hi ha dues parades. No el reflotarem, hem de canviar el xip i adaptar-nos als nous temps.
I amb això n’hi ha prou, per salvar el barri vell?
No, però també tenim l’oportunitat de les àrees de promoció econòmica urbana (APEU). Cal molta pedagogia a qui ha de formar-ne part, que són comerciants i propietaris de locals buits. Pot funcionar.
Més temes. Berga continuarà sent l’única capital de comarca sense estació. Hi ha manera de desencallar-ho?
L’Ajuntament diu que espera l’informe de mobilitat que ha de fer la Generalitat. Però no tenim clar què farem si l’informe surt negatiu ni si s’està treballant una alternativa... El 2015 hi havia la Font del Ros, però es va desestimar, i crec que no s’ha avançat en res. I és clar que el 2023 no tindrem estació.
I el 2024?
Si lliguem un espai apte i que la Generalitat vegi amb bons ulls, és possible. Però caldrà encarar-ho abans d’eleccions.
En l’últim ple, se’l va veure força enfadat amb les ocupacions.
Em va fer la sensació que el govern treia importància a la problemàtica, quan en realitat veiem que estan escampades a la ciutat. Falta un compromís de govern d’actuar-hi. És un debat complex i profund, però no afrontar-lo dona ales a partits d’extrema dreta per permeabilitzar el seu discurs oportunista. Això és el que hem d’evitar.
I això com es fa?
És un problema global, però cal trobar solucions locals. Per exemple, cal pedagogia als propietaris perquè tothom que tingui un pis buit el posi al mercat de lloguer o venda, perquè això també reduirà els preus i més gent podrà accedir-hi.
L’obra més sonada del mandat són les flamants llambordes a la ronda Moreta. Li agraden?
M’agrada el concepte de l’obra perquè serveix per a la pacificació d’un tram molt conflictiu pel que fa a trànsit rodat. Però no en puc aprovar de cap manera l’execució. No s’ha fet bé, i hem vist que, al cap de pocs mesos d’enllestir-la, s’hi ha hagut de fer modificacions. Crec que està condemnada a ser restaurada en els pròxims anys.
Queda pendent resoldre el nou model de gestió de la residència, ara que la Generalitat s’ha quedat l’hospital.
El camí que està seguint l’hospital és el correcte. Però la residencia, no. No es van fer els deures quan calia planificar el nou model, i portem dos anys llargs veient-les venir. De fet, tot just ara encetem una comissió per debatre quin és el millor sistema. Evidentment l’atenció continua sent bona perquè el personal ha continuat treballant de manera exemplar, però no es pot aprovar de cap manera la gestió de l’Ajuntament.
Una de les obsessions del govern és buscar més finançament per a la Patum. Té esperança que s’aconsegueixi?
Si les coses es fan bé, és possible. Queda explorar la Diputació. Però sobretot queden els patrocinadors privats. De tota manera, veig difícil fer més de 20.000 o 30.000 euros.
Què li cal a la Patum, segons Junts per Berga?
Un tècnic a mitja jornada que endreci, posi ordre i treballi el finançament, l’ordenació de la ciutat durant els dies de festa... Això que no val tants diners.
Quina nota posa al govern de la CUP?
Un 5,5.
I a la coalició amb ERC?
Ha estat més del mateix. Els suspendria amb un 4,5 perquè no han sabut aprofitar la majoria i el que hauria de suposar tenir dues persones més.
Encara no és oficial, però Ramon Caballé apunta a candidat per al 2023. Hi serà vostè?
No seré candidat, però seré a la llista.
Li ho van oferir?
M’ho van demanar, sí. Però després de valorar-ho molt, no tinc la disponibilitat suficient per dedicar-m’hi en cos i ànima.
Veu Junts capaç de prendre la vara a la CUP?
Veig Junts amb possibilitats de guanyar unes eleccions. Molta gent no valora gaire bé els últims quatre anys de la CUP. Són vuit anys de govern en què molta gent esperava unes coses que no s’han complert. No hem vist ni més coses ni millors, com prometien el 2019. I per això crec que molts buscaran una alternativa, i espero que sigui Junts.
Creu que s’entendria amb la CUP?
Crec que en l’àmbit municipal t’has de poder entendre amb tothom. Amb la CUP i amb tothom.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.