“Estem pujant a l’últim vaixell per revertir la situació al barri vell”

Ho hauria de dir la gent de Berga, això. Per coses ha canviat, és evident. La Montse és una persona molt potent, que imposava a la ciutat. Però en la CUP tenim un avantatge, que és que fa molts anys que ens coneixem tots. Alguns hem compartit tota la vida. I la relació interna és fantàstica. I això ha canviat poc.

És una pregunta complicada. No som tan diferents. Ella potser és més visceral i emocional. A vegades potser tinc el cap més fred. Però pel que fa a funcionament intern no hi ha una diferència abismal.

És important que estàvem en un context complicat, i en aquell moment vam trobar oportú fer un pacte per tenir més tranquil·litat a l’hora d’aprovar punts. Per a nosaltres era un pacte natural, però això no vol dir que des d’aleshores tanquéssim portes als altres dos partits.

Pot ser, però el que puc dir és que des del moment que es negocia el pacte amb ERC, estic molt content i satisfet amb la feina del Ramon i la Dolors. No només governen amb nosaltres, sinó que han passat a formar part del nostre dia a dia. Sobre la visibilitat, el Ramon acaba d’assumir l’àrea de Recursos Humans, que no és poca cosa.

Crec que com a societat hem de fer una reflexió, perquè no només ha passat a Berga. Està passant a moltes ciutats i pobles del país. Hi ha molts regidors que estan plegant per un motiu o altre. La política molta gent la veu com una manera de viure bé la vida. I realment crec que la majoria ens hi fiquem de forma temporal, per donar un cop de mà a la ciutat, però no tenim cap voluntat d’enriquir-nos a costa seu.

Les entitats, al final, són el motor de Berga. La majoria de regidors venim del món associatiu. Jo havia passat pel Bàsquet Berga, l’esplai Fent Camí, vaig crear el Festival Internacional de Curtmetratges dels Pirineus, vaig refundar amb uns amics la Bauma dels Encantats, el Casal Moragues... Quan arribes a l’Ajuntament has de valorar les entitats, però ho fas perquè te les creus. I sempre t’agradaria fer més, però arribes on pots.

Va ser una notícia molt positiva i ens agradaria que passés més sovint. Un dels grups de l’oposició ja ha obert la porta a repetir, i estarem encantats d’incorporar tot el que puguem a la nostra proposta.

Els últims han estat llargs, sí, però com a mínim crec que el to ha canviat. No són plens tan tensos. Els plens són el lloc on s’escenifica tot més del compte. Jo respecto tothom, sempre que s’actuï des del respecte. Des que vaig assumir l’alcaldia, intento allargar la mà a totes aquelles persones que vulguin treballar per la ciutat. Que s’aprovin uns pressupostos o que es tirin endavant acords amb molt de suport no em beneficia a mi, beneficia a tothom que viu a Berga. S’ha de fer oposició, però jo defenso que sigui constructiva, i sobretot més política que tècnica.

Hi ha moments que m’ha costat diferenciar, però darrerament s’està notant més. El PSC aprova els pressupostos del 2020, però darrerament està anant cap al terreny tècnic.

Era entrar en un bucle que no portava enlloc. Les coses que realment es mereixien un debat, es va fer. Però en altres hauríem allargat el ple una hora més.

Sí, encaminadíssims. Hi ha un pla de contractació aprovat. Però l’Ajuntament té els diners i les mans que té, i no anem tan ràpid com voldríem. Abans d’acabar l’any tenim el convenciment que podrem treure el concurs de neteja viària.

Ara no li ho sé dir, en tenim uns quants. Alguns d’importants, com la neteja viària, la grua de la Policia Local, els àpats amb l’hospital... Però que n’hi hagi molts o pocs no ens ha de desviar del camí. L’important és anar-ho resolent.

L’estructura de contractació és petita i hi ha moltes àrees de l’Ajuntament que són unipersonals. Això dificulta molt els tràmits perquè moltes vegades cal prioritzar el dia a dia. Cada àrea té moltíssima feina, i a vegades no pots dedicar-te a fer els plecs com voldries i la cosa es va demorant.

De prioritari, ho és. Berga ja no és a l’UCI, però tot just està camí de planta. Ara són 6,5 milions, i si els comparem amb els més de 20 milions, s’ha reduït. En l’anterior legislatura l’objectiu era reduir-lo com fos perquè no quedava cap més remei. Amb 20 milions de deute estàvem lligats de mans i peus. Ara, després d’aquests anys d’esforç, al carrer el que fa falta és més inversió. No és el mateix governar generant deute, que governar reduint-lo.

Els pèls de punta? Quan et presentes a unes eleccions, entenc que saps on vas. El deute no l’hem generat nosaltres. La ciutat necessita inversions, i si algú té por, que no es presenti. Saben perfectament on van i saben perfectament el que tocarà, governi qui governi. No entenc la por.

Nosaltres teníem clar que Berga s’ha de transformar, i hem començat pel nostre cor. La ronda Moreta són les portes del barri vell, s’hi ha fet una obra necessària i està tenint un resultat positiu: hem embellit una zona i hem reduït la velocitat dels vehicles per donar espai als vianants. Al carrer Harmonia, fa vint anys que tocava el que hi farem en els pròxims mesos. Segurament hi ha més llocs a la ciutat on tocaria intervenir, però estem pujant a l’últim vaixell per revertir la situació al barri vell. Amb obres així, a poc a poc hem d’anar tornant la moral a una zona molt degradada. I sí, és evident que és l’obra més important de la legislatura.

El carrer Harmonia no el veurem acabat, però gairebé. L’enderrocament de la casa de Finques Ciutat jo crec que sí que el veurem. És un compromís que es va adquirir fa anys, i estem convençuts que és la manera d’impulsar una zona, combinada amb les APEU. La rehabilitació de pisos socials al carrer del Balç és més complicada perquè el preu ens ha pujat el doble. El que sí que veurem són els garatges enderrocats i alguna primera fase de la casa, espero. I hi haurà un gran asfaltatge, no perquè vinguin eleccions, sinó perquè toca fer-lo ara.

No estarà reurbanitzada, però el que sí que tindrem és el projecte. Evidentment quan tu vas a unes eleccions tens unes propostes de màxims i et van sorgint entrebancs. Hi ha coses que no pots desenvolupar tan ràpid com voldries. La nostra visió continuarà estant sobre la taula. Si governem, ho farem; si no, vetllarem perquè es remati.

Tres quarts del mateix. Serà un cavall de batalla de la legislatura que ve. Volíem que fos aquesta, però no serà possible.

La Patum és la nostra joia, però és una joia que hem d’anar polint i fent que brilli més. I no només amb diners, que també. Calen patrocinadors, però no ens vendrem a qualsevol postor. A banda, també hem de fer brillar coses que no suposen esforç econòmic, com la fira de Patum, on cal encaixar-hi productors.

Està en vies que no pugui tornar a passar. Seurem a la taula amb la part que no estava d’acord amb aquests concerts perquè el Corpus del 23 no ens trobem amb cap sorpresa desagradable.

Jo n’estic convençudíssim. Crèiem que era una necessitat i que s’havia de fer. A molts els va preocupar l’escenari, perquè era molt gros, i era senzillament perquè no es mullessin els músics si plovia. Hem de veure amb quin format ho fem al final, però hi ha una comissió treballant-hi.

No. No tenia cap intenció de ser-ne. Ser alcalde és una responsabilitat i en molts moments pot arribar a ser un maldecap, però és un autèntic orgull i privilegi. Jo ho estic gaudint molt. Estic coneixent molta gent de Berga. Tens dies dolents, però no crec que me’n penedeixi, de tots els dies viscuts en aquest ajuntament.

De corda, no me’n falta. I vull deixar clar que, passi el que passi al maig, de corda en tinc. Però no només és la meva corda. Ara mateix soc alcalde de Berga, però per sobre de tot soc l’Ivan. L’Ivan, que és fill d’uns pares, amic dels seus amics i parella de la Vanessa. No només he de pensar en mi, he de pensar en els meus. I, a banda, hi ha una assemblea que decidirà com anirà la CUP a les pròximes eleccions. Però, vaja, que per sobre de tot soc parella, soc amic i soc fill.

No hi ha pressa. Seguim governant.