La vaga general a França no paralitza el país, però posa a prova el govern de Macron
Milers de persones surten als carrers per reclamar millores salarials
La protesta convocada per una part dels sindicats se suma a l’aturada de les refineries
La conjunció dels elements va fer que la vaga d’ahir a l’Estat francès per reclamar una pujada dels salaris, encara que no fos general, tingués una gran incidència després d’una mobilització semblant el 29 de setembre gairebé desapercebuda. En aquesta ocasió, el sindicat de la CGT, que encapçalava la crida a la mobilització, va rendibilitzar el mediàtic conflicte de les refineries en vaga des de fa tres setmanes, que provoca cues quilomètriques per trobar gasolina. I que ha galvanitzat altres sectors professionals en els quals els seus sous encara són més baixos.
Curiosament, el Ministeri de l’Interior va situar el nombre de manifestants a tot l’Estat en només 107.000, uns 10.000 menys que el 29 de setembre, mentre que la CGT els va elevar a 300.000.
La més gran repercussió de la vaga va ser en el transport públic, amb només un tren de cada dos als trajectes regionals, i un impacte important en les línies de rodalies parisenques. Les connexions d’alta velocitat com l’Eurostar o amb Barcelona també van resultar afectades. La companyia francesa de ferrocarrils va anunciar una progressiva tornada a la normalitat, tot i que un terç dels treballadors vana votar continuar l’aturada.
A les manifestacions, s’hi barrejaven tota mena de col·lectius que exigeixen renegociar els seus salaris a causa de la inflació: a la companyia ferroviària, als hospitals, als instituts professionals, al sector de l’energia… Onze centrals nuclears de divuit estan també en vaga des de fa dies. L’empresa EDF avisa que això tindrà “greus conseqüències” sobre el sistema elèctric pel retard en la posada en marxa dels reactors ara parats.
El secretari general de la CGT, Philippe Martínez, que ahir encapçalava la manifestació de París en què es van barrejar grups d’encaputxats que assaltaven comerços, responia a aquestes advertències i a l’executiu dient que “és el govern qui ha de donar exemple tenint en compte la urgència social”. Simultàniament, en una agitada sessió de preguntes a l’Assemblea, la primera ministra, Élisabeth Borne, assegurava que “gràcies a les mesures preses, hi ha una millora sensible de la situació”. Borne va xifrar en un 25% actualment el nombre de gasolineres que continuen tenint problemes de subministrament. I, per això, va recordar que es continuarà requisant personal entre els vaguistes de les tres refineries i dos dipòsits de carburant de Total. Així li ho ha encarregat el mateix president Emmanuel Macron.
El pressupost
La línia del govern és guanyar el torcebraç recordant que els sindicats més moderats i majoritaris a Total han signat un acord d’increment salarial del 7%. La CGT, en canvi, matisa que, a efectes pràctics, només és un 5%. L’altra prova de foc que li ve al damunt a l’executiu és la impossibilitat d’aprovar el pressupost del 2023 amb una majoria al Parlament i l’única opció de fer-ho per decret llei. I que podria decidir avui mateix, en un procediment igual d’impopular.
