“Que siguem una comarca exemplar no vol dir que no tinguem problemàtiques”

Quan va sorgir la covid, ningú no sabia de què anava i, quan estàs en una posició en què has de prendre decisions i has de donar respostes ràpides, i no n’estàs preparat, és complicat. Ha sigut, per tant, una legislatura complexa. Entenem que s’ha fet bé, de la millor manera possible. Hi havia vides en perill i el cop ha sigut gran, sobretot en comarques com la nostra, amb un ampli col·lectiu vulnerable com és la gent gran.

El sentit d’un consell comarcal com el nostre, amb municipis molt petits que no poden donar cobertura per si mateixos, és ajudar-los des de la col·lectivitat, des dels serveis que donem. Sobretot parlem de serveis socials, la base del nostre Consell Comarcal; donar cobertura a la gent més vulnerable, la que més conseqüències podia patir.

Sí, l’avantatge que tenim al Priorat és que la nostra marca és reconeguda també a escala internacional, al voltant del vi, i aquest ressò ha fet que de seguida hagi tornat a venir gent i que estiguem com abans de la pandèmia. Estem contents i, en aquest àmbit, anem a més.

Entenem des de fa molts anys que la marca Priorat va molt més enllà del vi: és paisatge, és territori, és preservació... Cuidar aquest valor afegit és el que dona fruits, sobretot a escala internacional, és el que ens porta a ser reconeguts per fer una bona feina. Som un gran exemple de superació, de passar de ser la comarca més pobra de Catalunya al reconeixement internacional, a ser un exemple per a altres comarques agrícoles. Sempre ens omplim que hem de buscar sortides per a aquestes comarques; el Priorat n’ha trobat i se n’ha sortit bé.

És clar que hem de ser singulars, però també ens hem de diversificar i hi treballem. No tothom pot viure del vi, ni tothom ha de venir pel vi. Per exemple, estem treballant a fons l’oli i altres productes de proximitat i la seva transformació. També donem valor al paisatge més enllà del vi: el senderisme al Montsant, Siurana, que té la concentració de vies d’escalada més gran d’Europa... El model del vi funciona, però tenim més coses i les estem oferint.

A tots ens agradaria que tots els municipis tinguessin cobertes les necessitats. Que el Priorat estigui on està no vol dir que no tingui problemàtiques, sobretot les pròpies d’un entorn rural: el tema de l’habitatge, l’envelliment de la població... Si s’aconsegueix habitatge vindrà més gent, i hi haurà més demanda per a serveis i comerços. El que ens falta és fer venir gent, que s’estableixi a la comarca. I també hem de tenir més cobertura en el tema tecnològic.

Molta gent treballa aquí però no hi viu. Falten serveis bàsics, costa trobar habitatge i establir-s’hi. En aquest aspecte, el Consell Comarcal i els ajuntaments estem bastant lligats de mans i peus. Ens falten les eines i els recursos.

Cal una radiografia i de fet ja tenim previst fer un cens d’habitatges, quins estan buits i d’aquests quins estan en ruïnes, quins estan tancats perquè no hi ha un propietari clar, quins no es volen llogar... per saber d’aquesta manera quins sí que poden ser destinats a nous habitatges. En sortirà una radiografia, diferent per a cada municipi, de manera que cadascun ho podrà abordar amb eines diferents, en funció per exemple de si hi ha més o menys incidència dels habitatges d’ús turístic.

Entre municipis és precari i, a més, tenim una xarxa de trens molt deficient, tot i que hauria de ser el nostre rodalies. A més, cal recordar que la nostra xarxa és la sortida d’emergència d’una nuclear i per tant hauria d’estar en unes bones condicions d’ús, però no se’n fa un bon manteniment. No hi ha la freqüència de trens que hi hauria d’haver, i anar a Barcelona és perdre tot un dia. I això s’ajunta amb les limitacions per accedir amb vehicle a les grans ciutats. Que està molt bé, hem de mirar pel medi ambient, però també cal donar alternatives a la gent que no pot entrar-hi amb el seu cotxe. I, tornant al tren, la xarxa ferroviària existeix i està estesa, no es demana cap nova infraestructura, es tracta d’aprofitar-la i potenciar-la. Si anem cap a la disminució de la contaminació, res millor que un tren elèctric.

Sempre ens sentim amenaçats. Som del parer que hem d’anar a la transició ecològica i mirar per les energies renovables, però no a qualsevol preu. És important el nostre paisatge, és el nostre patrimoni, i si això no es fa ordenat, si les energies renovables s’instauren de qualsevol manera, serà contraproduent per a tots. Aquí també s’hauria de tenir en compte el quilòmetre zero i no pas produir per a altres territoris i que et toqui un percentatge baix. Ja hi ha altres llocs que necessiten més energia renovable i que la poden produir, però en comarques com la nostra si es fa ha de ser de manera integrada i a escala. Certes coses no es poden decidir des d’un despatx, hem de valorar què diu el territori, i, si veiem que aquest territori està treballant i se n’està sortint, mirem quin model fa servir i què necessita. I hem de tenir en compte com avança la tecnologia, potser en pocs anys amb molta menys envergadura de parcs eòlics es farà molt més.

És una problemàtica que fa desenes d’anys que dura. Ara se’ns ajunta amb la consolidació del canvi climàtic, amb la sequera aguditzada que ens obliga a fer polítiques d’estalvi. L’aigua ha de ser de quilòmetre zero, malament si hem de començar a exportar-ne. Cada territori ha de comptar amb la seva aigua, i aquí en tenim. El problema és que es transvasa a un altre territori. Això potser tenia un sentit anys enrere, quan aquí no hi havia tanta necessitat d’aigua i es va fer aquest projecte de transvasament, però ara és diferent. Si l’aigua del Siurana ens marxa, no tenim alternatives. I les poblacions on va la nostra aigua sí que en tenen, com ara el minitransvasament de l’Ebre, els aqüífers... Aquí tot això és molt difícil. Per no parlar de les polítiques de protecció del riu que s’han fet aquests últims anys i que no serveixen de res si aquest espai es perd.

Per ara pesen més les concessions, tot i que es fa ressò que falta aigua al Priorat. Hem de tenir la capacitat de revertir certes coses. Si s’ha pogut fer al Ter, que en l’àmbit de Catalunya era molt important, també s’hauria de poder fer amb el Siurana, que baixa sec, tot i que ha d’abastir tota una comarca. No som de queixar-nos, ni de bon tros, i si tinguéssim una alternativa l’estaríem fent servir.

No, perquè al final el Priorat ja té ànima pròpia. I el que hem sabut és fer que aquest reconeixement internacional ens doni identitat. I ens sentim acompanyats pel país i, de fet, podem dir que és Catalunya la que se sent acompanyada pel Priorat, un buc insígnia del vi a escala mundial, i se sent orgullosa de la bona feina que es fa i que siguem un mirall. A la majoria de les comarques com la nostra, els costa tirar endavant. I la nostra feina ha donat fruits i reconeixement, i no deixa de ser una fortalesa per a Catalunya. Ens sentim còmodes amb el nostre rol i la nostra identitat dins del país.

Sí, ho serà. És un pas més en el model que volem. Però necessitem estar acompanyats d’una administració més gran. Que siguem una comarca exemplar no vol dir que no tinguem problemàtiques i que no necessitem l’ajuda de la Generalitat. És un reconeixement important però difícil, ja que cal complir unes fites i mantenir-ho. Hem de fer una aposta molt gran en l’àmbit de Catalunya.

Sí. Nosaltres tenim els deures fets, tenim clar cap on volem anar i com, i el dossier de la candidatura està molt treballat. El model el tenim i el fem funcionar i ens falta arribar a la fita i coronar-ho. Però el govern hi ha de ser i penso que hi creu.