“No he decidit si em tornaré a presentar, però mai no plegaré a mig mandat”

Ara fa temps que no l’agafo. Havia agafat la Teisa, que anava de Banyoles a Mieres. Fins i tot el que he agafat més sovint és el Garrotxa Express perquè és el més còmode per anar a Barcelona.

Tot allò que sigui reduir contaminació és bo. Ara, és evident que tornar a fer una estructura ferroviària no serà fàcil. Perquè muntar una estructura ferroviària, quan ja s’ha desmuntat, implica una inversió molt important, mirar exactament per on ha de passar, etc. Però mira, res és impossible en aquest món.

No sé si em tornaré a presentar, és una decisió que no he acabat de prendre: quan governes no tens gaire temps de pensar-hi. Ho acabarem de decidir amb l’equip i amb la gent que ens ha acompanyat sempre. En Miquel Noguer no és imprescindible per a res.

No. Jo només no vaig acabar el mandat l’any 2006 a Mieres per poder-me presentar a Banyoles a temps. I vaig plegar al setembre quan les eleccions eren al maig. Si soc escollit alcalde no plegaria a mig mandat.

No ho sé, les eleccions municipals sempre són diferents de la resta de les eleccions, perquè la gent vota l’equip liderat per la persona que creuen que millor pot defensar els interessos de la seva població.

La primera cosa que s’ha de saber per poder pactar és qui més es presentarà i quantes llistes hi haurà, i de moment a Banyoles hi haurà una llista d’Esquerra Republicana i una del PSC. Qualsevol pacte en un ajuntament sempre ha de ser per millorar la ciutat.

Quan un es presenta, això no ho preveu. És una opció que no preveus i encara menys sent alcalde. Si et digués que vaig a l’oposició, t’estic dient que ja no em presentaré. Hi ha una realitat absoluta: ens posa i ens treu la gent. En general, les alcaldies no es guanyen, es perden. No puc preveure de cap manera anar a l’oposició. Si ho hagués de fer, et cridaria per dir-te: “T’anuncio que me’n vaig.” Ara, el que no puc fer mai és donar per descomptat que seré l’alcalde.

Nosaltres hem posat Banyoles i el benestar de la seva gent al davant de tot. Hem procurat tenir la ciutat el màxim d’endreçada, el màxim de confortable i fer els equipaments que la ciutadania ens reclamava… Tenir una ciutat planificada per al futur, tenir els equipaments o millorar-los, planificar els que estiguin pendents, com ara la biblioteca o l’arranjament del museu… Quinze anys després, tenim equipaments esportius que no hi eren. Ja no recordem quan el Camp Vell era de terra, i ara és de gespa artificial. O quan hi havia dos pavellons, i ara en tenim quatre.

Ja tenim l’espai on ha d’anar, que hem aconseguit gratuïtament, i en aquest moment hi ha aprovat el pla de millora urbana de la zona. I ara ja hem fet el pla funcional de la biblioteca i ja traurem el concurs per al projecte bàsic. És una execució que tardarà entre 5 i 6 anys, com ens diu el regidor, Miquel Cuenca.

El monestir ha de ser un espai de la ciutat on sigui possible combinar totes les coses. Es va fer un pas de gegant, quan l’ús va ser cedit pel Bisbat a l’Ajuntament mantenint el culte. El monestir té moltes més opcions. I cal aquest pla en què puguem encabir totes les necessitats que pugui tenir la ciutat. Per això hem encarregat un pla d’usos.

No hi estic totalment d’acord. Jo no he sigut alcalde d’aquesta ciutat quan va ser ciutat olímpica, un segell que marca molt. Tampoc he fet cap campionat d’Europa de rem ni la tradició de l’esqui nàutic als anys 70, que també va donar molt de nom. Molts esports no es poden fer enlloc més. A més, hi ha moltes competicions que no organitza l’Ajuntament, sinó altres entitats i federacions. Hem internšacionalitzat Banyoles en el món de l’esport i hem guanyat prestigi a tot el món. Molta gent de molts països s’entrena aquí i hi viu, hi menja, hi dorm. Això dona vida econòmicament.

És evident que es fan moltes competicions, perquè Banyoles és una ciutat propícia i nosaltres hem posat moltes infraestructures esportives. Tenim dos camps de futbol amb gespa artificial, un de posat recentment. L’espectacularitat de l’esport, o de l’esport al carrer, es veu més, perquè talles carrers, perquè molestes més.

De cap manera. És

una percepció esbiaixada. Perquè no s’ha deixat de fer res per fer altres coses. Al contrari. Hem apostat sempre per l’(a)phònica. Hem col·laborat amb la Clàudia Cedó. No hem deixat de fer cap festival. Hem recuperat tradicions i esdeveniments que s’havien perdut. Nosaltres vam construir la factoria d’arts escèniques, un impuls a la cultura banyolina, on no només es fan arts escèniques i s’hi assagen, sinó que és una sala més de cultura i de teatre de la ciutat de Banyoles. Vam acabar l’auditori, s’ha recuperat el cinema. Estem arreglant el museu. Estem creant una sala d’exposicions a la plaça Major. Hem comprat patrimonialment Can Terrades. No s’ha sacrificat cultura per esport. Jo crec que una cosa és més espectacular i al carrer, i que l’altra queda més tancada. 400 alumnes de l’escola de música no es veuen ni se senten, però els 200 nanos que fan rem a l’Estany es veuen molt més.

És que no s’havia donat mai això que ha passat ara. Hem passat de 20.000 habitants de manera fixa. I per tant la llei et permet fer uns serveis socials propis. Ens pensem que Banyoles no hauria fet uns serveis socials propis abans si hagués passat dels 20.000 habitants?

No. Vull recordar una cosa molt clara: les escombraries són una competència municipal. I quan vaig arribar a l’alcaldia, el 2007, l’Ajuntament prestava el servei a la ciutat i el Consell Comarcal, als municipis de la comarca, de dimensió mes reduïda que Banyoles. Banyoles tenia el seu contracte i el Consell Comarcal, el seu. El 2010, com que Banyoles i el Consell havien de fer un nou contracte d’escombraries, vam decidir unificar-lo. Bàsicament per donar més volum al Consell Comarcal i hem continuat així fins ara. El contracte no funciona i, llavors, quan tu tens molts problemes amb les escombraries has de buscar una solució perquè la gent de Banyoles no es dirigeix al Consell Comarcal, sinó a nosaltres. No teníem cap competència sobre l’empresa adjudicatària i no li podíem exigir res. No critico en cap moment el Consell, perquè sempre ha estat disposat al que hagi calgut perquè el tema de les escombraries millorés. De fet, ha funcionat força malament, no només a Banyoles, sinó a tota la comarca.

Nosaltres vam decidir tenir el control sobre l’empresa a la qual s’adjudicava el contracte d’escombraries. El nostre sistema no era el mateix que tenien d’altres a la comarca. Per tant, què vam fer? A més ho vam fer de manera conjunta: un sol procés de licitació per als dos contractes. El de Banyoles i el de la resta de la comarca. Per tant, si això hagués volgut ser un càstig cap al Consell Comarcal, s’haurien fet dos processos de licitació. Si nosaltres haguéssim volgut castigar al final, ho hauríem tret tot. Ara nosaltres tenim el control absolut de l’empresa, que era la finalitat que volíem per justificar qualsevol decisió de cara a la nostra ciutadania, ara està funcionant molt millor i ho estem posant al dia i millorant… Estem reduint l’entrada de tones a l’abocador; per tant, vol dir que es recicla més i que estem en la bona línia de les escombraries. Banyoles no va contra ningú i encara menys contra el Consell Comarcal, del qual formem part. Només faltaria! Només volem millorar el sistema per als ciutadans.

Posem-ho en context. Quan Banyoles tenia 18.000-19.000 habitants i l’Ajuntament era governat per ERC i el Consell, per CiU, el servei el prestava el Consorci de Benestar Social Pla de l’Estany-Banyoles. I ara què passa? Ara passem de 20.000 habitants i tindrem uns serveis socials que s’adaptaran a la problemàtica, que a Banyoles no és comparable amb la de cap poble de la comarca. Com un ou i una castanya. Ara el Consell Comarcal prestarà, com a àrea de serveis socials de la comarca, aquells serveis que afectin els 10 pobles de la comarca restants. No és una qüestió de si governa ERC, seria el mateix encara que governés un altre partit, és perquè passa dels 20.000 habitants.

Certament, hi ha dos mons diferents, quan vas a comprar no veus l’estany i quan vas a l’estany no entres al centre. A Banyoles la gent hi ve a veure l’estany. Aparca, camina i, quan és l’hora, se’n va. Sovint a Besalú. Hem intentat buscar la manera perquè la gent sigui acompanyada cap al centre de la ciutat. Hem convertit en zona de vianants el centre històric i té l’èxit que té. Ho hem anat unificant, buscant els recs, hem anat posant indrets per fer possible la interacció entre l’estany i el centre de la ciutat. També volem fer un enllaç en bicicleta cap al centre de la ciutat, fent algun mirador… Hem fet rutes turístiques i reclams, com ara obrir l’arqueta de Sant Martirià... Del monestir a l’estany és un espai curt, però són realitats molt diferents.