“Ara és el moment del Besòs; volem generar un model metropolità propi”

Continuar sumant forces. Això no va ni de cadira ni de càrrecs. Volem anar creixent i que els ciutadans ens situïn on creuen que hem de ser. A partir dels resultats, prendrem les decisions responent a la confiança que ens dipositin els adrianencs.

Sí. Estem oferint un projecte molt sòlid i clar. Esperem guanyar forces. Si se sumen al nostre projecte persones d’altres partits, vol dir que som l’opció més útil i transformadora.

N’estic convençut. En Gabriel és una persona propera, amb un discurs entenedor, i és un perfil que ens ajudarà a sumar. És un valor que estigui tan a prop i la relació tan bona que tenim amb ell. Ens ajudarà en la campanya electoral per guanyar confiança, i també quan hàgim de dur a terme les accions que volem fer al territori.

S’enfortirà. Una de les coses que volem és un Sant Adrià més net, més segur, més cívic. Al capdavall, el que volem és crear identitat: que la gent senti que la ciutat és seva. El nostre projecte crea oportunitats, fa ciutat i fa país. I això ajuda a situar Sant Adrià en el mapa amb coses positives.

Hem decidit molt. És el primer PDU de la Generalitat que passa pels plens en totes les seves fases. Abans no havia passat mai. Sant Adrià ha pogut decidir, i molt. Fa cinc anys que estem participant en el debat del futur de les Tres Xemeneies. D’altra banda, Sant Adrià va demanar ajut a la Generalitat justament per la capacitat que té el país de portar projectes potents que ens ajudin a generar marca i fer que passin coses positives. Sant Adrià sola no hauria estat capaç de portar-lo més enllà, per la falta de projecte de ciutat dels socialistes i la falta de lideratge en aquell moment. Hem de tenir en compte que aquest és l’últim espai de costa que queda per edificar. Vam fer una llista del que esperàvem i volíem per a les Tres Xemeneies i s’ha complert gairebé tot. És un cas clar de política que s’ha fet des de baix, des del territori. No ha vingut res imposat des de dalt. Vam dir que es reservés una quantitat per a activitat econòmica; no volíem que tot fos habitatge.

És legítim que ho pensin. No ho compartim. Una ciutat que té el mercat en tensió –i això també ho indica la Generalitat– necessita habitatge. I justament això farà que la gent que ha nascut a Sant Adrià pugui continuar vivint-hi, sobretot els joves i les persones de renda més baixa. Ara no hi ha pisos de lloguer de protecció oficial. Amb aquest projecte garantim que els adrianencs es quedin amb una primera bossa de pisos de lloguer de protecció oficial. Tenir 800 pisos d’aquest tipus farà que molts joves no se n’hagin d’anar. L’altre 50%, tot i que seran de compra, també seran de protecció oficial. Seria negatiu si es fes des d’un punt de vista especulatiu o s’hagués deixat de banda el territori; no ha estat el cas. Cal mirar els projectes que hi havia fa cinc anys i comparar-los amb els que es duran a terme. El canvi és radical. Això demostra que Sant Adrià hi ha participat molt.

Des del nostre punt de vista, el PDU ja ho preveu. De fet, també es preveu molt d’espai per a equipaments: escoles, CAP, etc. No estem parlant de qualsevol cosa... Estem parlant que a la nau de turbines hi caben 30 biblioteques nacionals! És que hi cap un hospital! Hi cap una escola, i dues i tres! I un centre de formació professional!, que és un dels compromisos de la Generalitat. D’equipaments, n’hi caben moltíssims, i més que n’hi hauran de cabre, perquè si el Catalunya Media City s’hi instal·la, serà necessària una formació específica per complementar la tasca del hub audiovisual.

Hem insistit molt a posar el focus en el riu, que no sigui una frontera, sinó un punt de trobada. Des del moment en què vam aterrar, el 2015, vam lluitar per evitar que la gent pugui fer malbé la desembocadura del Besòs. Hem exigit a la Diputació i a l’Ajuntament que es fessin patrulles conjuntes d’agents rurals, policia local i mossos, i ara estan funcionant. Ho estem reivindicant des de fa molt i celebrem que ara s’hagi fet. S’ha d’aconseguir que el riu tingui una catalogació i que acabi sent patrimoni natural.

Sí. Pensem que reequilibrar és positiu. En moltes ocasions, tenim això: el tòpic de pobresa, de rendes baixes, i això ha canviat. La diversitat que hi ha a la nostra ciutat és positiva perquè s’ha reequilibrat. Una dada: el 50% del pressupost de l’Ajuntament va a serveis socials. Volem que això es vagi revertint i que els ciutadans vulnerables se’n vagin sortint.

Amb paciència, perquè els canvis no són ràpids, i posant-hi tota la voluntat, esforços i recursos que requereix un barri amb la complexitat de la Mina. El més important és dotar-lo d’un contingut més social. El Consorci de la Mina fins ara ha fet una feina urbanística imprescindible que ha quedat truncada a partir de la crisi del 2008. Ara hem de tornar a potenciar el consorci amb un vessant més social, orientat a donar més oportunitats, i un vessant educatiu, perquè transformi el barri tal com ens agradaria. La Generalitat ja està fent una feina titànica aconseguint els recursos per enderrocar l’edifici Venus. És un símbol del que volem fer: esponjar el barri i centrar-nos a generar oportunitats laborals, amb referents positius per als infants. D’altra banda, caldria implicar-hi més Barcelona, i nosaltres, en aquest sentit, tenim bona col·laboració amb els nostres companys perquè ajudin els nostres barris.

Més aviat no. Sant Adrià hem estat l’habitació dels mals endreços de Barcelona, on històricament ens han col·locat equipaments contaminants; hem estat l’endoll de Barcelona pel fet de tenir totes les centrals hidroelèctriques i les de cicle combinat... I l’últim ha estat haver de donar cabuda al tanatori crematori. Ara toca revertir aquesta situació. I, en aquesta línia, també hi incloem els nostres polígons industrials, que a poc a poc han de deixar de ser l’herència industrial contaminant per entrar a formar part de la indústria del segle XXI.

[Somriu] Hi ha diferències notables. Quan parlem de seguretat, parlem d’un reforç policial al carrer, amb agents visibles i pròxims, però també de la perspectiva de gènere en l’àmbit de l’urbanisme; és a dir, posar fi als racons foscos, i això vol dir il·luminar més els carrers. És essencial. Ara mateix no ho tenim. Per exemple, estem sense contracte d’enllumenat públic. Quan parlem de seguretat, ens referim també al manteniment dels carrers, que la gent no caigui, com ha passat a escassos metres de la plaça de la Vila, al carrer Bogatell fa pocs dies. Defensem un model de seguretat que incideix més en la prevenció, i això vol dir fer campanyes de conscienciació, educació... Quan parlem de neteja, ens referim a la situació de brutícia que hi ha a la ciutat, i volem afrontar-ho igual que la seguretat: no es tracta d’invertir més en neteja, sinó de plantejar-nos si s’està fent tot el que cal per erradicar l’incivisme. En vam parlar en el ple i l’equip de govern s’ho mira com si fos irremeiable. Nosaltres no ho veiem així, i per canviar la situació s’ha de ser proactiu; per tant, has de fer accions concretes per posar-hi remei. L’incivisme és part del problema, però no és pas tot el problema de la brutícia.

Tenim la voluntat d’intentar-ho. Tampoc volem competir amb ningú. El pes de les inversions i l’activitat econòmica se n’havia anat cap al Baix Llobregat, però crec que ara és moment del Besòs. Des d’ERC estem teixint molts contactes amb el nostre entorn, amb la mirada posada a generar un projecte metropolità que vagi més enllà de les nostres ciutats.