FILO CAÑETE CARRILLO
ALCALDESSA DE SANT ADRIÀ DE BESÒS (PSC)
“No soc partidària d’una política d’enfrontament, no construeix”
L’alcaldessa reivindica un canvi en la forma d’actuar de les forces de l’ordre per tal que destinin més recursos a posar fi a la venda de droga a la Mina
Cañete eludeix parlar del Baix Llobregat però diu que ja és hora de “repartir; redistribuir la riquesa”
Fins que la droga no desaparegui de la Mina no podem parlar d’un barri millor
Estem donant molts serveis als habitants d’Artigues, que són de Badalona, això no es pot obviar
La construcció d’habitatge a les Tres Xemeneies ajudarà a resoldre un desequilibri
El 9 d’abril del 2021, Filo Cañete era designada alcaldessa de Sant Adrià de Besòs en substitució de l’històric Joan Callau, que havia dimitit un mes abans. Nascuda l’abril del 1970 a Barcelona, viu a Sant Adrià des de fa molts anys. Reivindica que el seu nom és Filomena, “que vol dir passió”. Afirma que l’apassiona treballar per la seva ciutat. Prefereix les persones a les pedres, segurament per aquest motiu quan el 2007 Jesús María Canga la va convèncer per anar a les llistes del PSC va ser responsable de la cartera d’Afers Socials.
Fa tot just un any i mig assumia el relleu a l’alcaldia. Quina valoració fa d’aquest període?
Molt intens i difícil. Veníem d’una pandèmia i ara tenim una guerra, i tot això en una ciutat amb unes necessitats històriques. S’havien de resoldre coses després de dos anys d’aturada. Si un mandat de quatre anys costa, imagina’t un de dos.
Ha estat la primera dona que ha arribat a l’alcaldia de Sant Adrià des de la democràcia. Com es veu i com governa la ciutat amb ulls de dona?
Quan era regidora portava, precisament, les polítiques d’igualtat. Vam ser pioners al seu moment i vam identificar una sèrie d’actuacions i programes en què centràvem l’atenció en la dona per posar-la en el mapa de la política actual. Aquest és un recorregut que ja hem fet des de fa molts anys. Anem incorporant aspectes com el que ara en diem visions de gènere en la política transversal. Estem convençuts i convençudes que és des de l’àmbit de l’educació des d’on pots treballar millor la visió de gènere, d’igualtat d’oportunitats. Hi ha lleis, hi ha voluntat, però socialment no ha calat. Si ho haguéssim assolit no hi hauria encara dones que moren assassinades per violència de gènere. Una violència que no és pròpia d’una franja d’edat determinada. En els joves també hi ha la idea de la supremacia del mascle. Malgrat tot, hem fet una feina molt bona des de l’escola i hem aprovat el nou pla d’igualtat, amb una regidora que el lidera.
El consistori està avui molt atomitzat, amb només dues forces majoritàries (el PSC i ERC). Si desapareixen partits com Ciutadans i MES, el PSC concentrarà el vot?
Tinc el desig de poder-ho fer. Avui necessites una majoria consolidada i estable, i això no sempre t’ho dona una coalició de forces. Això no passa només a Sant Adrià de Besòs. Hi ha d’haver un consens basat en l’interès per la ciutat i no tan partidista. Treballem per assolir aquest objectiu.
Prové de l’àmbit professional de la psicologia i la inserció laboral i ha fet molt èmfasi en les polítiques socials. Sant Adrià encara té molts desequilibris en aquest aspecte.
Hi ha molta vulnerabilitat. No podem obviar que hi ha barris com la Mina on hi ha situacions de desestructuració i hi ha un factor vital, clau, un eix vertebral: la droga. Fins que no desaparegui la droga de la Mina no podem parlar d’un barri millor, quan és un lloc que mereix millorar. Hi ha gent treballadora que vol sortir-se’n. Aquest problema genera desequilibris en la mateixa ciutat.
Catalunya té un gran deute amb Sant Adrià: l’enderrocament de l’edifici del carrer Venus a la Mina.
Ja s’hi ha donat el tret de sortida. L’oficina tècnica de Venus ja està en marxa per tractar la qüestió social, que és la part més difícil. Tirar un edifici a terra és molt fàcil. Aquest compromís està en marxa i espero que els canvis en el govern de la Generalitat no impliquin cap aturada. Sí que és veritat que tornem a estar en una situació feble en el Consorci de la Mina perquè hi ha d’haver un nou nomenament de la presidència.
Han demanat diverses vegades reforços policials a la Mina, però des d’altres administracions no els donen resposta.
No ens donen la resposta que a nosaltres ens agradaria tenir. Soc conscient de les limitacions dels recursos, però si les coses no funcionen tal com s’estan fent, s’han de fer canvis o treballar perquè n’hi hagi. No és tant que hi hagi més presència policial com que es faci més investigació i hi hagi més coordinació entre les forces i la mateixa comissaria. Però què reclamo? Reclamo que hi ha situacions a la Mina que no es poden abordar només amb el que tenim ara, tant amb policia local com amb els mossos, es necessita un altre tipus de força, que pugui transmetre el missatge que determinades conductes no poden continuar. Estic farta de dir-ho: qualsevol situació que pot ser un incompliment de l’ordenança pública a la Mina pot revertir en una situació d’aldarulls, que pot ocasionar que no es pugui garantir la integritat física dels agents. Davant d’això, si es munta un dispositiu, s’ha de poder garantir, sigui amb la Brimo o amb els ARRO. Fins i tot he ofert la possibilitat que aquestes forces especials tinguin una seu a Sant Adrià. La seva presència pot ajudar a canviar un problema que fa temps que dura: l’apoderament de l’espai públic. Aquesta actitud és minoritària però té molta força. Ataquem d’una altra manera. El 2003 hi havia 100 mossos; ara no s’arriba a aquesta xifra. Ajudaria molt augmentar la dotació. Hi ha un conveni en aquest sentit que no s’ha renovat perquè no hi ha hagut voluntat de fer-ho. Reclamo que es renovi.
Sant Adrià està creixent i està atraient ciutadans de Barcelona, fins a quin punt la nova realitat socioeconòmica és compatible amb l’existència de la Mina?
No podem dir als ciutadans que no vinguin. Tothom és benvingut a Sant Adrià sempre que la seva actitud sigui bona i saludable des d’un punt de vista comunitari. Estem envoltats per grans pressions: amb Barcelona, amb gairebé un milió d’habitants i amb barris com el Besòs; amb Badalona, amb més de 200.000 habitants, amb barris complexos com Sant Roc i Artigues... I no podem obviar la realitat: molts serveis els estem donant a aquesta població des de Sant Adrià. El comerç dona la benvinguda a aquesta possibilitat. I després, una ciutat com Santa Coloma, amb la qual també hi ha confluència positiva amb el que implica el riu. Quan es pacten coses en un barri de Barcelona, a Badalona, a Sant Adrià o a Santa Coloma, passen coses a la resta del Barcelonès Nord. Per tant, hi ha una necessitat territorial perquè tot queda afectat.
Per què no hi ha més coordinació entre Badalona, Sant Adrià i Santa Coloma que durant dècades han tingut alcaldes o alcaldesses del mateix partit, el PSC?
Sí que n’hi ha, però som molt conscients que si hi ha riquesa en una de les ciutats n’hi ha al seu entorn, i si hi ha vulnerabilitat, també afecta els altres. És com una taca que s’expandeix. Des de l’àmbit supramunicipal, hi ha d’haver actuacions territorials. Ara nosaltres estem en situació de vulnerabilitat i sí, s’ha d’aportar riquesa a qui ho necessita; els socialistes ho sabem. La reivindicació hi és.
Parlant clar: el Baix Llobregat no s’ho ha de quedar tot...
Hem de repartir, igual que les oportunitats. Redistribució de la riquesa.
Sant Adrià té dos veïns “difícils”: Barcelona i Badalona. Amb Barcelona la relació no sembla fàcil, els municipis metropolitans van deixar el Consorci del Besòs per l’actitud de Barcelona.
No crec que sigui difícil. Hem anat millorant. No diria que no hi ha bona interlocució. Hi ha un espai que hem d’aprofitar. Això s’ha entès. Al seu moment vaig intentar subratllar-ho i em van escoltar.
És políticament molt correcta...
[Somriu] Pel bé de tots i totes. No soc una persona partidària d’una política d’enfrontament; crec que no construeix. Vull sumar i construir.
Deu ser complicat canviar una mentalitat de dècades, quan et veuen com l’habitació dels mals endreços.
Sempre hem dit que Barcelona té un deute amb Sant Adrià, i concretament amb la Mina. No ho vull dir des d’un punt de vista negatiu, perquè no hi aporta res. Amb bones paraules, bon tarannà i oferint possibilitats es pot arribar a una bona entesa.
Les relacions amb Badalona les condiciona qui hi governa?
He de dir que vaig estar uns mesos relacionant-me amb un altre govern a Badalona i des d’un punt de vista institucional es va mantenir la interlocució en relació amb els projectes que implicaven les dues ciutats, com ara les Tres Xemeneies. No en tinc cap queixa; al contrari. I ara hi ha una interlocució encara més bona, perquè som companys.
No hauria estat necessari que Badalona i Sant Adrià haguessin liderat junts una campanya per treure el tren de la façana marítima?
Nosaltres demanem cobrir la C-31 i traslladar el tren. No hem anat de la mà amb Badalona perquè és una actuació molt específica i concreta a Badalona, però coincidim en la reivindicació de cobrir l’autopista i rodalies.
Catalunya Media City, el Barcelona Cable Landing Station... La transformació de Sant Adrià la fa l’Ajuntament o la fan des de fora?
Hi participa l’Ajuntament! Sí que és veritat que anem de la mà del govern de Catalunya, però Sant Adrià i Badalona hem parlat i ens han escoltat. És una oportunitat única per a la ciutat i per al territori.
Està satisfeta de com ha quedat el dibuix final de l’àrea de les Tres Xemeneies?
Sí, tenint en compte que és un espai privat. Per fi hem donat el tret de sortida per desenvolupar-ho. Feia molts anys que se’n parlava i no s’hi feia res. Ara en un espai privat hi ha un desenvolupament impulsat per l’administració pública.
Els veïns continuen pensant que s’hi faran massa habitatges.
És un PDU amb més percentatge d’espai verd, d’activitat econòmica respectuosa amb el medi, i hi haurà habitatge que ajudarà a equilibrar situacions de desequilibri. Per tant, massa? Comparat amb què? Comparat amb altres PDU no és massa. Comparat amb menys habitatges, evidentment és massa. S’ha treballat amb la part privada per rebaixar la densitat d’habitatges i això s’ha de remarcar.
Construir en zona inundable no és una temeritat?
Avui es té en compte un document que diu una sèrie de coses que poden passar d’aquí a 50 o 100 anys, i que també especifica una sèrie de mesures i actuacions per evitar o eliminar determinades possibilitats. Aquestes accions fan que aquesta zona sigui privilegiada, perquè en altres PDU segurament no estan previstes. S’hi introdueixen recursos tenint en compte situacions que poden passar. Per això no és temerari.
No haurien de treure’n més suc, de la riba del Besòs i del riu?
La setmana passada vam tenir el primer espai ludicofestiu per ser ambaixadors d’aquest recurs, que és molt utilitzat. L’hem recuperat, però hem de continuar apostant per treure encara més profit del riu. El Consorci del Besòs és un dels aspectes que hem de treballar amb més èmfasi
.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.