El govern etíop i els rebels de Tigré acorden cessar les hostilitats

El Govern d’Etiòpia i els rebels de la regió del nord etíop de Tigré, en guerra des del 2020, han acordat cessar les hostilitats, ha informat avui l’alt representant de la Unió Africana (UA) per a la Banya d’Àfrica, l’expresident nigerià Olusegun Obasanjo.

“Les dues parts del conflicte etíop han acordat formalment un cessament de les hostilitats”, ha anunciat Obasanjo en una compareixença a Pretòria, on va començar el diàleg de pau entre els dos bàndols, sota l’auspici de la UA, el 25 d’octubre passat.

En un acte celebrat al centre de conferències del Ministeri de Relacions Internacionals i Cooperació de Sud-àfrica, l’alt representant ha assenyalat que les dues parts han aconseguit un acord de pau que també implica un “desarmament sistemàtic, ordenat, suau i coordinat”.

El Govern etíop i el Front Popular d’Alliberament de Tigré (FPLT) s’han compromès, així mateix, al “restabliment dels serveis, l’accés sense traves als subministraments humanitaris”, així com a la “protecció dels civils, especialment dones i nens “, a Tigré.

“Avui és el començament d’un nou clarejar per a Etiòpia”, ha subratllat Obasanjo.

A més, l’exmandatari nigerià ha indicat que la UA assumirà “el monitoratge, la supervisió i la verificació de la implementació” de l’acord.

“Aquest no és el final del procés de pau, és el començament”, ha advertit Obasanjo, flanquejat pels altres dos membres de l’equip de mediació de la UA: l’exvicepresidenta de Sud-àfrica Phumzile Mlambo-Ngcuka i l’expresident kenià Uhuru Kenyatta.

Després de les declaracions de l’alt representant, el viceministre etíop d’Afers Estrangers, Redwan Hussien, assessor de Seguretat Nacional del primer ministre d’Etiòpia, Abiy Ahmed, i el representant de l’FPLT, Getachew Reda, han signat l’acord de pau.

Redwan i Getachew han fet una encaixada de mans després de la signatura, seguida per un aplaudiment a la sala.

“El nivell de destrucció és massiu. Agraïm als nostres germans de l’altra banda per deixar enrere aquest període. El poble d’Etiòpia exigeix pau i harmonia, desitja desenvolupament”, ha afirmat el viceministre etíop.

“Ara hem signat un acord. Deixarem enrere el passat. Aconseguir la pau ha resultat difícil. Centenars de milers han mort”, ha apuntat, per part seva, Getachew, que ha manifestat la seva esperança que “ambdues parts respectin aquest acord”.

Un parell d’hores després, Abiy Ahmed ha reaccionat des d’Addis Abeba assegurant que el seu “compromís amb la pau es manté ferm”.

“I el nostre compromís de col·laborar per a la implementació de l’acord és igualment fort”, ha emfatitzat el primer ministre etíop en un comunicat, al afegir que “l’acord signat avui a Sud-àfrica és monumental per fer avançar Etiòpia”.

En una entrevista amb mitjans estatals xinesos publicada aquest dilluns, Abiy havia expressat la seva esperança d’aconseguir la pau, sense fer cap referència directa a les converses a Pretòria.

“Estem treballant per la pau, estem intentant convèncer l’FPLT que respecti la llei del país, respecti la Constitució i actuï com un estat a Etiòpia”, va dir el líder etíop a la televisió xinesa CGTN.

L’Executiu etíop i l’FPLT, que governava la regió abans d’esclatar la guerra, van acceptar a principis d’octubre una invitació de la UA per a un diàleg de pau previst a Sud-àfrica per al 8 d’aquell mes, que es va posposar per motius logístics.

Fins aleshores, els rebels havien estat reticents a un procés afavorit per la UA per la seva desconfiança cap a Obasanjo, que consideraven proper a Abiy, guanyador del Premi Nobel de la Pau el 2019.

Tot i la disposició dels dos bàndols a negociar, la situació sobre el terreny s’ha vist marcada les últimes setmanes per un empitjorament del conflicte, en què Etiòpia, amb el suport de les tropes d’Eritrea, ha pres el control de diverses ciutats de Tigré.

El Govern d’Etiòpia havia responsabilitzat els rebels de la intensificació de la contesa des del 24 d’agost passat.

Aquest dia, tots dos bàndols es van culpar mútuament de reprendre les hostilitats i trencar la “treva humanitària indefinida” vigent des del març passat.

Des de la fi de la treva, l’ONU, la UA, la Unió Europea i els Estats Units han alertat sobre l’augment dels combats a la regió, que ha resultat amb la mort de civils i de treballadors humanitaris, i han exigit el cessament immediat de les hostilitats.

La guerra va començar el 4 de novembre del 2020, quan Abiy va ordenar una ofensiva contra l’FPLT en resposta a un atac a una base militar federal i després d’una escalada de tensions polítiques.

Milers de persones han mort i uns dos milions s’han vist desplaçades a causa del conflicte.