Que el record de Kira sigui llei

El Congrés viu sovint en una bombolla tan inflacionària de discursos que la paraula autèntica nascuda del dolor remou les consciències de l’edifici. “No és normal que una nena com la Kira amb 15 anys decideixi que no val la pena viure. De debò que això no els importa, als governants?”, es preguntaven José Manuel López i María José López a la Carrera de San Jerónimo davant els lleons Daoiz i Velarde. Amb motiu del Dia Internacional contra la Violència i l’Assetjament Escolar i al costat de més mares i pares, els pares de la Kira, l’alumna de 3r d’ESO del Pare Manyanet de Sant Andreu que es va suïcidar el 19 de maig del 2021 quan era víctima de bullying, han portat al Congrés 231.000 firmes recollides a través de Change.org per exigir una llei d’assetjament escolar i han mantingut reunions amb el govern espanyol per alertar que les dades estadístiques actuals no són reals i que la inversió és insuficient.

Després de visitar el registre del Congrés dijous a dipositar-hi el pes de 231.000 firmes (que continuen a l’alça), els pares de la Kira es van reunir amb la ministra d’Educació, Pilar Alegría, i el secretari d’estat d’Educació, José Manuel Bar, que confessa que estan “consternats” pel relat que han escoltat. “Sembla que a Espanya parlar del suïcidi fa molta por. Quan diem que som pares d’una nena morta, la gent fuig. Qui vingui a saludar-nos és que és un polític valent”, assegura José Manuel López. Al ple del Congrés, la líder de Cs, Inés Arrimadas, que per circumstàncies personals coneixia la nena, havia exigit explicacions en la sessió de control del 22 de setembre del 2021 a la ministra de Sanitat, Carolina Darias, sobre la demora a l’hora d’implantar l’estratègia de salut mental que està aprovada des del juliol del 2020. “Els pares de Kira López ens demanen a tots que la seva filla no sigui una xifra”, sentenciava Arrimadas.

En les reunions amb el govern, els pares han alertat de la falsedat estadística. “Actualment quan uns pares comuniquen al centre que el seu fill abandona aquella escola, has de dir que no t’agrada el col·legi o que hi ha un canvi de domicili. Quan un nen és víctima d’assetjament el motiu del canvi de col·legi no és possible registrar-lo i això fa que les estadístiques oficials siguin falses. Pretenem que hi hagi estadístiques reals d’assetjament escolar i que quan un nen ho pateix es registri que el nen se’n va d’aquella escola per aquest motiu, que ara no passa, i que el nen se senti segur i no vagi amb por a l’escola. Els nens han de ser feliços a l’escola. S’ha d’invertir més en intel·ligència emocional i no només en l’intel·lectual, i formar els mestres per saber ensenyar els nens a gestionar les seves emocions i les emocions de la resta”, avisen.

Si bé la inversió als pressupostos estatals del 2023 ha augmentat de 5 milions a 20 milions, els pares contextualitzen aquesta xifra: “Si dividim 20 milions entre 34.000 centres educatius ens surten 600 euros. Això és xavalla.” Després de lamentar que en el protocol català “qui decideix si s’aplica o no és el col·legi i si prioritza la reputació abans que la seguretat del nen, no s’aplicarà” i que ara “la inspecció educativa pregunta a l’escola si hi ha assetjament i no ho pregunten a la víctima ni als pares”, demanen que l’assetjament escolar sigui considerat delicte –“per què un delicte al carrer té més conseqüències que un delicte que es produeix en un centre educatiu?”, es pregunten– i que hi hagi conseqüències per als centres educatius que mirin a un altre costat.

Després de la intensa agenda a Madrid en un viatge pagat de la seva butxaca, els pares de la Kira no parlen de fortalesa. “Nosaltres no som forts. Quan hem arribat a l’hotel a Madrid o quan hem tornat a casa a Barcelona plorem... I plorem cada dia. Ja no vivim, sobrevivim, hem de seguir i sabem que amb el que fem més d’un nen se salvarà”, relata José Manuel López al costat de la fotografia de la Kira que sosté amb orgull María José López. Kira s’ha convertit ja en símbol de la lluita contra el bullying. El Congrés ha de dirimir ara si una llei mereix el seu nom perquè les seves últimes paraules –“mami, papi, us estimo molt i sou els millors i sento haver fet això”– no les torni a escriure cap nen mai més.