“No venim a gestionar Premià de Mar, el que volem és transformar-lo”

Ara entrem en època electoral i la Marta vol estar assabentada de tot el que estem fent en el municipi i dels nostres problemes. En altres municipis potser tenen la solució als problemes que tenim a Premià de Mar o a diferents poblacions i és una manera de compaginar-nos entre tots els que vam anar allà. Hi vam anar molts companys i companyes del Maresme i el Barcelonès Nord i això també va molt bé perquè crea aliances i sinergia amb els municipis veïns que, potser a la llarga, ho requerirem.

Doncs perquè no vam tenir els 11 regidors mínims necessaris per assolir-la. Ens vam quedar a un, a 10. Teníem un pacte fet, un acord signat amb quatre forces polítiques. En l’últim moment, una d’aquestes va recular i no es va assolir aquesta majoria. Però la intenció i les ganes de fer-ho hi eren.

No va poder ser possible. En un municipi el que preval molt és la persona i el projecte. Quan veus que no hi ha voluntat de canviar un projecte ni canviar cap a una nova visió del municipi, aleshores no t’hi aboques. A més, s’ha de pensar que ERC era la primera vegada que tenia 5 regidors i que obtenia uns resultats històrics a Premià de Mar. A l’hora de fer les enteses i els pactes, miràvem molt el camí que fèiem, sobretot abocats amb el que es deia en la campanya electoral.

Quan van acabar les eleccions hi havia dues formes possibles d’entesa: l’una era uns acords en l’àmbit independentista, on hi havia la Crida, ERC i Junts; i l’altra era un pacte molt més progressista i d’esquerres en el qual aquí sí que entrava el PSC, la Crida, Premià En Comú Podem i nosaltres. El primer no va ser. Va ser absolutament impossible perquè la relació entre la Crida i Junts era inviable i vam anar a la segona opció, en la qual es va arribar a signar un document per desenvolupar un projecte. El que volíem nosaltres era presentar un projecte a la ciutadania i, sobretot, discutir-nos abans de signar aquest acord sobre aquells problemes que ens separaven, com podria ser Can Sanpere.

Per mi és una tasca continuista. No hi ha una projecció de ciutat on vulguis fer una transformació. És un tema que ens preocupa perquè nosaltres treballem molt amb dades comparant el nostre municipi amb l’entorn. Municipis com ara Premià de Mar, el Masnou i Vilassar de Mar no són gaire diferents en moltes coses. Després resulta que Premià de Mar –i no ho diem nosaltres, ho diu la Diputació de Barcelona, governada pel PSC i Junts– estem situats en tot a la cua del Maresme. Aquest és un tema que ens preocupa perquè Premià de Mar té molt de potencial i moltes ganes d’arribar i de créixer, però no hi ha manera. No obstant això, el balanç és una mica esbiaixat perquè enmig ens ha passat el tsunami de la pandèmia, desdibuixant-ho tot. Penso que ens ha faltat la força i l’empenta, tot i que pel que fa a la pandèmia ens hi hem abocat tots. Però el balanç que faig del govern és bastant pobre.

No hem vist cap canvi que hagi fet pensar que hi hauria una millora. És veritat que la relació que jo tenia amb l’anterior alcalde, Miquel Àngel Méndez, en relació amb el nou alcalde, Rafa Navarro, és diferent. En Rafa és una persona que conec des de fa molt de temps i era una relació que podia millorar. De fet, no hi ha cap mena de problema, tot i que ens tirem els trastos pel cap i ens diem les coses com són.

Hem incidit en moltes coses, perquè estan governant en minoria. Per tant, hi havia moltes coses que passaven per les nostres mans. Nosaltres ens sentíem proactius i propositius en el funcionament del govern fins que va aparèixer la figura de Ciutadans, que ho va capgirar d’alguna manera, i ells van obtenir la seva estabilitat governamental amb Ciutadans a canvi d’un càrrec eventual.

Premià té molts problemes. Té problemes d’habitatge, d’incivisme, de seguretat, mobilitat... El poble està carregat de problemes i per això afrontem el 2023 com un autèntic repte. No venim aquí a gestionar Premià de Mar, el que volem és transformar-lo. És posar el municipi en el mapa del Baix Maresme. Volem promocionar àmbits com ara el comerç i la indústria. Som l’únic poble del Baix Maresme que no té indústria però els pobles de l’entorn sí que la tenen. Aquí ens hauríem de formular la pregunta de per què les empreses no trien Premià de Mar i sí que trien els municipis de l’entorn tot i compartir el mateix polígon industrial. Volem evitar que Premià de Mar s’acabi convertint en una ciutat dormitori. Volem una ciutat viva i en la qual tothom se senti orgullós de viure-hi.

De moment no et puc dir res perquè no l’hem vist. Però sí que s’ha de matisar una cosa: ens vam abstenir en el pressupost del 2021 amb un acord signat amb l’equip de govern, i no es van complir la majoria d’aquests acords. Pel que fa al del 2022 vam dir públicament que una de les condicions perquè hi votéssim a favor era fer fora aquest càrrec de confiança de Ciutadans i trencar aquest acord que ningú entén. Com es pot comprovar, no vam donar suport als comptes perquè continua aquest acord amb Ciutadans i aquest càrrec de confiança, que ningú sap què està fent en aquest Ajuntament i que costa molts diners al municipi, encara continua sent part activa d’aquest consistori.

És un situació que no entenem i no comprenem que, venint d’on venim, [el govern] arribi a una entesa amb Ciutadans i que sigui aquest partit el que està donant estabilitat a aquest govern des de fa tants anys.

Can Sanpere s’ha d’expropiar perquè tenim els diners, perquè tenim l’acord de ple i perquè anem justos de temps. La resta són excuses. Jo penso com el conjunt del municipi: Premià necessita aquest espai, necessita que l’obrim, que tirem les parets a terra i que comencem a gaudir d’un espai que és del poble i ha de ser del poble. I, fins que això no passi, deixem-nos d’excuses i banalitats i anem a assolir-ho. Perquè és un tema que s’allarga. Aquí els temes s’allarguen molts anys, i això cansa la gent. Tot i això, hem de posar els peus a terra i Can Sanpere és un problema per a Premià de Mar perquè ara anirem a una fase d’expropiació i això tindrà unes conseqüències econòmiques per al municipi. Hem d’estar preparats i buscar fórmules imaginatives per intentar pal·liar aquest efecte.

Ha de desaparèixer el fet de dir-se “carretera” i ha de ser la gran rambla del Baix Maresme, connectada als municipis i que realment els vianants, les bicicletes i els vehicles ecològics puguin conquerir-la. Per què? Doncs perquè tenim el mar amb dues fronteres. L’una és la carretera i l’altra, la via del tren. Ara anem a conquerir l’N-II i que serveixi, sobretot, per unir els pobles de l’entorn.

Hem de capgirar Premià de Mar. Hem d’aplicar polítiques valentes adreçades a la sostenibilitat i el medi ambient. Hem de fer una ciutat amable sense barreres. Però també hem de pensar en el jovent, en el seu habitatge i en el seu benestar. També en la gent que vol viure a Premià de Mar i evitar la ciutat dormitori. Si aquí no crees riquesa ni feina, la gent es busca la vida allà on pot. Això, ho estem veient amb el comerç, que cada dia va decreixent. Pel que fa a la indústria, ara n’hi ha molta de neta que no necessita grans espais però sí que necessita una bona xarxa de comunicació. Penso que Premià de Mar té tot això però no hem d’esperar que vinguin, sinó que hem de sortir nosaltres i oferir el que nosaltres tenim.

Jo vull creure que sí. De fet, som l’única alternativa possible i viable per aconseguir-ho. Cal convèncer la ciutadania que el projecte d’ERC és transformador. És un projecte pensat per a tothom, per a tots els barris. Penso també que hem de treballar molt amb els municipis de l’entorn i mancomunar espais amb Premià de Dalt, amb Vilassar i amb el Masnou... Volem intentar convèncer tothom que el nostre projecte i la nostra manera de treballar són completament diferents dels últims 20 anys d’aquest Ajuntament