Els líders del G20 amonesten Rússia per la guerra d’Ucraïna
Biden i Zelenski reclamen que s’aïlli encara més Moscou en el terreny diplomàtic i militar
El president ucraïnès insta a aturar la campanya bèl·lica
La invasió russa eclipsa l’agenda de la trobada de Bali
Macron i Sánchez demanen a Xi que convenci Putin perquè negociï
Els líders de les economies més grans del món van semblar disposats ahir a transmetre un missatge contundent de condemna a la invasió russa d’Ucraïna, tot i alguns desacords, després que el president nord-americà, Joe Biden, i el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, demanessin mantenir la pressió sobre Moscou. Els dos líders van tractar de persuadir els líders del G20 perquè aïllin encara més Rússia diplomàticament i econòmicament, malgrat les difícils perspectives financeres globals que han posat a prova molts països.
Un esborrany de la declaració conjunta que s’està redactant assegura que “la majoria dels membres van condemnar fermament la guerra a Ucraïna i van subratllar que està causant un immens patiment humà i està agreujant la fragilitat de l’economia global”. En aquest document de setze pàgines, “deplora en els termes més ferms l’agressió de la Federació Russa” i “demana la seva retirada completa i incondicional del territori d’Ucraïna”. L’esborrany també assenyalava que hi havia diverses opinions sobre la situació i les sancions contra Rússia, dient que el G20 no era el fòrum per resoldre els problemes de seguretat.
En un missatge de vídeo als líders de la cimera, Zelenski va dir que ara era el moment d’aturar la guerra de Rússia al seu país sota un pla proposat “de manera justa i sobre la base de la Carta de les Nacions Unides i el dret internacional”. El president ucraïnès va reiterar les seves deu condicions per posar fi al conflicte que va començar al febrer, entre les quals hi ha la retirada total de les tropes russes i el restabliment total del control ucraïnès del seu territori.
Si al llarg del dia el nombre de persones a la sala varia durant les diferents sessions de la cimera, durant la intervenció del líder ucraïnès estava pràcticament plena, inclosa la presència del ministre d’Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, que encapçala la delegació del seu país en absència del president, Vladímir Putin.
Després de la intervenció de Zelenski, el cap de la diplomàcia russa va prendre la paraula i va respondre al president ucraïnès amb l’argument que justificava la invasió del 24 de febrer com una lluita contra els neonazis a Ucraïna. La resposta de Lavrov va ser atentament seguida per pràcticament tots els presents en la intervenció precedent de Zelenski i no es va produir una marxa massiva com havia passat en fòrums anteriors, fet que va ser considerat una victòria retòrica per a Rússia. A més, Lavrov va indicar que proposaria una visió alternativa a la que estaven redactant els països prooccidentals i va anunciar que l’esborrany es completaria en les properes hores.
La guerra, que Rússia va definir com una “operació militar especial”, va eclipsar les primeres trobades malgrat les crides dels amfitrions indonesis a la unitat i a concentrar-se a resoldre els nombrosos problemes econòmics mundials com ara la inflació i la seguretat alimentària i energètica. Segons ells, el G20 és un fòrum de cooperació econòmica que reuneix els països rics i les principals economies emergents, fet que representa dos terços de la població mundial, el 80% de la riquesa produïda al món i el 75% del comerç internacional. El G20 no està destinat a tractar qüestions de pau i seguretat, que és el paper d’una organització com l’ONU, sinó a respondre a les crisis econòmiques. Però com que Rússia forma part d’aquest fòrum i és el país “agressor”, una majoria de països fan responsable Rússia de la situació econòmica mundial, conseqüència directa de la guerra a Ucraïna.
El president francès, Emmanuel Macron, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es van reunir en els marges de la cimera amb el president xinès, Xi Jinping, a qui van demanar suport per aturar la guerra a Ucraïna. Macron li va demanar que “transmeti missatges al president Putin perquè eviti l’escalada del conflicte i torni amb seriositat a la taula de negociacions”, tot i que Xi es va limitar a advocar perquè els dos països “defensin l’esperit d’independència, autonomia, obertura i cooperació”. Sánchez també va demanar que empri la seva influència “com a potència estabilitzadora” per fer que Rússia posi fi al conflicte.
LES FRASES
Un centenar d’atacs amb míssils
Rússia va llançar ahir prop d’un centenar de míssils sobre Ucraïna, la majoria sobre infraestructures energètiques i altres objectius civils, segons el comandament militar ucraïnès. L’alarma antiaèria es va activar a tot el país i la situació a les instal·lacions energètiques era “crítica”, segons va informar el portaveu de la força aèria ucraïnesa, Iurii Ignat. El subministrament elèctric va quedar tallat en diverses regions i ciutats d’Ucraïna, entre les quals hi ha Lviv (oest) i Khàrkiv (nord-est), segons va informar Ukrinform.
Segons les autoritats ucraïneses, els bombardejos d’ahir van ser l’onada d’atacs amb míssils més dura des que va començar la invasió d’Ucraïna. Els atacs van seguir el patró dels darrers mesos, segons el qual Moscou llança atacs massius després d’una derrota militar sonada. En aquest cas, la pèrdua de la ciutat de Kherson, fa uns dies.
El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va demanar a la població que s’estigui als refugis “durant un temps” i va confirmar el tall del subministrament elèctric a “moltes ciutats” després del nou atac rus amb míssils en diverses regions del país. “Us ho prego, cuideu-vos i quedeu-vos als refugis durant un temps”, va dir Zelenski en un vídeo difós a Facebook, en el qual va informar que s’està treballant per reparar el subministrament elèctric.
Mentrestant, sobre el terreny, les forces russes estarien reculant més del que havien anunciat a la regió de Kherson. Unes imatges filmades a la ciutat d’Oleixki mostraven com els soldats russos havien abandonat els búnquers que tenien a l’altra banda del riu Dnipró.
