Tothom uniformat

Els carrers de Pequín semblen cosits en un patchwork d’uniformes i colors. Hi ha militars de verd, paramilitars de gris, policies municipals de blau marí, agents del cos especial de seguretat dels Jocs Olímpics de marró, els inevitables voluntaris de blanc i blau i una successió de col·lectius socials que l’Ajuntament ha organitzat amb roba especial per donar sensació d’ordre a la ciutat.

Cada segment social té la seva implicació en l’esdeveniment. Els universitaris i la tercera edat, els dos grups que tenen més temps lliure, s’han convertit en la base humana dels Jocs, però fins i tot als milers d’operaris que carreguen decorats, tanques de protecció o cables de subministrament elèctric se’ls proveeix d’equips de treball amb colors que els identifiquen.

Avis olímpics
El Comitè Organitzador (BOCOG) ha reclutat com a voluntaris 500.000 dels millors estudiants de la Xina, que de moment desborden en nombre els visitants; tot i això, no són ells l’exèrcit olímpic més nombrós, sinó els jubilats de la ciutat. Pequín té 1,5 milions de persones per sobre dels 65 anys –d’una població total de 15 milions–, la majoria antics empleats de consorcis estatals que no tenen res més a fer que ocupar-se dels néts o xerrar amb els veïns. L’Ajuntament els ha volgut implicar en el muntatge olímpic i els ha lliurat, a través dels casals de jubilats i les comunitats d’antics empleats públics, una camisa de màniga curta que els identifica com a voluntaris de barri. Són de color blanc i vermell i estan patrocinades per la cervesa local Yanjing.

A diferència dels voluntaris oficials dels Jocs, que només predominen als punts més turístics i a les àrees esportives, els avis olímpics són a cada carrer, sense excepció, asseguts en parelles o trios observant des d’una cantonada el pas dels vianants. Entre aquests grupets, a cada estació de metro o parada de taxis desfilen un o dos d’aquests voluntaris de la tercera edat amb el braçalet vermell i groc que els identifica com a col·laboradors de la regidoria del districte o del Partit Comunista Xinès (PCX): són ells que coordinen la tasca d’observar i advertir les autoritats si hi ha res de sospitós. Els voluntaris pensionistes repeteixen com si fossin robots que la seva funció és atendre els turistes si tenen dubtes –bàsicament els turistes xinesos, perquè el seu desconeixement d’altres idiomes és total–, però de seguida s’aixequen de la cadireta on passen la jornada i corren a buscar l’oficial de torn de la comunitat si veuen arribar un estranger amb maleta o voltar pel barri persones que no tenen vistes habitualment.

Camisa groga, pantalons negres
Els taxistes són l’altre sector que ha hagut de canviar la seva indumentària de dalt a baix amb l’arribada dels Jocs. Les samarretes arremangades fins al melic quan fa calor, els pantalons de llana o les caçadores velles –aquest corresponsal n’ha vist que fins i tot portaven grills a les butxaques– ja són història i han donat pas a un nou vestit oficial que se’ls ha imposat de camisa groga, corbata blau fosc i pantalons negres. Tenen dos parells d’uniformes, un d’estiu i un d’hivern, amb el nom brodat de l’empresa de taxis que els dóna feina. L’Ajuntament els obliga a portar-lo des dels Jocs Olímpics sota amenaça de multa. Almenys la corbata, aquests dies d’enorme xafogor, és voluntària.