Vuit mil milions de persones

Fa pocs dies es va produir un fet que va passar força desapercebut entre mig dels problemes que ens afecten i que són de plena actualitat, com la guerra d’Ucraïna, la cimera a Egipte sobre el canvi climàtic COP27, les eleccions al Senat i al Congrés dels Estats Units i la reunió del G20. El fet al qual em refereixo és que la humanitat ha arribat als vuit mil milions de persones vives i la xifra no para de créixer.

Si analitzem l’evolució de la població mundial veurem que el creixement és exponencial, atès que, només fa 122 anys, a l’inici del segle XX, hi havia al món mil cinc-cents milions de persones i cinquanta anys després, el 1950, tot hi haver patit dues guerres mundials amb molts de morts, la població mundial es va duplicar i va arribar als tres mil milions. I cinquanta anys desprès, el 2000, es va tornar a duplicar i va arribar als sis mil milions. I vint-i-dos anys després, avui en dia, hem superat la xifra de vuit mil milions. I els experts preveuen que la humanitat arribarà als deu mil cinc-cents milions, per estabilitzar-se després. Per tant, en menys de dos cents anys la població mundial s’haurà multiplicat per set, que és molt. El repte que es presenta és que aquestes persones puguin viure amb benestar i dignitat. En contra hi tenim que la utilització d’energia i d’altres recursos naturals s’incrementa, perquè cada cop s’incorporen més persones a l’ús de l’energia que garanteix una millor qualitat de vida. Per altra part, destacar que aquest increment de població és fa més evident en estats en vies de desenvolupament, com posem per cas a l’Àfrica, on s’espera que d’aquí a pocs anys hagi crescut la població de vuit-cents milions de persones, fet que provocarà onades de migracions, si no som capaços de generar oportunitats i benestar en els estats d’origen. I, per contra, en els estats desenvolupats succeeix el contrari, la població decreix i es necessita la immigració per mantenir els alts estàndards de benestar, com és el cas dels estats de la UE, que actualment no arriben a ser el 6% de la humanitat, quan fa pocs anys representaven el 15%.

Així, el creixement, constant en número i desigual en zones econòmiques, de la població mundial condiciona de ple el futur del planeta, tant pel que fa a l’explotació del medi natural, com dels canvis geopolítics i econòmics, amb el sorgiment i la consolidació de noves àrees influents com l’Índia, que aviat superarà la Xina en nombre d’habitants, la mateixa Xina o d’altres estats asiàtics i africans.

Faríem be de considerar el creixement de la població mundial com un repte de la humanitat, al mateix nivell del canvi climàtic, la gestió de l’energia i de l’aigua o les migracions, amb l’aplicació de polítiques que garanteixin el benestar de tota la població, que potenciïn oportunitats per a tothom i evitin les desigualtats. Només tenim un planeta i l’estem explotant en excés. Es tracta de revisar i canviar comportaments, tant les institucions, com les empreses i també els ciutadans, cap a un futur sostenible, amb l’objectiu de deixar un món habitable als nostres fills i nets.