Política

JORDI SOLER I CASALS

ALCALDE DE CALONGE I SANT ANTONI (JUNTS)

“La moció de censura era necessària perquè el poble anava a la deriva”

Soler assegura que ERC va negociar fins al dia abans amb el PP per evitar perdre l’alcaldia en la votació de l’1 d’octubre del 2020

Aposta pel turisme familiar, un poble amb límits urbanístics, les noves tecnologies i un nucli antic amb el castell obert i més comerços

No recordo una temporada turística com la d’aquest any: tothom ha acabat content
La solució final per a les platges inclou el projecte de l’espigó, que l’Estat ha de fer el 2023

Jordi Soler (62 anys) ha estat alcalde en tres períodes, des del 2003 fins al 2007, del 2008 al 2019, i des de l’octu­bre del 2020 en la seva segona moció de cen­sura, aquesta última con­tra l’alcalde d’ERC, Miquel Bell-lloc. Tot i la llarga tra­jectòria, manté la il·lusió i es tor­narà a pre­sen­tar el 2023.

Ha estat un man­dat mar­cat en els últims mesos per la moció de cen­sura de l’octu­bre del 2020. Era tan urgent fer-la?
Sí, perquè en aquell moment el poble anava a la deriva. Quan es fa una moció de cen­sura, no es fa perquè sí. Si totes les for­ces de l’opo­sició es posen d’acord, és perquè alguna cosa greu està pas­sant. El poble no fun­ci­o­nava, estava tot atu­rat i no hi havia cap mena d’ini­ci­a­tiva. Sen­zi­lla­ment, els dies pas­sa­ven. Una pri­mera tinenta d’alcal­dia ja havia dimi­tit i un altre regi­dor va sor­tir del govern poc després. Entre­mig, hi va haver una repro­vació de l’alcalde, que van apro­var deu regi­dors dels dis­set, fins i tot la va votar gent que estava al govern i gent que donava suport al govern des de l’opo­sició. L’abril del 2020, ja tenim la moció feta i sig­nada, encara sense data, perquè en aquell moment hi havia sus­pensió de pro­ce­di­ments admi­nis­tra­tius per la covid. Es va pre­sen­tar a l’octu­bre i es va gua­nyar sense pro­ble­mes. Amb tot, va ser un moment com­pli­cat, sobre­tot per a la gent que va sor­tir del govern. Van par­lar de “pacte de la ver­go­nya”, però ells matei­xos el dia abans a la tarda havien estat amb el regi­dor del PP inten­tant que no votés la moció i l’endemà van car­re­gar con­tra ell i con­tra el nou equip. La moció era necessària per raons de vigència, per raons d’eficàcia, perquè el poble ho dema­nava, i final­ment es va demos­trar. En tres mesos vam ser capaços de cap­gi­rar-ho tot i de tor­nar a posar Calonge i Sant Antoni al lloc on per­to­cava, que era el mateix que abans de les elec­ci­ons del 2019.
Va rebre crítiques molt dures d’alguns regi­dors, fins i tot en l’aspecte per­so­nal. Va amb el càrrec o li van saber greu?
Fa molts anys que m’hi dedico i n’he sen­tit de tots colors, però és evi­dent que eren crítiques basa­des en la seva pròpia impotència. No havien estat capaços de con­ser­var el govern i, per tant, entenc la situ­ació que van viure en aquell moment con­cret.
A banda de la crisi política, el muni­cipi ha hagut de superar moments tan crítics com la pandèmia i els tocs de queda. Pen­sar-hi ara deu ser tot un mal­son...
Aquell estiu va ser un dels que recor­da­rem durant molt de temps, perquè algun cap il·lumi­nat va deci­dir tan­car Platja d’Aro i Palamós. De les dotze a les sis del matí, l’únic lloc on la gent anava era Calonge o Sant Antoni, sobre­tot Torre Valen­tina i les seves plat­ges, amb tot el mer­der que això supo­sava. És evi­dent que hi va haver un sobre­es­forç per part de les for­ces de segu­re­tat i del mateix Ajun­ta­ment, però també es va notar l’eficàcia pròpia de l’admi­nis­tració. Mal­grat que la festa durés fins a les sis del matí cada dia, a dos quarts de nou la platja estava neta, la gent es podia banyar i hi podia posar la tova­llola. El pas­seig també estava en con­di­ci­ons perquè la gent hi pogués cami­nar i gau­dir-ne mal­grat que ens hagues­sin tren­cat flors i 20 o 30 asper­sors o hagues­sin fet estralls durant tota la nit. El pavelló de Sant Antoni, que es va con­ver­tir en indret de bote­llot il·legal, també estava sem­pre net al matí. No ente­nem com és que es va pro­duir aquesta situ­ació, però la vam tram­pe­jar. Vaig sor­tir en molts mit­jans i em quei­xava de la poca con­sistència i la poca visió de qui va dic­tar aquesta norma, sobre­tot aquí, en plena Costa Brava i en ple mes d’agost. Ja és una cosa pas­sada. Ho vam arre­glar pagant nosal­tres.
La recu­pe­ració turística d’aquest estiu deu haver estat aigua beneita per al muni­cipi.
Fran­ca­ment, no recordo un estiu a Calonge i Sant Antoni com el que hem tin­gut. La gent ha tre­ba­llat, els que han vin­gut a pas­sar vacan­ces han tin­gut un temps excel·lent... Tot­hom ha aca­bat con­tent i hem tin­gut la sort que després de l’estiu el temps ens ha acom­pa­nyat, i encara ho fa, i el postes­tiu s’ha allar­gat. Durant molts anys, fins Nadal tenim ter­ras­ses i sem­bla que enguany serà igual i, per tant, serà un estiu econòmica­ment molt bo. Els anys durs de la pandèmia, sobre­tot el 2020 i el 2021, aquí es va seguir tre­ba­llant. Hi ha una zona entre Begur i Sant Feliu on vam man­te­nir un cert nivell de turisme, no com el 2019 i el 2018, però és cert que el sec­tor va poder sal­var aque­lles tem­po­ra­des.
Entenc que, a tota la Costa Brava, com diuen tots els alcal­des, el gran repte és la deses­ta­ci­o­na­lit­zació.
Tots bus­quem acti­vi­tats més enllà d’allò que conei­xem com a “sol i platja”. Aquí tenim un avan­tatge, que és que el turisme és de família, que ve en cotxe, gene­ral­ment de segona residència, i des de les dates de car­na­val fins a Tots Sants sem­pre venen durant els caps de set­mana. A més, el turisme que ve de llo­guer nor­mal­ment repe­teix any rere any. Són gent que, entre un 70% i un 80%, sem­pre torna l’any següent. Això vol dir que aquesta deses­ta­ci­o­na­lit­zació l’hem de bus­car donant més ser­veis o més acti­vi­tats. Calonge, poble de lli­bres és una d’aques­tes acti­vi­tats, i en tenim d’altres de rela­ci­o­na­des amb la cul­tura, els esports i el rerepaís, que inclou també el vi. I en cre­a­rem més.
El man­te­ni­ment de les plat­ges, amb les lle­van­ta­des, s’ha con­ver­tit en un pro­blema greu?
Passa cada any i el pres­su­post muni­ci­pal ja el fem con­si­de­rant les con­tingències que hi pot haver. Nor­mal­ment, en tenim dues o tres a l’any i sabem que hau­rem de repo­sar sorra, refer plat­ges o refer escu­lle­res; això ho tenim assu­mit. La solució final inclou el pro­jecte d’espi­gons, que ja ha estat apro­vat. Ara està en la fase de valo­ració per ava­luar-ne l’impacte ambi­en­tal i en el pres­su­post del 2023 ja entra­ria com a pro­jecte a fer per part de Cos­tes de l’Estat. Això, més la sorra nos­tra, que nor­mal­ment se’n va a Palamós a causa de la força centrífuga del mateix moll i que ha de retor­nar a Sant Antoni per l’excés que tenen allà i l’apor­tació pròpia de més sorra, han de fer que, d’una manera o altra, a banda de recu­pe­rar platja, tin­guem més pro­tecció de cara a futu­res lle­van­ta­des, i això per a nosal­tres és bàsic. Sem­pre tenim unes plat­ges en ple­nes con­di­ci­ons, netes, impe­ca­bles i aptes per gau­dir-ne.
Els talls de llum encara són un pro­blema?
Curi­o­sa­ment, quan sis alcal­des vam fer una queixa for­mal en una roda de premsa a Platja d’Aro aquest estiu, els talls de llum van parar, però no només els gene­rals, sinó també els micro­talls, que són els que menys ressò tenen, però que també afec­ten la indústria i, sobre­tot, el comerç. L’estiu el vam aca­bar de pas­sar sense més incidències, però és una ver­go­nya que al segle XXI sis alcal­des s’hagin de quei­xar en tem­po­rada alta i en plena Costa Brava perquè el sis­tema comenci a fun­ci­o­nar.
La crisi immo­biliària del 2007 i el 2008 va ser molt dura. S’ha parat el cop?
La vam patir el 2008, com tots els pobles de la costa. Molta gent va anar a l’atur, hi va haver gent que va per­dre l’habi­tatge, gent que no va arri­bar a tenir el que volia..., però també vol dir menys ingres­sos en el pres­su­post muni­ci­pal. Són temes que els vam superar al seu moment i ara hi torna a haver acti­vi­tat econòmica en el sec­tor a un ritme impor­tant. El 2013, amb tot, vam esta­blir un nou pla gene­ral en què, per volun­tat expressa política, jo vaig dema­nar als redac­tors que no volia un pla de més de 15.000 habi­tants empa­dro­nats. Això fa que ara les res­tric­ci­ons siguin impor­tants i aquest sigui un pla res­tric­tiu i no pro­gres­siu. S’ha pro­te­git el pla de Calonge i, sobre­tot, s’han ade­quat zones on el crei­xe­ment és petit. En el futur, serem un poble rela­ti­va­ment petit, d’uns 15.000 habi­tants, però tin­drem la infra­es­truc­tura necessària perquè puguem viure amb tran­quil·litat amb la qua­li­tat de vida que tenim, sobre­tot per als habi­tants d’aquí fora de l’estiu.
Regu­lar les urba­nit­za­ci­ons no serà tan fàcil?
En tenim 36, entre Calonge i Sant Antoni, i més de la mei­tat són dels anys sei­xanta i setanta. Quan es van fer, no tenien els ser­veis que avui exi­geix la ciu­ta­da­nia i, per tant, s’han de posar al dia. Cada any n’anem rebent una o dues; l’última, una de les més grans, Mas Pera. Això ens com­porta una sèrie d’apro­va­ci­ons, ges­ti­ons i diners, també per part dels pro­pi­e­ta­ris, molt impor­tants. No es poden assu­mir totes les urba­nit­za­ci­ons de cop i ho hem d’anar fent d’aquesta manera. Men­tres­tant, hem de garan­tir que la poli­cia, els bom­bers i les ambulàncies hi puguin anar, uns mínims neces­sa­ris. I aquí és on entra el tema de la segu­re­tat. Ins­tal·larem més de 360 càmeres a tot el muni­cipi per tal de lle­gir matrícules per saber qui entra i qui no entra a les urba­nit­za­ci­ons i altres zones del poble. La idea és aquesta, que cada any una, dues o tres es puguin posar al dia.
El nucli històric és una de les apos­tes turísti­ques del muni­cipi.
Aquest estiu mateix, hi hem tin­gut una gran afluència de gent. El Calonge, poble de lli­bres ha ser­vit per dina­mit­zar-lo. També volem fina­lit­zar les obres del cas­tell i la cre­ació d’un cen­tre d’inter­pre­tació de les Gavar­res que l’estiu vinent hau­ria d’estar a punt. Són ele­ments que faran més agra­da­ble el nucli. Hi fal­ta­rien tres o qua­tre comerços més d’hos­ta­le­ria o anti­gui­tats que aca­bes­sin de com­ple­tar l’oferta. Des de l’Ajun­ta­ment, també expro­piem fin­ques i espais cone­guts i n’arre­glem d’altres per espon­jar el nucli i que sigui un lloc més ama­ble per a tota la gent que ve.
Par­leu molt de ciu­tat tec­nològica o ‘smart city’. Va més enllà d’un eslògan?
És una rea­li­tat que ja comença a donar fruits. Ins­tal·larem pla­ques solars a tots els sos­tres muni­ci­pals ara al desem­bre, con­jun­ta­ment amb les càmeres. Hem creat la nos­tra pròpia pla­ta­forma a mida per reco­llir dades i per admi­nis­trar millor els nos­tres ser­veis. És una cosa única a Girona, feta a mida. La volun­tat és inte­grar-hi tot el que afecta l’Ajun­ta­ment, com el cadas­tre, l’urba­nisme, les escom­bra­ries, etc. Amb el temps, hi ani­rem posant més ser­veis, ja siguin les bri­ga­des, les zones ver­des, la gestió de la jar­di­ne­ria, etc. És infor­mació que ens per­metrà en el futur pren­dre deci­si­ons perquè el poble esti­gui en per­fecte estat.
El pri­mer cop que va ser alcalde, molta gent de Sant Antoni encara es volia segre­gar. Però això ha can­viat, sem­bla...
Els anys vui­tanta van mar­car un clímax en les rela­ci­ons dels dos nuclis i un procés de segre­gació que es va tan­car amb la sentència del Suprem. A Sant Antoni con­si­de­ra­ven que, pels ingres­sos que gene­ra­ven, no tenien uns ser­veis a mida. Des del 2003 cap aquí, que és la part de la qual em puc fer res­pon­sa­ble, aquesta visió ha can­viat. Són dos pobles molt dife­rents, però tenen uns ser­veis equi­li­brats, tot i que mai ningú estarà con­tent del tot. Ara s’està tre­ba­llant d’una manera con­junta pel futur. Un dels punts d’inflexió va ser el canvi de nom del muni­cipi el 2018, que ara inclou els dos noms. Fa justícia a la con­fi­gu­ració que tenim.
Un cop més serà cap de llista el 2023. Li que­den rep­tes encara?
Tinc la mateixa il·lusió que el pri­mer dia; que­den coses per fer, com ja he expli­cat. Per exem­ple el Collet de Sant Antoni, aca­bar-lo, pro­te­gir-lo i ampliar-lo. La màquina no pot parar.
Quin és el gran canvi del muni­cipi en aquests vint anys?
Els que hi vivim cada dia segu­ra­ment no ho notem, però hem pas­sat de ser un poble més del món, no gaire agra­ciat, dei­xat de la mà de Déu, a ser un poble refe­rent que viu amb il·lusió el seu futur.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia