Política

ERC

A consolidar-se com a força hegemònica

Vol disputar al PSC el poder a les àrees metropolitanes, amb Rufián d’estendard

Amplia a EUiA el llistat de socis

Amb una feina interna de for­mi­gueta que no ha ces­sat, ERC va fent pas­sos cap a les elec­ci­ons muni­ci­pals i ja ha triat 190 can­di­dats en assem­blea local, més d’un cen­te­nar en els últims sis mesos, entre els quals tots els de les prin­ci­pals ciu­tats. El par­tit, un cop més sota el parai­gua Acord Muni­ci­pal (AM), aspira a almenys igua­lar les 802 can­di­da­tu­res de l’última cita i vol con­so­li­dar-se el 28 de maig com a pri­mera força muni­ci­pa­lista en nom­bre de vots (822.107) i regi­dors (3.114), i ser-ho ara també en nom­bre d’alcal­dies, en què el 2019 va ser lleu­ge­ra­ment superada per Junts (370 a 360).

ERC té una presència força homogènia arreu del país, però vol posar la banya el 2023 a les àrees metro­po­li­ta­nes de Bar­ce­lona i Tar­ra­gona, on ja va obte­nir bons resul­tats el 2019 i creu que té opci­ons de millo­rar-los el 2023, fins al punt de pre­ten­dre “plan­tar cara” i fins i tot “pre­sen­tar bata­lla de debò” al PSC en molts dels seus feus tra­di­ci­o­nals, segons fonts del par­tit. Tot i que final­ment no hi ha pogut gover­nar pel suport de Manuel Valls a Ada Colau, Ernest Mara­gall va gua­nyar lla­vors a Bar­ce­lona i aspira a repe­tir-ho ara, per poder ser aquesta vegada alcalde. El prin­ci­pal esten­dard del par­tit en aques­tes zones, però, és Gabriel Rufián, triat alcal­da­ble a Santa Coloma de Gra­me­net en una mani­o­bra que entronca amb el procés d’ober­tura que Oriol Jun­que­ras ja va ini­ciar el 2011 a Sant Vicenç dels Horts, i que es vol que amb el mediàtic por­ta­veu al Congrés tin­gui un efecte crida molt més enllà, a tot l’elec­to­rat de l’històric cin­turó roig.

També des­taca, en la mateixa línia, el nou alcal­da­ble a l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat, Jaume Gra­ells, exre­gi­dor del PSC que en va mar­xar després de denun­ciar-hi un cas de pos­si­ble cor­rupció. Per faci­li­tar el crei­xe­ment, els repu­bli­cans des­ta­quen els acords a què ja han arri­bat en diver­sos muni­ci­pis metro­po­li­tans per sumar-hi actius d’Esquerra Unida i Alter­na­tiva (EUiA). Els res­pon­sa­bles, a més, des­ta­quen l’aposta per la inte­gració, amb can­di­dats d’ori­gen uru­guaià com Gabriel Fernández a Saba­dell o mar­roquí, com el jove Sou­li­mane Mes­sa­oud a Mar­to­rell. A més, aspi­ren a repe­tir alcal­dia a Sant Cugat amb Mireia Ingla.

Més enllà de la pri­mera corona, ERC aspira a rete­nir les alcal­dies de Lleida, amb Miquel Pueyo; Tar­ra­gona, amb Pau Ricomà; Man­resa, amb Marc Aloy o Figue­res, amb Agnès Lladó. També cre­uen que poden tenir bons resul­tats a Girona amb Quim Ayats, a Tor­tosa amb Xavier Faura i sobre­tot pla­ces on es veuen amb opci­ons d’alcal­dia, com Reus amb Noemí Llau­radó, pre­si­denta de la Dipu­tació de Tar­ra­gona, o Vila­franca amb la saba nova de Pere Sàbat.

El par­tit con­cen­tra ara els esforços a aca­bar de lli­gar els muni­ci­pis més petits, si bé admet que en molts, els de menys de 2.000 habi­tants, no s’hi posarà fins pas­sat fes­tes, ja que les dinàmiques són dife­rents i el procés és més àgil en no haver-hi sec­ci­ons locals en molts casos. En tot cas, entre els prin­ci­pals rep­tes que es fixa ara hi ha pre­sen­tar-se a totes les capi­tals de comarca, la qual cosa vol­dria dir fer can­di­da­tura també al Pont de Suert i Vielha, on no va estar el 2019.

ERC, que al febrer farà una con­venció muni­ci­pa­lista per aca­bar de pre­pa­rar la cita, està pre­sen­tant ja arreu el pro­grama marc que ha pre­pa­rat, que nodrirà els pro­gra­mes elec­to­rals locals i que es coor­dina de ple amb les “revo­lu­ci­ons trans­for­ma­do­res” que ja està mirant d’imple­men­tar també des del govern de la Gene­ra­li­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.