Política

De la tradició al futur

El socialista Pere Moradell, a l’alcaldia de Torroella de Fluvià des del 19 d’abril de 1979 pel PSC, conversa amb el candidat més jove que el partit presenta a Catalunya, Gael Rodríguez, proclamat amb poc més de 18 anys a Portbou

Tot i pertànyer a dues generacions força allunyades i amb arrels diferents, coincideixen en la voluntat de servei als seus veïns

Moradell: “He conegut tots els presidents de la Generalitat, i m’han anat passant al davant”

L’any 2003, quan Pere Moradell guanyava per setè cop els comicis municipals a Torroella de Fluvià amb el PSC, encara no havia nascut Gael Rodríguez (Portbou, 2004), que amb 18 anys és el cap de llista més jove proclamat pels socialistes a Catalunya. Moradell (Torroella, 1952) i Rodríguez representen la tradició municipalista del partit i el seu futur, amb dos presents intergeneracionals que es donaran la mà en els comicis del maig vinent. Cadascú porta a la motxilla les seves vivències polítiques, el del farcell de viatge més gros, Moradell, amb l’aprenentatge de 43 anys en la política, un dels dos alcaldes degans de Catalunya que exerceix el càrrec des del 19 d’abril de 1979 –l’altre és l’independent Josep Vilà, de Fogars de la Selva–. Un bagatge edificat sobre el mètode d’assaig-error en ple postfranquisme; unes arrels polítiques ben diferents de les del seu jove company, Rodríguez, amb poc més de dos anys de militància socialista i una primera aproximació a la política engendrada enmig de la visió satírica dibuixada pel Polònia de TV3, però amb un discurs coincident de voluntat de canvi –en el seu cas en un Portbou a redós de la vella estació transfronterera– que ja voldrien tenir per si mateixos acabats d’arribar a la política com ell amb vint anys més al sarró.

Molt amablement, tots dos s’han assegut amb El Punt Avui a la terrassa de l’hotel Aires de l’Empordà, a Vilacolum, una sobretaula de pretardor, amb moltes ganes d’intercanviar experiències. Es trena de seguida una conversa que costa poc d’enfilar perquè flueix amb facilitat. Parlen el mateix idioma, malgrat que els separen 52 anys. La conversa no arranca en sec. Havien fet un bon escalfament previ per a la conversa, dinant plegats abans de la trobada. “Que ens separen 52 anys? El PSC és igual avui que l’any 1979”, arrenca el jove. “I tant!” –s’hi agafa el veterà– “Jo he passat la Loapa i el procés. Després d’haver passat molts atacs ferotges al llarg dels anys, els del PSC continuem sent aquí. Per què? Per la fidelitat de la militància.” La coincidència és de base. Gael pica el córner: “Jo veig partits de moda amb unes bases que no hi són a les verdes i a les madures. I així els va.” I l’experimentat remata a porteria: “Ens donaven per morts i jo ja he enterrat el PSUC, Convergència, Unió Democràtica i el PDeCAT.” I, com la reina Elisabet d’Anglaterra: “He conegut tots els presidents de la Generalitat, i m’han anat passant al davant.”

Paral·lelismes de joventut

Moradell va enrolar-se en un PSC en què, entre d’altres, marcaven el ritme noms com ara Josep Pallach. Provinent d’Unió de Pagesos, tenia inquietud per millorar un poble “amb tres fanals dels anys 40, sense clavegueram ni carrers asfaltats”. I recorda com a gran obra la construcció d’una mota –un dic naturalitzat– per protegir el nucli de les inundacions cada cop que el Fluvià creixia massa. A banda, el seu secret per mantenir-se en el càrrec es basa en “26 hores diàries de dedicació” perquè tothom estigui content. I de la conversa de carrer de tota la vida s’ha adaptat al temps de Whatsapp del poble. “Al final, la gent valora que els solucionis el problema”, i “millor encara si t’hi avances i no arriba a haver-n’hi”, rebla Rodríguez.

L’alcalde veterà encara no sap què és perdre en unes eleccions, tot i que el 2019 li va anar de només un vot enfront de Jordi Nierga, l’opositor que aspirava a rellevar-lo a l’alcaldia. Ara, quan semblaria que és bon moment per marxar, sense prendre riscos polítics excessius, quan amb 70 anys sembla que podria ser un moment òptim per dir prou, aspira a revalidar una victòria més folgada: “Saps què passa? Vaig tallar just, però penso que allò va ser circumstancial: llavors em va perjudicar la malaltia que tenia, i a més soc conegut pel fet de ser un antiprocessista, i en aquell moment això feia mal.”

Un partit “revitalitzat”

Les tensions derivades del procés van delmar amb centenars de sol·licituds de baixa la militància del PSC, sobretot a les comarques gironines. El 2019, l’aplicació del 155 encara era recent i costava trobar candidats, però ara Rodríguez diu que ho han revertit: “Fa quatre anys no hi havia equip a Portbou, però ara a l’agrupació compartida amb Llançà, Colera i el Port de la Selva tenim una o dues altes cada mes”, destaca. Malgrat això, als municipis, tots dos aposten per projectes transversals i una ideologia republicana, tot i que federal: “Duré gent independentista a la llista, però amb un projecte regenerador”, anuncia el jove. I Moradell defensa que el vota “gent de la CUP”.

Un alcalde, però, ho té més fàcil a l’hora de fer arreglar “el panot trencat o la trobada d’un gos perdut” que un candidat que ha de centrar el programa en les promeses, i a trobar solució a les crítiques. Pel jove Gael Rodríguez, que ha començat a cursar aquesta tardor el grau universitari d’història i cambrer d’ofici en el negoci familiar, veu que molts turistes valoren a parts iguals el “potencial de Portbou” i la “sensació de decadència”, i treballa un projecte per rellançar l’estació de mercaderies com a motor econòmic i la de passatgers en clau turística. No descuida, però, el diàleg i l’activitat en les xarxes socials, “on arriben coses que pel carrer fa cosa dir”. Moradell encara reserva els seus trumfos per al balanç en campanya i l’anunci de projectes i obres que l’oposició li podria copiar.

En el debat, la pregunta sobre si cal dignificar la feina d’alcalde, i Moradell recorda els més de 20 anys “de vegades sense dormir, sense cobrar res”, compaginats amb la pagesia, i un consell per a Rodríguez que serveix per a qualsevol cap de llista d’altres sigles: “Actuar amb honestedat i sentit comú, encara que de vegades t’equivoquis.” I, caldria limitar mandats? En el cas de Moradell, la pregunta és sobrera. Però el jove aspirant també es desmarca dels discursos políticament correctes: “Sempre serà el que decideixi la gent, i jo em presento amb un projecte per deu anys” a Portbou. Les administracions no són ràpides.

11
mandats
acumula Pere Moradell amb el PSC a Torroella de Fluvià, després de vèncer sempre en els comicis al poble, on va ser investit primer alcalde de la democràcia actual el 19 d’abril del 1979.
19
anys
tindrà Gael Rodríguez, el candidat més jove que presenta el PSC, el 28 de maig del 2023, que es podrà votar per primer cop.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.