Europa, atrapada entre dos proteccionismes

Que l’economia europea travessa un moment de fortes turbulències a causa de la conjuntura geopolítica ho demostren els viatges que han fet aquesta setmana dos destacats dirigents de la UE, Emmanuel Macron i Charles Michel, als EUA i a la Xina respectivament.

Tots dos s’han desplaçat amb un objectiu comú a les seves agendes: aixecar els obstacles que plantegen les grans potències globals a la recuperació post-pandèmia del vell continent.

Rebut amb tots els honors a la Casa Blanca, el president francès es va queixar a Biden dels efectes perjudicials que té l’anomenada llei de la reducció de la Inflació nord-americana sobre l’economia de França i del conjunt de la UE. La llei, projecte insígnia de l’administració demòcrata per accelerar la transició verda, preveu incentius fiscals a empreses que fabriquin als EUA productes o tecnologies que afavoreixin el pas a energies netes, com ara els cotxes elèctrics. Això, sumat a un cost més elevat de l’energia a Europa que la fa menys competitiva, afectaria negativament les indústries europees d’energies verdes i automoció. Paral·lelament, Michel es va desplaçar a Pequín per defensar la UE d’un altre proteccionisme, en aquest cas del xinès. El president del Consell Europeu va treure de la cartera una vella exigència del bloc comunitari: va reclamar a Xi Jinping “més reciprocitat” i “equilibri” en les relacions amb les empreses i els inversors europeus. “Del costat europeu, l’accés al mercat continua sent molt obert mentre que, a la Xina, hi ha diversos sectors molt més tancats”, li va recriminar.

La discrepància econòmica dels europeus amb Washington posa a prova la solidesa d’una aliança, la transatlàntica, que s’ha reforçat arran de la guerra d’Ucraïna. Els presidents de França i els EUA han reafirmat aquesta setmana el vincle històric que uneix els dos països, però no es pot negar que els interessos de cada part tracen camins divergents. “Des que va assumir el càrrec, el principal objectiu comercial de Biden ha estat desconnectar [l’economia dels EUA] de la Xina i competir-hi, i la recuperació econòmica de les places que van caure en mans de Trump el 2016. Està prioritzant decididament els interessos dels EUA en l’economia global multipolar que està emergint”, constata el diari britànic The Guardian. El rotatiu també recull unes declaracions de la màxima responsable de política comercial nord-americana, Katherine Tai, en què convida la UE a deixar de queixar-se i a presentar la seva pròpia versió del programa de subsidis massius llançat per Biden.

“En molts sentits, el pla [la llei de reducció de la inflació dels EUA] s’assembla a les polítiques industrials que la Xina ha aplicat durant dècades. A mesura que els altres dos pilars de l’economia mundial es tornen més intervencionistes i proteccionistes, Europa, amb la seva singular insistència a defensar les regles de lliure comerç de l’Organització Mundial del Comerç, sembla innocent”, afirma, per la seva banda, The Economist. Pel setmanari britànic, la remodelació del sistema energètic mundial, el populisme econòmic dels EUA i les divisions geopolítiques amenacen la competitivitat a llarg termini de la UE –i també del Regne Unit– i, amb això, la seva posició global. En aquest sentit, avisa del perill que Europa “quedi enrere” en el nou ordre mundial.