Política

PERE RODRÍGUEZ RODRÍGUEZ

ALCALDE DE MONTMELÓ (PSC-CP)

“L’habitatge social serà la principal assignatura de la legislatura que ve”

“Volem que Montmeló sigui un poble més amable per al ciutadà, més socialment responsable, més preparat per al seu jovent i, per tant, amb més habitatge i més ocupació de qualitat”

“El Circuit ha ofert a Montmeló oportunitats i recursos que d’altra manera no hi serien”

La ciutadania, més que mai, ha pogut incorporar la seva visió diversa en els projectes municipals
En dos mesos, la recollida selectiva d’escombraries ha crescut un 160%. Som un referent
Hem recollit 3.674 firmes, el 65% del cens, perquè es tornin a obrir les urgències nocturnes

Pere Rodríguez (Palma, 1976) és veí de Montmeló des dels tres anys. Té un extens i intens currículum formatiu i professional. Llicenciat en ciències polítiques i de l’administració, amb experiència al Parlament Europeu, gestor administratiu, amb activitat professional en l’empresa privada i pública, va entrar com a regidor a l’Ajuntament de Montmeló l’any 1999, pel PSC.

Governen sense majoria. Com aconseguiran més regidors?
La gent no acostuma a votar pel passat, sinó pel futur. Jo penso guanyar regidors convencent la gent del meu projecte.
En podeu fer cinc cèntims?
Volem que Montmeló sigui un poble més amable per al ciutadà, més socialment responsable, més preparat per al seu jovent i, per tant, amb més habitatge i més ocupació de qualitat. Des del punt de vista de la mobilitat, més pacífic i amb un espai públic de qualitat.
El cap de l’oposició hi veu poca voluntat de consens...
En aquesta legislatura han tingut moltes oportunitats de participar. S’ha creat el Consell de Poble, s’ha intensificat la freqüència de les juntes de portaveus, he mantingut reunions bilaterals amb tots els grups polítics amb presència en el ple i he intentat consensuar tants projectes com he pogut...
I llavors?
El que en alguna ocasió m’he trobat és que aquesta informació s’utilitzava no per arribar a consensos, sinó per fer campanya política. Legítim, però quan un veu això pren les seves pròpies decisions.
Diuen que aneu poc al carrer...
No deixa de ser un titular. Ells han fet tres passejades i les publiquen, i jo estic tot el dia rebent ciutadania, soc cada dia al carrer i em dedico a l’Ajuntament. Som un equip de govern accessible, anem a tots els actes... Justament, al cap de l’oposició no se’l veu en els actes...
Hi ha participació, doncs...
Déu-n’hi-do. En aquesta legislatura hem fet quatre o cinc processos participatius per abordar projectes per a la reforma dels espais públics. Hem intensificat l’activitat del Consell de Poble. A finals de novembre vam celebrar un altre procés participatiu per a la remodelació d’una plaça. Jo crec que la ciutadania, aquesta legislatura més que mai, ha tingut l’oportunitat d’incorporar la seva visió diversa en projectes de l’Ajuntament.
L’oposició creu que la participació ciutadana s’encamina cap allà on vol el govern...
El principal òrgan participatiu d’un municipi és el ple. La participació ciutadana no deixa de ser parcial. El govern municipal pren decisions i ret comptes. Ara: la decisió pública s’enriqueix amb l’aportació no tant de les opinions majoritàries, que també, sinó de la diversitat d’opinions.
Per exemple?
Jo puc haver decidit, com a govern, remodelar una plaça, i fer un procés participatiu. Aquest procés pot anar des de portar a la ciutadania la decisió en si mateixa de si hem de remodelar o no la plaça fins a preguntar de quin color han de ser els fanals. Una part de la decisió depèn del govern, perquè també és la seva responsabilitat. No es pot consultar si s’ha de remodelar la plaça o no, perquè aquesta decisió està presa, però sí la configuració de l’espai. El marc de participació el defineix el govern. A més, nosaltres ens vam presentar a les eleccions amb un programa electoral i uns compromisos, i tenim un pla d’acció municipal. Algunes decisions ja estan preses i no estan sotmeses a la participació popular.
L’impost sobre béns immobles (IBI) ja està bé com està?
El nostre IBI està en consonància amb els pobles de l’entorn. A Montmeló es va fer una revisió cadastral el 2012. L’actualització dels valors del cadastre s’apliquen durant els deu anys següents. Encara que el tipus de l’IBI estigui congelat, l’actualització de valors fa que pugi cada any. L’any 2022 ha estat l’últim. El 2023 estarà congelat.
Circuit: amor o odi?
En som copropietaris i socis. L’Ajuntament ha estat el principal valedor del Circuit, fins i tot davant el mateix Circuit. Montmeló és el municipi del Circuit. Sempre hem contribuït a la seva consolidació i projecció. És un equipament de país amb projecció internacional. El diumenge de Fórmula 1 d’enguany, hi vam tenir 140.000 persones. La cursa va ser vista per 400 milions de persones arreu del món. No hi ha campanya de màrqueting amb aquest impacte. És una oportunitat de país, mantenir i consolidar el Circuit.
Amb el peatge de les molèsties.
Crec que Montmeló és el municipi que menys molèsties té, pel que fa a sorolls. És una nit o dues a l’any, quan se celebra el Gran Premi de Moto GP, que hi ha una activitat que no té a veure amb el Circuit i que pot ser molt molesta per als veïns. És la nit de les motos, que congrega als carrers i places de Montmeló unes 40.000 persones que venen a fer gresca. És una nit molt molesta, i tinc dubtes que això s’hagi de mantenir al llarg del temps.
Què se’n treu, de tot plegat?
Durant la resta de l’any, el Circuit ofereix més beneficis que no pas molèsties al municipi: ocupació, activitat econòmica... Som una població de 8.800 habitants, però tenim les places hoteleres que correspondrien a una de 30.000. Això només s’explica pel Circuit. Al seu entorn, s’hi estan instal·lant des de fa temps algunes empreses relacionades amb la nova mobilitat, que altrament no hi serien. El Circuit ha ofert a Montmeló oportunitats i recursos que d’altra manera no hi serien.
Però i el soroll, què?
El Circuit té un pla director urbanístic que preveu, entre altres qüestions, la creació de pantalles acústiques. Estem pendents que es desenvolupi. Fa unes setmanes vam tenir una reunió amb els departaments de Territori i d’Empresa perquè durant el primer trimestre del 2023 es revisi el pla. El desenvolupament mateix del pla farà que hi hagi més barreres acústiques. Però si l’activitat del Circuit no es consolida ni es desenvolupa, difícilment hi haurà correcció acústica.
El pla està encallat. Per què?
La responsable de desenvolupar-lo, que és la Generalitat, no ho ha fet. Calen els projectes de reparcel·lació i urbanització del territori afectat. L’Incasòl s’ha compromès a fer-ho, però no ho fa. És una reivindicació constant de Montmeló, però també de Parets i de Granollers.
L’IBI del Circuit s’ha de tocar?
Sí. Sempre ho dic. És molt evident que la qualificació del Circuit no ha de ser de “finca rústica”, sinó d’“equipament”.
Teniu habitatge social?
Poc. Tenim el de la xarxa social de l’Ajuntament. Hem fet algunes passes importants per executar-ne i planificar-ne. Hem fet un canvi en el pla general que permet la transformació de locals comercials sense activitat en habitatge, sempre que sigui de protecció oficial. El preu de lloguer i de venda d’aquests nous habitatges està taxat. A més, des del 2017, tenim pactada i adjudicada amb l’Incasòl la construcció de divuit habitatges de lloguer social. L’Incasòl ha anat molt a poc a poc amb l’adjudicació de les obres. L’última notícia és del juliol: el concurs va quedar desert per l’augment dels preus. Ara es torna a posar a licitació. Alhora, hem presentat a fons europeus, en col·laboració amb la Federació de Cooperatives d’Habitatge de Catalunya, una promoció de 36 habitatges més de lloguer social al sector nord. I, en tot cas, en les promocions importants que han d’arribar en els pròxims anys, hem portat al màxim les possibilitats que ens oferia el pla general de construcció d’habitatge social. Al sector PM-04, on s’havien de fer 200 habitatges de protecció oficial, n’hi haurà 400. Volem que fins a un 30% siguin de lloguer social.
L’oposició censura que els facin al costat de l’autopista...
Perquè no tenen en compte l’esforç que fa l’Ajuntament per poder disposar d’habitatge social. L’Ajuntament cedeix terreny municipal de franc perquè algú hi pugui fer habitatge social. Si l’Ajuntament ha de comprar un terreny per després cedir-lo, és inviable. Fer-los al costat de l’autopista? És que no tinc altres terrenys.
Satisfet amb la recollida d’escombraries?
Hem fet un pas molt important i força valent amb la implantació, aquesta tardor, del sistema de contenidor tancat amb targeta intel·ligent. El canvi ha estat espectacular. Les xifres ho demostren. La nova llei de residus diu que la recollida d’escombraries ha d’incorporar sistemes identificatius. S’ha de poder saber qui és el dipositant. O es fa porta a porta o amb contenidor tancat. El porta a porta va bé en llocs amb entorns dispersos. En entorns més urbans, és complicat i més car.
Tan bo és el contenidor tancat?
En dos mesos, la recollida selectiva ha crescut un 160%. L’orgànica ha crescut un 90%. Hem reduït a un terç la quantitat de resta. Envasos? N’hem triplicat la quantitat. Ara molts municipis ens prenen com a referent.
Què aspira a ser Montmeló?
Referent en sostenibilitat. Ja ho som, de fet. El nostre Circuit està declarat com el més sostenible. D’aquí a un temps, el Circuit serà la principal planta fotovoltaica de Catalunya. Montmeló ha fet un pas molt important amb la recollida de residus. També volem ser un referent en cultura i en habitatge social –que serà la principal assignatura de la legislatura que ve–, i un espai amable per viure-hi. Els veïns són conscients que l’espai públic s’ha renovat d’una manera impressionant en els últims anys.
Problemes que us preocupin...
N’hi ha molts. Els nous models de mobilitat ens generen problemes a tots. Montmeló és un municipi petit en terme. Per aquí passen totes les infraestructures possibles: autopistes, trens, gasoductes, oleoductes, fibra òptica... Estem molt condicionats. Em preocupa l’impacte d’aquestes infraestructures en el municipi. Em preocupa que la indústria d’aquí i de l’entorn sigui responsable. Tenim problemes de pudors. I pràcticament en tenim detectats els focus. Però em preocupen més els focus d’emissió que no generen pudor i que poden ser perniciosos. L’alliberament dels peatges ha doblat el trànsit a l’AP-7. Em preocupa l’estat de la salut primària i el servei que els ciutadans reben del seu centre de salut...
Per què? Què passa?
Hem recollit 3.674 firmes acreditades, el 65% del cens municipal, per reclamar la reobertura de les urgències nocturnes. No pot ser que el Departament de Salut modifiqui unilateralment i sense consens el model d’atenció primària.
Esteu content amb l’oposició?
No tinc problemes a discrepar, sempre que la discrepància sigui sincera. Però no m’agrada el tacticisme polític ni el manteniment de posicions que potser no són defensades fermament, sinó des d’un punt de vista estratègic. Tenim coses a millorar a Montmeló. Les persones dels partits tenim bona relació. És a les nostres mans que les decisions per a tothom siguin com més consensuades millor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia