Al Codi Penal hi cap tot
La fi de la sedició i la rebaixa de la malversació queden enllestides i demà es voten al Congrés en ple xoc d’ERC i el PSOE per l’abast de la desjudicialització
Esmena del “només sí és sí” per guiar els jutges
Page eleva el to per por
Una actualització de les pensions enmig del decret de l’obligació de les mascaretes al carrer, una neteja nuclear de Palomares en el decret anticrisi per la guerra a Ucraïna... I, ara, una esmena a l’exposició de motius del Codi Penal –la moneda que paga a ERC el sí als pressupostos estatals del 2023– per guiar els jutges sobre com han d’interpretar la llei del “només sí és sí” per no afavorir els agressors. Amb una nova oda al pastitx legislatiu, el govern de Pedro Sánchez veu com la derogació del delicte de sedició i la rebaixa de la malversació s’obren pas en un mar de tempestes, la d’alta mar provocada per ERC per l’abast de la desjudicialització, i la de les aigües territorials per la creixent por dels barons socialistes –amb el manxec Emiliano García-Page com a mascaró de proa– de ser castigats el 28 de maig en les municipals i autonòmiques per una navegació no compartida. “No s’ha negociat sobre la base de la situació personal o els noms o condemnes d’uns i altres. S’ha pensat molt més en les futures generacions i en futurs fets que no pas en generacions o fets passats o actuals”, defensa el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, que alhora fa front al vent de la incomprensió en el si de l’independentisme que encarnen Junts i la CUP.
La llei del “només sí és sí” ha regalat a la coalició un spoiler no desitjat de fins a quin punt pot arribar a ser perniciosa la interpretació que un jutge fa sobre una llei publicada en el BOE amb la millor intenció. I si hi ha un artefacte que té vida pròpia després de la seva aprovació és el Codi Penal, com ho demostra que el diputat d’IU Diego López Garrido redactés el 1995 l’article 472 (el de la rebel·lió) a quatre mans amb Emilio Olabarria (PNB) –i amb l’ajuda de la RAE a l’hora de polir les paraules– i, 22 anys després, vivís amb total estupefacció com el seu zel en el redactat era profanat pel fiscal José Manuel Maza, que en la seva querella inicial sobre l’1-O hi va veure violència tot desafiant el legislador.
“El que farà Marchena”
Conscient que l’ombra del que va passar a López Garrido és allargada, ahir Rufián es desmarcava de com serà aplicada la primera legislació penal beneïda per ERC. “No puc assegurar el que faran Marchena i companyia. Em resulta curiós que es responsabilitzi els polítics de les interpretacions capcioses del poder judicial quan tothom sap que una part del poder judicial ha declarat la guerra a uns partits i a unes idees”, va denunciar el portaveu republicà al Congrés.
Comparar l’1-O i Gürtel
Per Rufián, ara no només es dissipa el futur per a les noves generacions, sinó que es neteja penalment la definició de l’1-O i amb la reforma de la malversació es deslliga quan hi ha lucre personal de quan no n’hi ha. “Comparar la Gürtel o la Púnica amb un referèndum d’autodeterminació no és sostenible ni intel·lectualment ni políticament. A Catalunya ningú ha deixat de ser independentista per molt que li diguin que l’1-O va ser corrupció”, advertia Rufián.
“Cap fet despenalitzat”
L’acord entre el PSOE i ERC en temps rècord –i amb Podem escenificant que no firma el canvi en la malversació tot i votar-hi a favor en comissió i demà en el ple extraordinari– deixa pas a una batalla pel relat entre socialistes i republicans. “Sobre els fets provats de la sentència del procés, no hi ha cap fet dels que es van cometre el 2017 que quedi despenalitzat”, va esgrimir el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, en oberta discrepància amb el que han interpretat Rufián i Oriol Junqueras del text. Pel diputat Josep Pagès (Junts), “ERC ha pactat que es castigui amb presó el referèndum de l’1-O” i el nou Codi Penal és “una autopista a la repressió”.
Admissió del desgast
Tot i les prevencions de Bolaños, el triomfalisme d’ERC pel fet de forçar Sánchez a reescriure el Codi Penal després dels indults porta el manxec Page –que es juga la reelecció el 28 de maig– a elevar el to. “No és tolerable pactar amb els delinqüents la seva pròpia condemna ni és d’esquerres donar suport a privilegis territorials. És un moment dur que dol com a espanyol”, renega. “Legislar amb nom i cognoms també corromp la política, això també és corrupció”, hi afegia l’exvicepresident espanyol Alfonso Guerra. El portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, no dissimula ni el desgast ni l’oportunitat de tancar-ho tot per Nadal: “És evident que és una decisió arriscada, però prefereixo aprovar-ho el 22 de desembre i començar a dedicar-me a altres coses. Per exemple, a allò que interessa més a la gent aprovar.” Per Jaume Asens (Podem), “potser s’ha anat amb massa presses” reformant el Codi Penal en 20 dies quan Mariano Rajoy, amb majoria absoluta, va trigar un any el 2015. Cuca Gamarra (PP) hi veu “una amnistia de facto”.
Correcció del “sí és sí”
El nou Codi Penal –que ja modifica de carambola ni més ni menys que dues lleis orgàniques, la del Tribunal Constitucional i la del Consell General del Poder Judicial (CGPJ)– hi suma un afegit per evitar ara que els tribunals –sobretot el TSJ de Madrid– apliquin rebaixes de pena automàtiques als agressors condemnats d’acord amb la llei del “només sí és sí” i recordin la disposició transitòria que empara no abaratir la pena si està entre l’interval que inclou la nova llei. Qui ho traduïa a un llenguatge més planer era el socialista Patxi López: “El que estem fent és fotre un toc d’atenció als tribunals per dir: «Escoltin, no vagin per allà!» Amb l’excusa que aquesta llei permet... No, aquesta llei també permet el contrari!” “L’exposició de motius no té força normativa”, advertia el portaveu del PNB, Aitor Esteban, tot aigualint l’astúcia.