“Ha estat un mandat d’esgotament, de manca d’il·lusió i de projecte”

Ha estat un mandat molt complicat per la covid, perquè ens ha marcat dos anys de la nostra vida. Al marge d’aquest fet, que ha afectat a tot arreu, podem dir que ha estat un mandat d’esgotament. Actualment, l’alcaldessa es veu esgotada, amb manca d’il·lusió, de projecte. Cal un canvi cap a millor. A Sant Quirze es viu bé, però en aquests moments estem en un mandat molt castigada, molt cansada, molt monòtona. No hi ha un projecte de futur. Sant Quirze és un municipi on tenim molts joves i estan perdent el lligam amb el nostre municipi. Molts, en edat d’emancipació, se’n van. D’aquí a deu o quinze anys ens trobarem només la gent més gran. Manca aquest projecte de futur per als joves, per al comerç i per a la gent gran.

Constructiva. D’anar agafats de la mà. Però com sol passar amb les majories absolutes, i més aquí a Sant Quirze, no ens van voler donar la mà. Quan ets alcalde o alcaldessa ho ets per als més de 20.000 habitants que som ara a Sant Quirze i no només per la gent que et va votar. I s’ha governat sobretot per un sector de la població. Durant l’època més dura de la covid vam presentar més de quaranta propostes i no en van tenir en compte cap. Ens diuen que no a tot. No ens agrada aquest tipus de tracte i demostra com és el govern municipal actual.

Junts per Catalunya va néixer com a partit ara fa més de dos anys de manera molt democràtica, on s’havia d’elegir el cap de llista. Crec que és la manera més idònia per ser participatius. Ens vam presentar el Jordi Gurri i jo i vam aconseguir els avals necessaris. La comissió municipal territorial (CMT) del partit va decidir per unanimitat que jo havia de ser la cap de llista i vaig ser refermada pels associats i associades d’aquí Sant Quirze.

Vull fer un Sant Quirze millor, que sigui el referent de la qualitat de vida de la nostra comarca i, si pot ser, del nostre país. Ho encaro amb molta il·lusió, com el primer dia. Ser alcaldessa és el meu somni. Estem treballant per construir una bona candidatura per presentar-nos i ser els guanyadors el 2023. S’ha d’anar fent feina de formigueta, a poc a poc, i anar creixent amb passos ferms i mirant sempre endavant.

La seguretat. El mes de maig de l’any passat vam entrar dues mocions sobre aquesta qüestió. La gent aquí a Sant Quirze té una sensació de certa inseguretat. No ho podem permetre com a polítics. A totes les enquestes surt aquesta sensació d’inseguretat. I també surt la manca de manteniment de la via pública. Hi ha problemes amb les escombraries, el clavegueram i la pintura dels carrers. Ara mateix no es veu el poble net i polit.

Una de les solucions és ampliar la presència de la policia local. Ara no se’n veu. Cal combinar-ho també amb aquesta policia més amable, de proximitat, d’acompanyament. També caldria que estiguessin situats en llocs fixos. Com a ciutadà, si saps que la policia es trobarà al voltant de les escoles o a altres zones concretes, et sents més segur i acompanyat.

Tal com va explicar la nostra portaveu, Míriam Nogueras, aquests darrers anys les ocupacions il·legals han pujat del 550% a Catalunya. Cal treballar-hi. I s’ha de fer des del municipi, que és on hi ha més proximitat. Aquí a Sant Quirze hi ha ocupacions que estan normalitzades, però n’hi ha que no. Ens hem de posar molt ferms i tendir cap a l’ocupació zero.

Només cal passejar per Sant Quirze i ja es veu com està el municipi. Hi ha carrers que estan molt bruts. Cal un manteniment més ferm, aprofundir en la neteja del poble i en la senyalització. No pot ser que hi hagi passos de vianants que no queda clar si ho són o no perquè no estan ben senyalitzats o ben pintats. O a l’hora d’asfaltar els carrers, que no s’asfaltin degudament i es faci per seccions. Tampoc no pot ser que es faci un projecte de plantada d’arbrat i de flors i després no es cuidi i es deixin que morin per manca d’aigua de rec.

Soc mare de tres adolescents i crec que hi ha d’haver oci nocturn aquí perquè no hagin de marxar a altres poblacions i al final sigui pitjor el remei que la malaltia. El que no es pot és alterar el descans de la ciutadania o empitjorar les condicions de vida dels veïns. Cal situar l’oci nocturn lluny d’on viuen els veïns. Si parlem de Waka, cal explicar que abans tenia un aforament limitat i en aquest mandat o l’anterior es va duplicar. Aquí van començar les incidències. Hi ha molta gent a dins i a fora. Fa uns mesos vam tenir una reunió amb el conseller Elena i els Mossos i es va veure clar que és una situació molt complexa. Però cal treballar i no descansar fins que Sant Quirze deixi de sortir a les notícies perquè hi ha violacions o abusos. A mi m’agrada que Sant Quirze surti a les notícies perquè s’hi viu molt bé.

En els darrers vuit anys no s’ha fet res en aquest àmbit. Només s’han donat alguns ajuts. Crec que hem de ser molt ferms a l’hora de prendre decisions. No podem anar fent estudis sense passar a l’acció. Cal construir habitatge públic ara. Els nostres joves se’n vam perquè aquí no poden fer front a un lloguer o a una compra tan elevada i han d’anar als municipis del nostre voltant. No ho podem consentir. Quan sigui alcaldessa faré habitatge de qualsevol manera perquè s’ha de fer ara. També cal habitatge per a la gent gran. Tenim habitatges de tres pisos sense ascensor. I tenim gent a urbanitzacions que queden lluny del centre amb desnivells. Hem de reinventar-nos. Hem de transformar els centres residencials. Seria una bona proposta començar a fer pisos pensant en les diverses comunitats.

A Sant Quirze ja fa quatre anys que som més de 20.000 habitants i encara no tenim un pla de mobilitat fet. Això perjudica també la imatge de la ciutat. S’afegeix a la situació que comentàvem abans de deixadesa. A vegades et trobes amb un carrer que va cap a una direcció i l’endemà va cap a l’altra. Sant Quirze es troba al centre de la comarca i té molt bona comunicació. Això cal mantenir-ho i no podem trobar col·lapsats tots els accessos a les hores punta. Ho hem de resoldre immediatament. Els veïns que viuen a les principals artèries del municipi no poden ni sortir perquè tenen tot de cotxes aturats davant de casa seva. Cal un pla de mobilitat amb cara i ulls, és una prioritat.

Un punt clau és el comerç del nostre poble. Aquell comerç que va aixecar la persiana durant la pandèmia, que sempre hi és i que dona un servei important a la ciutadania. I també cal donar suport a les empreses. Tenim empreses molt potents que no reben tot allò que necessiten. Hem de crear un vincle entre la Universitat Autònoma de Barcelona i el teixit empresarial, els polígons industrials. Tenim més de 400 empreses per donar cabuda a joves que vulguin venir a treballar al nostre municipi. Pel que fa als ajuts després de la covid, el govern municipal va posar sobre la taula 60.000 euros que no es van exhaurir. I no es van exhaurir perquè els restauradors, els comerciants i els empresaris em van dir: “Com vols que demani un ajut quan després ve Hisenda i he de pagar gairebé més i tot?” El comerç, la restauració i els empresaris volen bonificacions, en lloc d’ajuts que, en acabat, computen.

En l’àmbit nacional Junts vam fer el que les nostres bases ens van dir: sortir del govern. Ho vam respectar. És una situació molt complicada perquè ara s’han d’aprovar uns pressupostos, però no són els que hagués presentat el conseller Giró. Els han canviat. Espero que puguem anar caminant. Pel que fa a la independència, hem de continuar treballant-hi per molt que ens diguin que estem en una via morta. Crec, en la independència del meu país, hi estic treballant i hi treballaré.