Sèrbia demana desplegar forces armades a Kosova
Pretén enviar un miler de soldats i policies al nord de la seva exprovíncia al·legant la “protecció” de la majoria serbokosovar
L’OTAN insisteix que no acceptarà la sol·licitud i que serà la seva missió la que abordi la situació
El govern de Sèrbia va presentar ahir a l’OTAN la demanda formal per desplegar forces armades a Kosova. Així ho va anunciar el ministre de Defensa del país, Milos Vucevic, en una sol·licitud sense precedents des del final de la guerra, el 1999. En plena tensió a la zona per les barricades que els serbokosovars mantenen des de fa una setmana per la detenció d’un policia serbi, Belgrad va al·legar la “protecció” de la majoria sèrbia al nord de Kosova.
Indignats per la detenció de l’exagent serbi, centenars de serbokosovars mantenen al nord de Kosova barricades que paralitzen el trànsit a través de dos encreuaments fronterers amb Sèrbia. Lluny de dissipar-se, les tensions a la zona amenacen d’agreujar-se, especialment després que ahir la policia de Kosova arrestés un altre expolicia serbi acusat de crims de guerra.
Feia dies que Belgrad advertia que demanaria desplegar forces armades a la zona, però va ser ahir a la frontera amb Kosova que va entregar la sol·licitud a l’Aliança per enviar 1.000 soldats i policies a territori kosovar. El nord del país viu una calma tensa i el nou pas serbi amenaça d’empitjorar la situació. Per Belgrad, la petició suposa el “retorn” de les seves forces armades a Kosova, exprovíncia sèrbia que va declarar la independència el 2008. Sèrbia no l’ha reconeguda i la majoria sèrbia manté un desafiament a les autoritats kosovars. “[La mesura] és molt important per a la protecció de la població sèrbia [a Kosova] i reduiria dràsticament les tensions”, va argumentar el president serbi, Aleksandar Vucic.
L’executiu serbi va formalitzar davant l’OTAN aquest pas, conscient que, amb tota probabilitat, l’Aliança rebutjarà la petició. De fet, el mateix Vucic va assegurar que “ben segur que [la sol·licitud] no serà acceptada”, mentre que l’Aliança ja havia frenat abans l’aspiració de Belgrad: “La nostra missió a Kosova continua extremament alerta i està completament capacitada per exercir el mandat que li ha atorgat l’ONU”, va assegurar la portaveu de l’Aliança, Oana Lungescu.
Les autoritats kosovars van rebre la petició sèrbia com un intent d’afegir més elements a la crisi. La presidenta kosovar, Vjosa Osmani, va considerar que la voluntat sèrbia de desplegar forces armades al país és una “idea hegemònica”. “Vucic sap molt bé que la presència de l’exèrcit serbi a Kosova va acabar l’any 1999”, va insistir, amb referència al conflicte entre el 1998 i el 1999 entre les tropes de Belgrad i la guerrilla albanokosovar, que buscava la independència. En aquest cas, l’OTAN va intervenir per protegir Kosova.
Creix la tensió
La situació al nord de Kosova és de calma tensa i extremament volàtil. Centenars de serbokosovars mantenen barricades en els encreuaments fronterers i la policia kosovar ha denunciat atacs amb armes de foc. La missió de la Unió Europea (UE) a la zona també ha denunciat atacs amb una granada, malgrat que cap membre ha resultat ferit. En l’arrel de l’actual tensió hi ha l’anunci de Kosova de convocar eleccions locals el 18 de desembre. El principal partit serbi va anunciar el seu boicot als comicis i la majoria sèrbia a la zona va recollir la consigna. Poc després, van començar les barricades a les carreteres i, com a conseqüència de l’onada de violència, Prístina va decidir ajornar els comicis al 23 d’abril.
“Sèrbia ha donat instruccions a les seves estructures il·legals perquè estableixin barricades al nord de Kosova. Belgrad té tota la responsabilitat de l’escalada”, va assegurar el cap del gabinet presidencial del país, Blerim Vela. L’actual creixement de les tensions s’afegeix a un any en què la relació entre Sèrbia i Kosova ha estat particularment tensa. Els darrers mesos també han estat marcats per la crisi per les matrícules després que Kosova decidís prohibir les plaques sèrbies al país. En l’origen del conflicte, hi ha la falta de reconeixement per part de Sèrbia de la independència de Kosova i el fracàs de les negociacions per normalitzar les relacions entre Belgrad i la seva exprovíncia.
Petició d’adhesió a la UE
A més, la tensió entre els dos països arriba en el moment en què Kosova ha formalitzat la petició d’adhesió a la UE, via que ara sembla impossible. El bloc comunitari ja ha advertit que la integració europea tant de Sèrbia com de Kosova depèn de la normalització de les relacions. Ara bé, Prístina encara té més esculls: cinc països comunitaris, entre els quals hi ha l’Estat espanyol, no reconeixen la seva independència. Així, Kosova ha emprès el camí cap a la UE amb la ruta barrada.
LES FRASES
Condemna a un exmilitar kosovar
Nazaret Romero GonzálezEl Tribunal Especial per a Kosova va condemnar ahir a 26 anys de presó l’excomandant kosovar Salih Mustafa per crims de guerra en un centre de detenció de l’Exèrcit d’Alliberament de Kosova el 1999. El tribunal considera provat que va cometre tres crims de guerra, concretament assassinat i tortures a presos i detenció arbitrària. Va quedar absolt del quart crim de què se l’acusava, que era el de maltractament a detinguts.
La condemna d’ahir és la primera dictada pel tribunal establert a la Haia l’any 2015 per jutjar els crims de guerra perpetrats per la guerrilla albanokosovar a finals de la dècada dels noranta contra les víctimes acusades de donar suport als serbis. Després de la sentència, la magistrada Mappie Veldt-Foglia va assegurar que confia que el veredicte contribueixi a la “reconciliació entre comunitats” a Kosova.
