El TC consuma el cop d’estat al poder legislatiu
El president del Constitucional no s’aparta tot i l’evident conflicte d’interès pel seu càrrec i la majoria dretana caducada de 6 a 5 paralitza el debat al Senat del Codi Penal
Commoció a les cambres
El PDeCAT i el PSOE negocien protegir l’escó i posar fi a l’ardit de Llarena d’explotar el 384 bis de la Lecrim per retirar-lo
Mentre que el Tribunal Constitucional es recloïa per dirimir si temperava el toro embravit que li servia el PP o bé perpetrava l’estocada del cop d’estat d’envair el legislatiu –com ja va fer al Parlament–, el Senat obria amb la naturalitat de mantenir l’agenda amb l’entrega dels XIV premis taurins de l’Associació Taurina Parlamentària al vell saló de sessions. Els guardonats: Juan Manuel Albendea, diputat del PP al Congrés del 1996 al 2015 que va prometre portar la corbata de braus fins que les corrides tornessin a Catalunya i que va morir al gener, i Juan Antonio Arévalo, senador socialista del 1979 al 2000 mort a l’agost i impulsor de la llei taurina del 1991; entre d’altres. En una jornada maratoniana, però, el TC va consumar el cop d’estat al legislatiu amb nocturnitat i sense mirament: ni el president, Pedro González-Trevijano, ni el també conservador Antonio Narváez –ambdós caducats– es van apartar del cas –tot i l’evident conflicte d’interès de decidir si perden el sou i el càrrec– i la majoria dretana caducada de 6 a 5 va aturar el primer debat a les Corts des del 1978. El ple, iniciat a les deu del matí i amb pausa de dues hores i mitja per dinar fins a les cinc, en què reprenia les deliberacions, va acabar a dos quarts d’onze de la nit amb la majoria dretana consumant el cop i portant les cambres a una commoció inèdita, fins al punt que els presidents Meritxell Batet (Congrés) i Ander Gil (Senat) compareixien a quarts de dotze de la nit en defensa de les seus de la sobirania.
La verònica amb la qual el ple del TC es va reunir d’urgència dijous per abordar el recurs del PP i sincronitzar-se amb el ple del Congrés per agitar-lo es va ajornar fins dilluns per la jugada dels cinc progressistes d’evitar el quòrum. El dia d’agafar el toro per les banyes era ahir, i la faena va satisfer el PP.
El cas de Pérez Tremps
Si bé, en el cas del recurs contra l’Estatut, al difunt magistrat progressista Pablo Pérez Tremps el simple fet de col·laborar en un informe de la Generalitat sobre autogovern li va costar ser recusat i ser apartat el 2007 d’aquella deliberació, ahir al TC es va imposar el broc gros. Trevijano i Narváez –amb l’ajut dels quatre companys conservadors– van considerar que són perfectament imparcials per resoldre el recurs d’empara del PP que exigia la mesura cautelaríssima de suspendre dues esmenes del PSOE i Podem al Codi Penal –la número 62, que reforma precisament la llei orgànica del TC, i la 61, que retoca la llei orgànica del poder judicial i n’altera el requisit de les tres cinquenes parts–, sabent que el text suposa que el TC es renova i ambdós perden el càrrec i el sou automàticament si el text s’aprova.
Si bé fonts del TC van esgrimir que s’atura el debat de les dues esmenes i que s’extirpen aquestes i prou, el cop d’estat deixa dubtes jurídics sobre si el dictamen és un tot o un text desmuntable. “Les esmenes ja no existeixen. Estan incorporades al debat”, advertia l’exvicepresidenta Carmen Calvo.
Fi al recurs previ el 1985
El que el TC ha assumit és recuperar de facto el recurs previ d’inconstitucionalitat, introduït amb la llei orgànica 2/1979 i que va ser derogat el 1985 pels vicis que incorporava a l’hora de censurar debats prèviament. Ras i curt: la majoria de 6 a 5 va servir als dretans per conservar aquesta majoria de 6 a 5 i per acte seguit imposar-la a l’hora d’acceptar el recurs del PP i recuperar l’esperit d’un instrument que va ser derogat ara fa 37 anys pels seus efectes nocius sobre la democràcia. El president del grup de Podem al Congrés, Jaume Asens, va ser clar: “És un dia fatídic per als demòcrates. El cop del TC contra el poble avança. Retrocedeix la separació de poders”. “Quan volem canviar l’statu quo és quan el conservadorisme espanyol recorre a judicialitzar la política”, va advertir la secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta. La ministra d’Educació i portaveu del PSOE, Pilar Alegría, acusa el PP de “no respectar la sobirania popular” i “portar el país a una crisi sense precedents”. “L’ala dreta del TC impedeix una votació democràtica. La dreta consuma un cop sense precedents”, advertia la ministra de Drets Socials i líder de Podem, Ione Belarra.
Eufòria total en el PP
Fonts del PP van acollir amb satisfacció l’èxit del cop i la paràlisi del debat: “Ha triomfat l’estat de dret, la democràcia n’ha sortit enfortida.” “El TC no s’ha deixat influir per les pressions polítiques”, van gosar dir fonts del PP. Hores abans, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va fer una disquisició sobre legitimitats: “Sánchez és legítimament president? Sí. Però el que no és legítim és el que està fent. Ni legítim ni ètic.” En nom de Més País, Íñigo Errejón va passar a l’ofensiva i va registrar una proposició de llei per reformar la llei orgànica del TC i aturar el cop. “No podran vèncer la sobirania popular”, va dir.
Únic dret, dos informes
A l’hora de perpetrar el cop, l’ala dreta del TC ha forçat la coartada argumental: Trevijano va ordenar a un lletrat afí, Herminio Losada, que li fes un informe ad hoc servint-li l’argument d’avalar la cautelaríssima i culminar el cop quan va saber que l’informe originari, del secretari general adjunt del TC i també lletrat Juan Carlos Duque, era contrari a suspendre ex ante el debat al Congrés per primera vegada. Així que el mateix dret servia per a una cosa i per a la contrària. Si el PP havia tingut la gràcia que la ponència de l’avortament recaigués en un magistrat antiavortista i exdiputat del PP, Andrés Ollero, ara el ponent sobre la invasió del legislatiu que exigeix el PP és Enrique Arnaldo, afí al PP i exconferenciant a la FAES que també va ser lletrat del Congrés.
Dretans ‘vs.’ progressistes
Tot i que el recurs del PP havia d’anar a la sala segona del TC, de majoria progressista, el president del TC va deslocalitzar el debat i el va elevar al ple, on gràcies al bloqueig polític del PP els conservadors hi tenen una majoria de 6 a 5 (el dotzè membre, Alfredo Montoya, va renunciar al juliol per motius de salut): el mateix Trevijano, Antonio Narváez (recusat per PSOE i Podem perquè té el mandat caducat i el seu sou i el seu càrrec depenen de tombar l’esmena al Codi Penal), Enrique Arnaldo (afí a la FAES), Concepción Espejel (tan afí al PP que va ser apartada del cas Gürtel), Ricardo Enríquez i Santiago Martínez-Vares (caducat). El referent progressista i vicepresident del TC, Juan Antonio Xiol, també té el mandat caducat i al seu bàndol hi ha María Luisa Balaguer, Cándido Conde-Pumpido (fiscal general de l’Estat del 2004 al 2011 amb José Luis Rodríguez Zapatero i aspirant a presidir el TC renovat), Inmaculada Montalbán i Ramón Sáez Valcárcel.
Vets del PP, Vox i Junts
En la tramitació exprés després de ser aprovada al Congrés, el termini per a la presentació de vets i esmenes al Senat acabava ahir a les dues de la tarda, i avui a les nou del matí es reunia la ponència i la comissió de Justícia per tenir enllestit el dictamen que arribés dijous al ple de la cambra alta. Els vets que el PSOE –Podem no té senadors– havia de derrotar amb ERC són cinc: PP, Vox, Cs, UPN i Junts. Si no s’admetia cap de les 55 esmenes parcials registrades, la reforma del Codi Penal –el preu a ERC pel vot a favor als pressupostos estatals del 2023 i que tindrà efectes sobre els líders independentistes indultats, exiliats o pendents de judici– havia de quedar enllestida per a la publicació al BOE i l’entrada en vigor a partir del 23 de desembre. Ara tot està en l’aire. En el seu vet, el PP alerta que combat “un intent de liquidar l’estat de dret” i que “legislar reescrivint les sentències del Suprem i a favor que el govern ocupi el poder judicial és una ofensa inadmissible al poble espanyol i al pacte de la Transició”. El PP hi veu un “frau de llei” en aquesta tramitació urgent que ha evitat òrgans consultius, com ara el Consell d’Estat. L’agenda del Senat dicta que la reforma del Codi Penal –amb la derogació de la sedició i la rebaixa de la malversació i el nou sistema de renovació de magistrats del TC– es debatia i es votava dijous.
Un dels punts que havien quedat penjats en la desjudicialització perquè la reforma del Codi Penal no ho solucionarà és l’escletxa que el jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena va utilitzar per retirar escons guanyats a les urnes per part dels líders independentistes: l’ardit de l’article 384 bis de la Lecrim (llei d’enjudiciament criminal), ideat per a la lluita antiterrorista i que preveu “l’automàtica suspensió” d’un càrrec públic –si hi ha un processament en ferm i si està en presó preventiva– per un delicte relacionat “amb bandes armades o individus terroristes o rebels”. Amb aquest text, el jutge Llarena va fer un joc de paraules i un doble salt aprofitant que la presó la decretava ell: si els acusats ho eren per un delicte de rebel·lió –exigeix l’ús de la violència a “quien se alzare violenta y públicamente”, segons l’article 472 del Codi Penal–, automàticament els acusats eren “rebels”.
Fre a l’abús del 384 bis
Per posar fi a l’ardit, el PDeCAT negocia amb el PSOE una esmena transaccional per protegir l’escó i no permetre una retirada de l’acta tan alegre com la que Llarena va practicar gràcies a l’abús de la polisèmia i d’un tipus penal que al final va caure durant el judici i que no apareix en la sentència, però que va alterar sense remei la composició del Parlament i del Congrés. El PDeCAT ja hi treballava des de fa temps en aquest propòsit, i ara és el PSOE el que invita Ferran Bel a firmar una transaccional en el tràmit d’esmenes de la llei d’eficiència organitzativa de la justícia (i no en el tràmit obert al Senat sobre la reforma del Codi Penal) que es votarà després de les festes de Nadal.
