Presidència Europea (7): Tarja Halonen

Tarja Halonen és probablement el nom més desconegut que s’ha colat en aquesta llista de “grans”. En aquest moment de desconcert que viu la Unió Europea, la presidenta de Finlàndia representa l’Europa de les conviccions, l’honestedat i la meritocràcia. El secret de l’elecció d’un futur president per a la UE està en què esperem exactament d’aquesta figura. Si el Tractat de Lisboa entra finalment en vigor, aquest nou president no només es consolidarà com la imatge dels 27 davant el món sinó que també hauria d’aconseguir convertir-se en el líder capaç de recuperar la confiança dels ciutadans en aquest projecte d’unió política i econòmica. Ara que la UE no troba una resposta comuna a cap a on vol anar, Halonen representa un país que ha sabut reinvertar-se a ell mateix fins a convertir-se en una economia dinàmica preparada per encarar el futur.

Aquesta política socialdemòcrata, nascuda en un barri de classe treballadora pròxim a Hèlsinki, és coneguda avui com “la mare de la nació finlandesa”, i després de set anys a la presidència del país continua gaudint del suport de gairebé el 80% dels finlandesos. Tarja Halonen va desembarcar a la Unió Europea com a ministra d’Afers Estrangers i, des d’aleshores, el seu nom ha sonat en més d’una travessa internacional, especialment per ocupar algun càrrec a les Nacions Unides, destí d’altres presidentes europees que l’han precedit. La seva imatge pròxima i riallera –de vegades massa– amaga una dona amb mà ferma i exigent –diuen els qui van treballar amb ella al ministeri d’Exteriors.
Els seus gestos cap a Rússia li han costat més d’una crítica en política domèstica. Continua oposant-se, ara amb menys contundència, a l’entrada de Finlàndia a l’OTAN, però com a presidenta ostenta i defensa el rol de comandant en cap de l’exèrcit del seu país. Halonen, que va començar com a advocada sindicalista, parla set idiomes i en gairebé 40 anys de carrera política té un historial completament net d’escàndols. La primera dona presidenta de Finlàndia ha estat mare soltera fins a l’arribada al càrrec, quan va decidir casar-se amb la seva parella dels últims 15 anys per solucionar problemes protocol·laris.

A la Unió Europea sempre s’ha dit que les presidències rotatòries dels països petits acostumen a ser més efectives perquè no estan tan marcades per una pesada agenda pròpia. Halonen podria arribar a la presidència de la UE alliberada de la càrrega que suposa la política exterior de les grans potències europees i amb l’experiència de dues dècades ocupant càrrecs de primera línia. Davant de personalitats com l’alemanya Angela Merkel, el francès Nicolas Sarkozy i l’espanyol Javier Solana, aquesta europeista finlandesa podria ser la figura de compromís, menys marcada que altres candidats, garantia de l’equilibri geogràfic que es busca en tot repartiment de càrrecs i que tradicionalment no compta amb cap gran nom escandinau.

El que més dificultaria la seva elecció és que en una UE on gairebé tots els governs són conservadors o liberals –amb comptades excepcions–, Halonen seria la candidata més esquerranosa. Però, com ella mateixa va dir en una ocasió als seus col·legues europeus, “tothom hauria de mirar més enllà dels interessos nacionals a curt termini”. “Aquesta és l’única manera que podrem aconseguir resultats visibles per als nostres ciutadans”, afegia.