Quaranta aniversari de la mort del Nobel que va tenir un somni que recull ¡Obama

“Tinc un somni: que els meus quatre fills viuran un dia en una nació on no seran jutjats pel color de la seva pell, sinó pel contingut del seu caràcter”. Més de quatre dècades després que Martin Luther King, de qui ahir es complien 40 anys de la seva mort, pronunciés aquestes cèlebres paraules, un candidat negre està més a prop que mai de ser president dels Estats Units. Molts han comparat Barack Obama amb l’activista pels drets civils i premi Nobel. Tots dos tenen el poder de la paraula però Obama no és el relleu de King. N’és el resultat.

Si avui existeix un candidat com ell, que transcendeix estereotips racials, és perquè abans hi va haver líders com Martin Luther King que van lluitar perquè els afroamericans fossin jutjats independentment del seu color de pell. Amb ell, s’està més a prop del somni d’igualtat racial de King. Però el somni no és complet. És cert que avui ja és possible trobar afroamericans dirigint empreses o en càrrecs a l’administració, com la secretària d’Estat, Condoleezza Rice, o abans Colin Powell, però continua havent-hi el doble de negres pobres que de blancs, i l’accés a l’educació, la sanitat i el sistema judicial dista molt de ser igualitari. La població negra dels EUA representa una mica més del 12%, i en canvi, el 40% dels condemnats a mort són afroamericans. En l’època de King, la segregació racial era vigent; avui, el racisme és encobert i més de la meitat d’afroamericans admeten sentir-se discriminats.

Obama aspira a ser el factor d’unió per superar el llegat de tensions racials. “Crec en la genialitat d’aquest país, que és capaç d’evolucionar”, va dir el senador durant el seu recent discurs sobre el racisme. Fins llavors, havia evitat la qüestió racial en la seva campanya, que no ha sigut definida per aquest factor, distanciant-se així d’altres líders negres com Jesse Jackson i Al Sharpton. Obama mai hauria aconseguit el suport que té si s’hagués encasellat com el “candidat dels afroamericans”. Però si avui pot ser un candidat postracial –tot i que el país no ho sigui– és també gràcies a candidats com ell. El senador d’Illinois agrada a blancs i negres, rics i pobres, joves i vells, demòcrates i fins i tot republicans. Aquesta és la clau del seu èxit. “Que un candidat negre hagi arribat fins aquí és històric i és perquè tant negres com blancs busquen alguna cosa nova. Ha sigut una llarga batalla arribar-hi”, diu l’activista afroamericana Lenora B. Fulani.

Contra el racisme
També per a Obama ha sigut un llarg camí. Fill de mare blanca i pare kenyà es va criar amb la seva família materna i va ser educat en l’elit universitària blanca. Va ser durant el pas a la vida adulta i per decisió pròpia que va deixar de ser Barry per ser Barack. Se l’ha arribat a acusar de no ser prou negre. “Això és absurd i ridícul”, sentencia Fulani. Ja a Chicago, durant la seva etapa d’organitzador comunitari a les zones més pobres, i també més negres, Obama va prendre consciència de raça. Martin Luther King va ser un símbol universal contra el racisme. El seu discurs multitudinari a Washington va transcendir les fronteres i va fer somiar milers de ciutadans. Com avui fa Obama. El lema Yes, we can ha fet fortuna.

A King el van matar a Memphis. Tenia 39 anys. Els nord-americans, entre ells els candidats presidencials, commemoraven ahir el quarantè aniversari de la seva mort. El seu assassí, James Earl Ray, era un exconvicte racista, que després va negar ser-ne l’autor. Dos mesos després de la mort de King, el senador Bobby Kennedy també era assassinat. Des de llavors, tots els candidats són protegits pels serveis secrets. La seguretat d’Obama és una de les preocupacions de la comunitat negra, que tem que com més a prop sigui de la presidència dels EUA més augmentin els riscos. El senador d’Illinois, però, els minimitza. No fer-ho, seria admetre que el país no ha evolucionat gens des dels temps de King.