Perú
El Perú promet l’ONU investigar les denúncies per la violència policial
El Consell de Seguretat ha examinat avui la situació de les llibertats fonamentals del país andí
El Govern peruà ha assegurat aquest dimecres davant el Consell de Drets Humans de l’ONU que investigarà els possibles “excessos” de les forces de l’ordre en la resposta a les actuals protestes, encara que ha afirmat que sobretot han estat grups minoritaris de manifestants els qui van exercir “violència indiscriminada”.
“Si algun excés hi ha hagut, s’investigarà”, ha assegurat en la seva intervenció en el Consell l’ambaixador peruà davant l’ONU a Ginebra, Luis Chuquihuara, qui ha destacat que, no obstant això, les autoritats han intentat “respondre dins dels estàndards internacionals de resolució de conflictes d’aquesta naturalesa”.
“El Perú està compromès amb les protestes socials pacífiques, però quan lamentablement algun sector minoritari dels manifestants ha incorregut en violència contra béns de l’Estat o contra altres ciutadans, les forces de l’ordre han tractat de restaurar la pau social”, ha declarat el diplomàtic.
El fiscal superior provisional, Daniel Jara, ha agregat en la mateixa sessió que ja s’han iniciat sis investigacions per la mort de 18 persones i 14 ferits en protestes a les regions d’Ayacucho, Junín, Apurímac i Lima, així com per l’agressió al periodista Aldair Mejía quan cobria els incidents a la ciutat de Juliaca.
Examen en plena crisi
Perú ha estat sotmesa avui a l’examen periòdic sobre la situació de les seves llibertats fonamentals per part del Consell (format per 47 estats membres de l’ONU), el primer en cinc anys per al país i que coincideix en aquesta ocasió amb la greu crisi produïda després del fallit autocop de l’expresident Pedro Castillo.
Per videoconferència des del Perú, la delegació institucional peruana davant aquest examen, liderada pel nou ministre de Justícia i Drets Humans, José Tello, va començar lamentant la pèrdua de vides humanes (més de 60 fins al moment), però va assegurar que “la protesta no pot confondre’s amb accions delictives”.
Tello ha denunciat en aquest sentit atacs violents en el marc de les protestes a centres de salut, institucions judicials, petites i mitjanes empreses amb pèrdues milionàries, a mitjans i periodistes, i bloqueig de carreteres que va fer fallida “el dret a la llibertat de trànsit”. El ministre ha subratllat que, malgrat la violència, les actuals autoritats peruanes reconeixen les exigències dels manifestants, que “formen part d’un deute històric amb regions i sectors de la població marginats”.
Resposta a les exigències
Tello també ha indicat que algunes de les exigències de reformes polítiques i electorals de les protestes estan sent ja respostes, entre elles l’avançament d’eleccions, que se celebrarien l’abril de 2024, si això és aprovat en segona votació pel Parlament.
“El nostre compromís és conduir una transició política amb els braços estesos a tots els actors legítims sobre la base del diàleg”, ha assegurat el titular de Justícia, qui ha afegit que s’ha creat una comissió per a atendre les víctimes de les protestes.
La revisió periòdica va incloure la intervenció de més de 60 estats membres de Nacions Unides, encara que només una mica més d’una vintena han comentat la recent crisi, expressant en general preocupació per la pèrdua de vides humanes i demanant al Perú que investigui un possible ús desproporcionat de la força per les forces de l’ordre.
