“La política de maquillatge d’abans no molestava, però ja hem perdut molts trens”

Estem satisfets, atès que estem apostant per veritables transformacions del dia a dia, des de la declaració de l’emergència climàtica fins a l’aprovació de plans de millora per intentar que la ciutadania sigui protagonista de l’espai públic i que guanyi espais de passeig, sobretot al centre de la vila, al nucli antic. Estem intentant implementar mesures per ajudar el comerç local, també estem fent una aposta per les inversions al conjunt del municipi, atès que durant el mandat anterior es van acumular en un espai concret i nosaltres hem apostat per diversificar-les perquè arribin a tots els barris. Quant a coses a millorar, segur que n’hi ha moltes, perquè Sant Vicenç té moltes carències.

És un municipi que sempre ha tingut les taxes més elevades d’atur de la comarca. Hem millorat substancialment perquè durant la pandèmia vam arribar a un 15% d’aturats i ara superem el 10%, a un punt de la mitjana catalana; quan vam arribar al govern, estava per sobre del 12%. El problema que ens preocupa és l’atur femení, que s’enfila cinc punts més que el masculí. D’altra banda, tenim un projecte que ens il·lusiona molt i està funcionant bé, Treballa’t, al costat de l’AMB i que transforma allò que eren els plans d’ocupació tradicionals en un nou projecte de reinserció que va més enllà de donar feina durant un període determinat, un projecte en col·laboració amb la Fundació Maria Auxiliadora que ha permès que en dos anys més de 120 persones s’hagin reinserit al mercat laboral.

Els vicentins estaven cansats que el govern anterior utilitzés l’Ajuntament com a palanca de política per a temes que no tenen res a veure amb el municipi. La gent es va cansar de veure l’alcaldessa amb la vara en diverses manifestacions independentistes. Hi tenia tot el dret a títol individual i de partit, però no a posar la vara al servei de cap causa. Des que soc alcalde, la vara no ha sortit del despatx en cap causa; la gent va decidir apostar per un canvi que garantia gestió, seriositat i estar centrats en el nostre municipi. El govern municipal que presideixo no ha fet mai cap gest que no sigui a favor de Sant Vicenç, estem tranquils i segurs de la feina perquè el projecte de ciutat que tenim aplega totes les sensibilitats i genera consensos. Sant Vicenç va pel bon camí.

Sí, ho soc. Hem fet tot el que hem pogut perquè sigui així, i de fet hem arribat a acords de diversos tipus amb tots els grups polítics que avui són presents en el ple, llevat de Junts per Sant Vicenç, ja que dos no pacten si un no vol... Amb els comuns vam pactar el cartipàs al principi del mandat, el pla de sostenibilitat ambiental, el pacte de pressupostos... Amb Ciutadans vam arribar a pactar fins i tot un govern municipal i en van formar part dos anys.

Doncs perquè es va trencar el grup municipal de Cs que era dins del govern. Jo estava content amb la feina dels tres regidors i vaig decidir que no seria jo qui faria fora ningú, perquè fa falta gent que vulgui entrar-hi a ajudar i a aportar coses positives. Quan Ciutadans es va trencar, dos van marxar del govern i una altra hi continua; hem pactat un munt de coses amb els comuns i Ciutadans. A més, amb representants de sindicats i amb entitats socioeducatives i econòmiques vam fer un pacte de reconstrucció social i reactivació econòmica per afrontar els efectes generats per la covid. Amb totes les forces tret de Junts per Sant Vicenç. Per tant, som defensors del pacte i l’acord permanent, però el grup de Junts per Sant Vicenç no ha volgut pactar res amb el govern municipal.

Un model que posa la ciutadania com a protagonista del municipi. Sant Vicenç dels Horts és l’únic municipi del nostre entorn on la gent, per poder sortir a passejar tranquil·lament, ha de marxar a la muntanya, al riu o a un polígon industrial. D’una banda, estem fent obres de conversió en zona de vianants d’un parell de mercats a l’àrea de Vilavella i altres barris com el de Can Ros, i hem fet el procés per desencallar un tema aturat en el pla del Ricard, entre Sant Vicenç, Molins de Rei i Pallejà; s’està desencallant el tema urbanístic que permetrà recuperar aquell polígon industrial, i també a la trama urbana. De l’altra, tenim un espai industrial, Can Pujadó, que s’ha de desenvolupar per crear-hi una petita zona industrial; durant aquest mandat, hem creat el centre cívic La Guàrdia i estem a punt d’inaugurar-ne un altre de cultural que ens fa especial il·lusió, anomenat Virgínia Amposta, en honor d’una represaliada del franquisme, mestra i sindicalista que va ser afusellada al Camp de la Bota. I estem treballant en la creació d’un segon pavelló esportiu municipal.

Estem treballant per tal que en els propers anys puguem arribar a construir 400 habitatges de protecció oficial. Tenim en marxa diversos projectes que van avançant, dos espais d’equipaments que volem fer de lloguer protegit en col·laboració amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona; un desenvolupament pendent del qual al febrer faríem l’aprovació inicial de la modificació del planejament que ens ha de permetre, en un espai deteriorat que tenim al municipi, Clau 9, davant de l’ambulatori vell de Vila Vella, fer-hi una petita transformació urbanística d’1,5 hectàrees sense tocar el parc agrari. De fet, aquesta nova urbanització ha de fer que hi hagi 120 pisos, la meitat de protecció oficial, i un espai d’equipaments de 2.200 m2 que ha de resoldre l’aparcament, gratuït a les portes de Vila Vella, en un barri difícil per estacionar-hi; això permetria traslladar el mercat setmanal, que fa més de vint anys que és provisionalment a la carretera de Sant Boi els dijous i genera dificultats al veïnat, a l’altra banda de la carretera, sense tocar ni un pam del parc agrari. També treballem al polígon industrial en desús de Can Bofarull, pendent de reparcel·lacions; treballem amb l’Àrea Metropolitana i els propietaris per fer-hi un espai amb zones verdes, habitatge i equipaments... Fa més de 15 anys que no es construeix ni un sol habitatge de protecció oficial al municipi.

En aquest àmbit queda molt camí per recórrer, si bé vam crear una regidoria específica. El municipi ha crescut i als barris que hi ha per sobre de la via del tren és complicat trobar espais adequats per a la gent amb mobilitat reduïda, hi estem treballant. Estem instal·lant escales mecàniques al barri de Sant Josep i hem fet obres d’adequació a la zona del carrer Balmes i Antoni Mampel que han servit per ampliar voreres destinades a aquestes persones.

Pel que fa a la gent gran, tenim una col·laboració permanent amb les entitats. Vam treballar-hi molt a prop en època de pandèmia i van ser especialment protegits amb una xarxa de voluntariat que oferia la possibilitat d’ajudar la gent gran que vivia sola. També hem ampliat el contracte de servei d’atenció domiciliària, que ens ha permès deixar a zero la llista d’espera. De la mateixa manera, el Consell d’Infants està a punt de posar-se en marxa i estem construint una nova escola bressol municipal al barri de Vila Vella, però se n’ha endarrerit la posada en marxa perquè és de fusta i hem tingut problemes d’abastiment d’aquest material; la previsió és que després de Setmana Santa ja s’hi puguin iniciar les classes. Un darrer exemple és el subministrament d’ordinadors a les associacions de famílies d’alumnes de Sant Vicenç per lluitar contra la bretxa digital.

Que digui això la persona que va perdre les primeres eleccions a les quals es presentava i a qui van regalar l’alcaldia el 2015... Estaria bé que aportés alguna dada sobre aquest clientelisme. Nosaltres obrim convocatòries de subvenció i col·laboració públiques i transparents en igualtat d’oportunitats per a tothom. Quan se’ns acusa d’això, estaria bé que s’aportés alguna dada concreta; deu estar parlant d’un altre municipi... El govern no està esgotat perquè tenim ganes, moltes ganes, de continuar governant i de tirar endavant projectes que tenim en marxa, de continuar transformant Sant Vicenç. Quan fas política de maquillatge com la que feia el govern anterior, no molestes ningú, però quan fas accions que transformen la realitat i tenen impacte en els hàbits de la gent, com ara posar una càmera per restringir el trànsit, d’entrada hi ha un cert rebuig i cal explicar-ho. Però no podem deixar de fer coses com aquestes...

Perquè Sant Vicenç ha perdut molts trens a la vida per no molestar ningú i el més evident és que en ple segle XXI tenim una via del tren que creua el municipi de punta a punta, el separa en dues parts i dificulta la mobilitat i la connexió social. Al seu moment, el govern de Sant Vicenç va decidir no apostar pel cobriment de les vies com es va fer en altres llocs com ara Pallejà i Sant Andreu de la Barca, i ara n’estem patint les conseqüències. Nosaltres estem convençuts que el municipi ha de guanyar espai per a la gent i, quan hi ha canvis de transformació real, d’entrada canvies hàbits, canvies la cultura..., i això genera un impacte. Estem fent allò que hem de fer i convençuts que la majoria de la gent comparteix aquest model. Si governés Aymerich, estaria bé saber si trauria la càmera del nucli antic que hi restringeix el pas o ho està fent servir per esgarrapar vots de la gent que està molesta; estaria bé saber si revertiria les obres de conversió en zona de vianants i hi tornarien a passar els cotxes o potser utilitza una molèstia puntual per captar alguns vots... Tenim clar el nostre model de ciutat, la ciutadania el coneix i té molts dubtes sobre el model dels altres grups municipals.

El web deu estar en obres. L’espai de xarxes el reservo a Facebook i Instagram, i la transparència la practiquem dia rere dia a peu de carrer. Som on pensem que hem de ser.