ERC aprova el full de ruta amb un referèndum pactat que sumi el 55% de ‘sí’
La ponència política, que rep el suport del 97%, aposta per l’anomenada ‘via Montenegro’ i l’estratègia de negociació amb l’Estat i l’acord de claredat
Referma l’oposició al Quart Cinturó i a l’ampliació del Prat d’Aena
ERC ha aprovat aquest dissabte, al Congrés Nacional de Lleida, la nova ponència política, amb el 96,7% de vots a favor: 653 vots en total, 632 dels quals a favor, 7 en contra i 14 abstencions.. El document aposta per la ’via Montenegro’, és a dir, per un referèndum amb un mínim de participació del 50%, i del 55% a favor del ‘sí’ per “negociar” la independència. La ponència també defensa imbricar estratègies amb l’esquerra espanyola i dels Països Catalans per defensar l’autodeterminació.
Dos dies després d’avalar la B-40 per desencallar la negociació dels pressupostos, la militància d’ERC ha reiterat l’oposició a “projectes anacrònics” com el Quart Cinturó. Aquest apartat de la ponència ha transaccionat una esmena -el termini va acabar la setmana passada, amb la negociació pels comptes encallada.
A més, el text original apostava per millorar la xarxa ferroviària del país connectant i ampliant línies de tren. S’hi ha afegit, amb la transacció, que s’aposta per coordinar el servei ferroviari amb les línies d’autobús allà on no arribi la xarxa ferroviària, i amb les xarxes de carrils bici a les ciutats, per fomentar la intermodalitat de modes sostenibles.
“I no acceptem lliçons de gestió de part dels qui sempre han dirigit Renfe i l’han convertit en el caos actual o defensen projectes anacrònics com el Quart Cinturó o l’ampliació de l’aeroport del Prat imposats per l’Estat”. La menció concreta a l’aeroport també s’ha afegit a partir de l’esmena transaccionada.
El document aprovat aquest dissabte també remarca el posicionament d’ERC “en contra” del projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat “imposat” per AENA i el govern espanyol.
Sobre el tema del Quart Cinturó, ERC ha reunit ja algunes assemblees locals -com la de Terrassa- i en preveu més la setmana que ve -a Sabadell- per abordar l’aval del partit a la B-40. Les bases del Vallès han mostrat la seva incomoditat, i al Congrés Nacional d’avui a Lleida també s’han fet reflexions al respecte.
Els 10 punts de la ponència
1- Aposta pel diàleg i el referèndum pactat, ja que és “la millor via” per aconseguir la independència amb “la legitimitat i la validesa que necessita per ser acceptada internament i homologada internacionalment”. A més, reivindica la taula de negociació amb l’Estat i l’”assoliment històric” que suposa la derogació del delicte de sedició, si bé deixa clar que l’objectiu final d’aquest procés de desjudicialització és l’amnistia i l’autodeterminació, pel que l’independentisme ha de ser “més fort” i aconseguir àmplies majories.
2-Acord de claredat a la canadenca. Seria un procés en dues fases: primer, un debat intern a Catalunya amb actors independentistes, però també “catalanistes no independentistes o sobiranistes”, per “unificar criteris i establir bases i condicions per a un referèndum”; i una vegada articulada aquesta “proposta de país”, es traslladaria a la taula de negociació amb l’Estat per pactar aquesta hipotètica consulta.
3-La fórmula de Montenegro, que recorda “va rebre l’aval europeu, després de ser discutida i reconeguda de forma multilateral per Montenegro i Sèrbia, així com la UE”.
Aquesta fórmula passaria per un referèndum amb “pregunta clara” i resposta binària; podrien votar tots els residents a Catalunya majors de 16 anys i els no residents que tinguin dret a vot en les eleccions catalanes; i el triomf de la independència requeriria un mínim de 50% de participació i de 55% de “sís”, després del que s’obriria un procés de negociació “de bona fe” entre Catalunya i Estat, amb mediació europea i internacional.
4-Els aprenentatges del 2017. Considera l’1-O com un “exercici col·lectiu de desobediència pacífica i democràtica”, però admet que s’ha de ser “honest” amb factors que van jugar en contra el 2017, com “la falta de reconeixement internacional, la mobilització unionista de caràcter hostil i amenaçador, l’ofensiva de l’Estat en forma de repressió política i la falta de participació d’alguns actors socials, polítics i institucionals”, fets “imprevistos” que el partit “tindrà en compte en properes ocasions”.
5- Aliances amb l’esquerra espanyola davant del PP i Vox: “imbricar estratègies amb l’esquerra espanyola i amb les altres nacions sense estat” a Espanya i, sobretot, amb organitzacions sobiranistes dels “Països Catalans”.
6-Contraria als “tacticismes i partidismes de vol curt”, la ponència reivindica la diversitat com a fortalesa de l’independentisme i crida a frenar la “polarització” i combatre els “discursos d’odi de caràcter xenòfob, antipolític i que menyspreen les institucions pròpies i posen en risc la cohesió social”; contra això, posiciona ERC com a “antídot”.
7-Contra la B-40 i l’ampliació de l’aeroport del Prat. En plenes negociacions pressupostàries i dies després que, per tractar de desencallar un acord, ERC cedís davant el PSC i acceptés executar la B-40 del Vallès, la ponència matisa que aquest no és el seu model de mobilitat i adverteix que “no accepta lliçons de gestió per part d’els qui sempre han dirigit Renfe i l’han convertit en el caos actual o defensen projectes anacrònics impostos per l’Estat com el Quart Cinturó o l’ampliació de l’aeroport”.
8-Eleccions municipals. Els comicis de maig també estan presents en el document, que confia en “un gran salt” a les ciutats metropolitanes” i una victòria a Barcelona; a més, ERC “prioritza” els acords en ajuntaments i ens locals amb partits independentistes o “autodeterministes que acceptin que els municipis treballin per la independència”.
9-Bon govern per aconseguir la independència. La millor manera d’arribar a la independència és a través del “bon govern” i demostrant la utilitat de les polítiques “netament republicanes”: això passa per assumir totes les responsabilitats de govern possibles i una agenda marcada pel treball digne, la reindustrialització verda, el dret efectiu a l’habitatge, el feminisme o l’Agenda 2030 com referencia ecologista.
10-Evitar la minorització del català.
